Ahir al matí tots els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana varen rebre una carta sorprenent (excepte per als membres de la junta directiva, que n’estaven assabentats des del desembre) en què se’ls comunicava que hi hauria l’assemblea general de socis de l’entitat amb un punt de l’ordre del dia excepcional: la renovació del càrrec de la Presidència, que fins ara ocupa Bel Olid.

Així les coses, fins al 13 de febrer hi ha temps per presentar candidatures a presidir l’entitat. Pot presentar-s’hi qualsevol soci que estigui al corrent del pagament de les quotes.  S’acaba així el mandat de Bel Olid, que ha estat al capdavant de l’AELC durant set anys i que renuncia al càrrec per motius personals.

De fet, cap al migdia els socis varen rebre una carta de Bel Olid explicant els motius de la seva renúncia: ‘Tot i la voluntat d’acabar el mandat, circumstàncies personals (algunes de felices, com el naixement de la meva criatura ara fa un any, d’altres d’esperonadores, però també esgotadores, com un augment considerable de feina) han fet que se’m faci inassumible. Entre la possibilitat «d’aguantar» un any més a mig gas o deixar pas a algú amb més temps, energia i noves idees, crec que el millor per a l’AELC és aquesta segona opció. M’agrada acabar la meva etapa al capdavant de l’AELC com la vaig començar: amb la il·lusió que la feinada que fa la junta ens serveixi per tenir millors condicions laborals, més visibilitat i més oportunitats, però també per crear espais en què ens puguem trobar i sentir-nos més forts i acompanyats’.

Olid va estar sis anys a la junta abans de fer el salt a la presidència, i, per tant, ha passat tretze anys ocupant càrrecs de responsabilitat a l’AELC. En els anys de la seva presidència l’AELC ha augmentat notablement la seva presència en el teixit cultural català i s’ha aconseguit una major visibilitat de la tasca de les escriptores i de les seves problemàtiques.

La presidenta no ha tingut cap problema en ocupar un cert perfil mediàtic i així l’hem pogut veure com a tertuliana al programa +3/24 que presenta Xavier Grasset; o com a comentarista d’alguna nit electoral. A més a més es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya en la Candidatura per la Unitat Popular (CUP) en la circumscripció de Barcelona com a número 6 de la llista, el 21 de desembre de 2017. En aquests anys Olid ha desenvolupat una intensa tasca com a traductora i escriptora, amb èxits com el seu assaig Feminisme de butxaca, de 2017 o sobretot el conegut Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats, del 2019.

Amb la seva renúncia al càrrec i l’obertura del període electoral l’entitat s’obre a un període d’incertesa. Caldrà veure si hi ha algun candidat continuista de la seva tasca i sobretot si es presenta algun altre candidat que tingui il·lusió per emprendre el repte de substituir una presidència que ha estat un model d’èxit en molts aspectes.

Augment de socis

De fet, si mirem les xifres, en aquests set anys de presidència d’Olid, la institució ha passat de tenir 1200 socis a tenir-ne 1600, un augment molt significatiu. La presidenta explica que ‘això fa que veiem que hi ha més escriptors que confien en nosaltres i que molts són joves. Un dels reptes era rejovenir l’associació i fer-ho sense deixar de comptar amb la confiança dels socis històrics i més grans. Calia fer un esforç per incorporar generacions més joves i per això es va incorporar una persona al despatx que dedica molta part de la feina a comunicació i això ens ha ajudat a aconseguir aquest objectiu’.

Una de les feines que Olid considera petites i de formigueta s’ha plasmat en un bon assoliment:  ‘A través de la nostra presència en els òrgans directius de la Institució de les Lletres Catalanes s’ha aconseguit augmentat significament l’import de les beques a la creació i a la traducció que concedeix l’entitat i també s’han creat les de l’Ajuntament de Barcelona, que eren una reivindicació nostra de fa temps. Tot plegat fa que els escriptors puguin accedir a beques més nombroses i millor dotades i que segueixen criteris adients per a la concessió’. Així mateix, l’AELC s’ha obert a la col·laboració amb moltes més entitats per fer arribar la literatura en català a un públic més ampli.

En aquest sentit, destaca un projecte que impulsen conjuntament l’AELC i el Casal dels Infants del Raval amb accions de promoció de la lectura ‘que pensem que és fonamental, perquè crear lectors pot anar en benefici de tothom per al futur, no només per als escriptors’.

Reptes de futur

Hi ha dos reptes de futur immediats que haurà d’entomar la nova presidència de l’AELC. En realitat són tres. El primer és estructural: ‘hem de fer servir la nostra destresa, professionalitat i influència per contrarestar els atacs al català. L’Associació d’Escriptors hi té molt a dir, en això, perquè tots els socis estan compromesos en la defensa del dret a escriure, llegir i en definitiva a viure en català’. Els altres dos són molt més concrets. El primer passa per la cita de Frankfurt 2022, el mes d’octubre. ‘Quan la cultura catalana va ser la convidada, el nombre d’autors castellans va ser molt alt i ara ens trobem que l’estat espanyol és el convidat i hi ha una representació molt minsa d’autors que escriuen llengües diferents del castellà. Nosaltres tenim el repte de tenir-hi presència, tant si ens hi convida el Gobierno com si no ho fa i ho hem de fer d’una altra manera’. El tercer repte és aconseguir tornar a reunir la taula paritària entre escriptors i editors per renegociar els models de contractes. ‘Aquí he de reconèixer que he fracassat. El meu predecessor, en Guillem Jordi Graells, va fer una feinada en aquest sentit i va obtenir grans consensos, però els temps han canviat i s’han de revisar tots els temes que afecten als contractes digitals i a l’audiollibre, entre d’altres. Hem d’aconseguir contractes que respectin els drets de tothom i cal començar a plantejar-se qüestions com la de la digitalització de l’escriptura i no renunciar a fenòmens com l’audiollibre malgrat que el paper continua essent el principal format al país. Prometo deixar la feina tan a punt com sigui possible, tot i que qui em substitueixi ho haurà de tancar’.

La presidència d’Olid va tenir un moment molt complicat, com tot el país, l’octubre de 2017. ‘Ha estat segurament el moment més complicat i un dels més bonics. Vàrem haver de consultar als socis sobre el nostre posicionament i va guanyar estar a favor del referèndum i del seu resultat, vàrem veure companys com Jordi Cuixart empresonat, la Institució de les Lletres intervinguda, i totes les accions proposades varen tenir un gran suport i vàrem fer molta pinya i això va ser molt especial’.

Així les coses, la presidenta més visible de l’AELC plega, deixa reptes sobre la taula i sobretot la gran incògnita del perfil i rol que adoptarà el seu substitut.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.