10.06.2026 - 21:40
The Washington Post · Amanda Ferguson i Steve Hendrix
Belfast, nord d’Irlanda. El presumpte atac amb arma blanca perpetrat dilluns per un sol·licitant d’asil sudanès a Belfast, enregistrat en vídeo i posteriorment publicat a les xarxes socials, ha desencadenat una onada de disturbis que va esclatar abans-d’ahir a la nit, quan homes emmascarats van calar foc a habitatges i vehicles –entre els quals un autobús– de tota la ciutat. Es tracta del darrer episodi a gran escala de violència contra els immigrants que sacsa el Regne Unit en qüestió de mesos.
Fent cas omís de les crides a la calma de polítics i clergues, els esvalotadors van arrasar barris de majoria immigrant de la capital del nord d’Irlanda: en alguns casos, els atacs es van fer porta a porta, cosa que va convèncer algunes famílies a fugir de casa amb l’ajut de la policia.
Testimonis expliquen que els esvalotadors, gran part dels quals portaven passamuntanyes, van anar carrer a carrer cridant “fora els estrangers”. Una família amb infants va haver de ser escortada per la policia d’una casa a la qual els assaltants havien calat foc, segons la BBC; una família de refugiats ucraïnesos va haver de fugir de casa per la porta del darrere, perquè la principal ja cremava.
A l’est de Belfast, els agressors van calar foc a uns quants cotxes aparcats al carrer i no es van aturar fins que un veí els va dir que un dels vehicles era propietat “de gent d’aquí”. Un diputat del parlament nord-irlandès per una de les circumscripcions de Belfast ha descrit els fets com “un pogrom racista”.
Els aldarulls es van estendre de Belfast a municipis de tot el nord d’Irlanda, a més d’Escòcia i Anglaterra. El desplegament policíac al centre de Belfast es va mantenir tot el dia d’ahir, atesa la previsió de més violència. Es preveu que uns 200 agents de tot el Regne Unit hi arribin avui per a reforçar l’operació.
El reverend Brian Anderson de la Missió Metodista de l’est de Belfast, que va romandre a la parròquia durant tota la nit, explica que molts dels esvalotadors eren “joves fora de control”, però que els atacs semblaven dirigits per un grup més reduït d’homes més grans.
La congregació d’Anderson, formada tant per feligresos locals com immigrants, ha quedat aterrida per l’onada de violència, segons que explica el reverend a The Washington Post del carrer Lendrick estant, envoltat de cotxes calcinats i vidres trencats. Moltes famílies, explica, van optar per tancar els nens a casa ahir, en compte d’enviar-los a l’escola.
Anderson diu que condemna tota violència, però que el govern no pot ignorar la tensió social a Belfast: “Crec que la nostra comunitat vol acollir els immigrants, però també vol que es resolguin els problemes que tenim amb l’habitatge i l’ocupació.”
El servei de transport públic en algunes zones de Belfast es va haver de suspendre ahir perquè els esvalotadors van empènyer contenidors d’escombraries en flames contra un autobús. La policia va informar que havia rebut tretze denúncies per danys i cinc per piromania, pel cap baix. Algunes d’aquestes denúncies, va afegir, seran tractades com a delictes d’odi.
Els aldarulls, els més greus que s’han vist al Regne Unit en gairebé un any, representen un nou contratemps per a un govern que ha maldat per contenir l’augment de la tensió social entorn de les relacions racials, la immigració i la violència policíaca, una crisi que s’ha anat gestant a foc lent d’ençà de l’estiu passat.
Aquesta vegada, el detonant ha estat l’atac amb arma blanca de dilluns a la nit al nord de Belfast: un home de 40 anys fou ferit de gravetat a la cara i l’esquena. Uns quants vianants, com ara un home que duia un estic de hurling, van intervenir per aturar l’atac i van aconseguir de salvar la vida de la víctima.
La notícia de l’atac, juntament amb el fet que l’agressor era un sol·licitant d’asil d’origen estranger, no va trigar a escampar-se per les xarxes socials. El sospitós, un ciutadà sudanès de 30 anys, fou encausat formalment per temptativa d’assassinat. No se n’ha revelat la identitat, d’acord amb la legislació britànica. L’home va comparèixer ahir al Tribunal de Magistrats de Belfast per videoconferència i se li va denegar la llibertat sota fiança.
El cap de la policia del nord d’Irlanda, Jon Boutcher, va confirmar abans-d’ahir que el sospitós residia al Regne Unit amb un visat de cinc anys concedit el setembre del 2023. Boutcher va afegir que es creia que l’home havia arribat a París del Sudan i d’allà es va desplaçar fins a Dublín i eventualment a Belfast, on va demanar asil.
