27.04.2026 - 15:13
|
Actualització: 27.04.2026 - 15:38
Els ex-consellers de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa i Chakir el Homrani han defensat la legalitat de les actuacions per fer front a la crisi dels menors no acompanyats, els anys 2016, 2017, 2018 i 2019, principalment. Tots dos han comparegut a la comissió d’investigació sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) com a testimonis. Bassa ha dit que van actuar sempre “guiats per l’interès del menor” i ha defensat l’empara legal dels instruments emprats. El Homrani ha afegit que l’aplicació del 155 va causar una paràlisi en la gestió. A més, l’ex-secretari general de la conselleria Josep Ginesta ha reconegut “disfuncions administratives”, però ha afegit que no hi va haver, en cap cas, irregularitats.
Bassa ha apuntat en un primer moment que la seva compareixença es basava en la informació que recordava o la publicada a la qual ha pogut tenir accés, perquè ha recordat que va ser destituïda en aplicació de l’article 155 l’octubre del 2017. L’ex-consellera ha centrat bona part de la intervenció a apuntar que durant el seu mandat van haver d’afrontar una crisi migratòria de menors no acompanyats, amb un augment del 124% dels que van arribar a Catalunya el 2017. Així, ha dit que es va passar de 300 menors atesos el 2015 a 600 i escaig el 2016, i a 1.400 el 2017.
Arran d’això, sense pressupost el 2016, ha explicat que es va signar algun contracte d’emergència, un instrument que ha apuntat no era irregular, sinó que es pot fer servir en “circumstàncies excepcionals”, com ha dit que ho era aquella crisi migratòria. Ha afegit que es va seguir un procediment rigorós, amb més de vint passos, i que va arribar fins al secretari del govern: “No hi va haver mai cap decisió personal, sinó que totes van ser col·legiades.”
D’una altra banda, Bassa ha reconegut que el maig del 2017 li van arribar rumors sobre adjudicacions de subvencions a entitats de manera poc transparents o a dit. Ha recordat que es va comprometre al parlament a investigar-ho internament i ha dit que així es va fer. Ha afegit que el director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del moment, Ricard Calvo, li va dir que mai no havia estat en cap mesa de contractació, però que finalment ell va decidir de dimitir per no perjudicar la institució. “Davant qualsevol supòsit d’incidència negativa, vam actuar diligentment”, ha defensat.
Posteriorment, ha assegurat que ara no li hauria acceptat la dimissió i ha recordat, com també ha fet ell mateix durant la compareixença al parlament, que la justícia li ha donat la raó i ha negat que es produís qualsevol delicte.
El Homrani recorda la paràlisi pel 155
Per la seva banda, El Homrani ha fet referència a la situació extraordinària viscuda per l’arribada de menors migrants no acompanyats i per la “paràlisi administrativa” viscuda per l’aplicació del 155.
Sobre el fenomen migratori, ha dit que es va viure “un dels moments amb més tensió del sistema de protecció a la infància i l’adolescència” i ha reconegut que va ser un desafiament majúscul per al qual no estaven preparats, i que van haver de gestionar amb els instruments de què disposaven. Ha afegit que l’aplicació del 155 va causar una paràlisi en la gestió de les pròrrogues dels contractes que havien de permetre de tenir els recursos per a tirar endavant els serveis necessaris per a atendre els joves que arribaven.
L’ex-conseller ha dit que, en tot moment, l’objectiu va ser “complir l’obligació moral, ètica i legal de protegir la infància en situació de desemparament”.
De cara al futur, l’ex-conseller ha valorat que continua essent necessari impulsar mesures per tal de dotar el sistema de la robustesa necessària per a poder afrontar situacions com la que es va trobar Catalunya en aquells anys.
“Disfuncions administratives”, segons Ginesta
Ginesta ha recordat que ell va continuar essent director general quan Bassa va ser destituïda pel 155 i va ocupar el càrrec fins el novembre del 2020. En la seva època, Ginesta ha dit que es van produir “disfuncions administratives”, però ha insistit que no hi va haver una “voluntat manifesta d’incomplir la normativa” ni es van fer actuacions arbitràries o amb ànim d’ocultació. “Hi va haver la necessitat d’impulsar l’interès superior de l’infant i que la Generalitat, amb les limitacions que tenia, pogués donar-hi resposta”, ha dit.
Sobre la contractació d’emergència, ha defensat que era la via que tenien per a poder donar resposta a les necessitats i evitar un tall en el servei. Ha afegit que tot es va fer amb llum i taquígrafs i donant “resposta a una situació extraordinària”.
Ginesta ha insistit en aquesta situació extraordinària, perquè ha apuntat que el 2019 van arribar més de 2.200 migrants no acompanyats. Ha dit que era una arribada imprevisible, incontrolable i que va originar una situació de tensió extraordinària en força àmbits.
A més, ha apuntat que si es tenia en compte allò que el govern espanyol va determinar l’any passat, el 2016 Catalunya va superar un 20% la capacitat ordinària d’acolliment de menors estrangers no acompanyats, el 2017 un 120% i el 2018 un 212%.
Sobre el 155, Ginesta ha explicat que es van trobar situacions que no s’havien d’afrontar i que van haver d’innovar, cosa que ha negat que es pugui vincular amb irregularitats. Ha insistit que l’objectiu principal era prestar el servei i per això les entitats van continuar prestant els serveis i després van mirar de solucionar-ho administrativament. Sobre això, en resposta als grups parlamentaris, ha assegurat que no es va pagar res que no s’hagués prestat: “Es van pagar factures de serveis prestats, de coses que es van fer, gent que va ser atesa; una altra cosa és que la pròrroga estigués en tràmit.”
Ginesta ha assegurat que amb l’aplicació del 155 i el fet que el govern espanyol no permetés de tirar endavant les pròrrogues dels contactes es va produir un col·lapse en el pagament a entitats, que va arribar als 819 milions d’euros en el conjunt del departament. “Teníem una bola de neu”, ha manifestat.
Amorós demana més suport a la DGAIA
També ha comparegut l’ex-secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, que ha negat que l’antiga DGAIA i actual DGPIA necessiti més control. Ha defensat que feien falta recursos necessaris i, sobretot, “més suport social i polític”.
La majoria dels compareixents, entre els quals hi havia uns altres càrrecs de la conselleria del moment, han reclamat també més recursos, tant econòmics com humans, i continuar avançant en el sistema de contractació per tal que els serveis socials puguin actuar en situacions sobrevingudes, garantint el continu assistencial i l’interès superior de l’infant.
Una altra proposta ha estat impulsar més l’acollida familiar.
