Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquestes darreres hores, un seguit de governs europeus s’han afegit a les crítiques contra el govern espanyol per la repressió a Catalunya.

El primer ministre belga Charles Michel va ser el primer de fer-ho. I va reclamar diàleg polític.

Per una altra banda, el ministre d’interior belga, Jan Jambon, es demanava on és Europa i per quina raó no responia a les agressions contra Catalunya:

A la declaració del primer ministre belga, s’hi va afegir immediatament la del primer ministre eslovè, Miro Cerar, que es va declarar preocupat per la situació de Catalunya arran de la repressió espanyola.

El president del parlament eslovè, Molan Brgelz, va afirmar que Catalunya té el dret d’autodeterminació i va anunciar que cridaria l’ambaixador d’Espanya per demanar explicacions sobre la repressió.

També Miha Lobnik, advocat del Principi d’Igualtat d’Eslovènia, una institució oficial de defensa dels drets dels ciutadans de la república, va expressar amb claredat la seva repulsa. Lobnik es demanava si els eslovens volien formar part d’una Unió Europea que permetia aquest tractament als catalans:

El president finlandès, Sauli Niinistö, va publicar diumenge mateix una declaració a Twitter afirmant que la situació de Catalunya era molt delicada i que calia una negociació. Niinistö reclama amb claredat que s’acabin les amenaces:

El ministeri d’Afers Estrangers finlandès augmentava el to de la protesta poc després: ‘La violència a Catalunya és inacceptable’:

També diumenge el ministre d’Afers Estrangers de Lituània, Linas Linkevicius, va fer pública una declaració en què afirmava que la violència no ajudaria a resoldre el problema català i reclamava al govern de Rajoy que dialogués amb ‘el seu poble’.

En la mateixa línia, el Ministeri d’Afers Estrangers noruec expressava preocupació pels fets i per una possible escalada de la violència.

A la República Txeca era el portaveu del govern qui expressava la protesta. Martin Ayrer es demanava públicament, i irònicament, si les imatges que anaven arribant i eren publicades a la premsa txeca eren realment del 2017 i d’un estat membre de la Unió Europea.

Per un altra banda, ahir el primer ministre d’Irlanda va acceptar la demanda presentada al seu parlament per Gerry Adams i telefonarà al primer ministre espanyol Mariano Rajoy per expressar la queixa del seu país arran de la violència descarregada contra el referèndum

 

Aquestes reaccions s’afegeixen a les anteriors, com la del portaveu del primer ministre d’Hongria, que ja va dir després de la detencions del 20 de setembre que calia respectar el resultat del referèndum català. I també a la de països com ara França, el Regne Unit, Dinamarca, Itàlia o Alemanya, on hi ha hagut reaccions de polítics destacats.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.