“No hi ha rastre d’aquest sospitós en cap dels nostres bancs de dades i tampoc no era conegut pel Servei de Policia del nord d’Irlanda”, va explicar Boutcher. La policia no investiga l’atac com un acte terrorista.
Tant Irlanda com França són membres de la Unió Europea, però Irlanda del Nord no forma part de la zona de lliure circulació de la UE. No és clar com el sospitós va aconseguir de passar d’un país a l’altre sense visat.
La República d’Irlanda i el Regne Unit mantenen un acord de lliure circulació, cosa que significa que el trànsit entre ambdós països no està regulat. Els activistes antiimmigració britànics sovint han acusat Irlanda de fer els ulls grossos amb els sol·licitants d’asil que viatgen al país amb la intenció de travessar la frontera amb el Regne Unit.
Jim Allister, diputat del partit nord-irlandès Traditional Unionist Voice, va dir ahir que la lliure circulació amb la República d’Irlanda havia convertit el nord de l’illa en “un territori de fronteres obertes”. També va culpar el Partit Laborista del primer ministre britànic, Keir Starmer, de no haver fet més per a frenar la immigració.
“Tenim un home lluitant per la seva vida per culpa de les fronteres obertes que aquest govern ha tolerat”, va declarar en una entrevista a la BBC.
La tensió entorn de la qüestió immigratòria és molt anterior a l’arribada al poder de l’executiu de Starmer el 2024, després de catorze anys de govern del Partit Conservador.
Dimarts mateix, mentre el vídeo de l’atac es difonia per les xarxes socials, alguns activistes ultradretans es van afanyar a convocar protestes en massa contra la immigració.
L’activista ultradretà anglès Tommy Robinson va qualificar l’incident a les xarxes “d’un atac més dels invasors contra el poble”. Elon Musk, el milmilionari nord-americà nascut a Sud-àfrica, va compartir a X la crida de Robinson a participar en protestes organitzades per la ultradreta arreu del Regne Unit, tot afegint: “Tan sols si protestem REPETIDAMENT i ENÈRGICA aconseguirem algun canvi!”
Els dirigents dels cinc principals partits polítics del nord d’Irlanda han emès un comunicat conjunt en què condemnen l’apunyalament i fan una crida a la calma: “No hi ha lloc en la nostra societat a aquesta mena de brutalitat.”
En un missatge a les xarxes socials, la primera ministra del nord d’Irlanda, Michelle O’Neill, va qualificar de “covards repugnants” els grups d’homes emmascarats que han calat foc a llars de famílies de Belfast. O’Neill també va avisar que certs sectors socials cercaven d’explotar l’incident per atacar veïns innocents.
Starmer ha qualificat l’atac “d’horrible” i “repugnant”, però també ha fet una crida a la calma i ha demanat que es concedeixi a la policia “temps i espai per a investigar-lo adequadament”. Starmer i més polítics britànics han instat la ciutadania a no compartir el vídeo de l’atac que circula a les xarxes ni a fer-se ressò de desinformació.
Els aldarulls a Belfast són la darrera manifestació d’una crisi social més profunda per les relacions racials i la immigració que fa anys que es gesta al Regne Unit. El juny de l’any passat, de fet, una presumpta agressió sexual al municipi de Ballymena, al nord d’Irlanda, va desencadenar més de dues setmanes de disturbis. Gran part de la comunitat gitana va fugir arran de la violència.
Aquest maig, una onada de protestes violentes va esclatar al Regne Unit en resposta a la condemna de Vickrum Digwa, un sikh de 23 anys, per l’assassinat de Henry Nowak, un noi blanc de 18 anys que estudiava a la Universitat de Southampton, a Anglaterra. El crim es va produir el desembre de l’any passat, però el cas no va saltar a primera plana de l’actualitat política fins a la primavera, arran de la condemna de Digwa. Tot i haver apunyalat Nowak a traïció, Digwa i el seu germà van convèncer els agents que es van presentar al lloc del crim que la víctima els havia agredits amb propòsit racista, tot amagant-ne l’apunyalament.
Les imatges de la càmera dels agents de la policia mostraven Nowak, emmanillat, suplicant als agents que l’ajudessin, tot dient: “No puc respirar” i “M’han apunyalat”. Al vídeo se sent un agent que li respon: “No crec que la cosa hagi anat així, company.”
Nowak va morir al lloc dels fets, en presència dels agents. La dreta i la ultradreta britànica han acusat els agents d’haver tractat amb més deferència Digwa que no pas la víctima. Les imatges han atiat una nova onada d’acusacions pel suposat biaix institucional de la policia britànica contra els blancs, que la justícia i el govern neguen del tot.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
