Els eixos comercials més turístics tenen una ocupació superior al 80% i suposen 45.960 ocupacions

BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)

El president de l’agrupació d’eixos comercials Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha demanat aquest dilluns a les administracions que legislin per facilitar l’equilibri del comerç de proximitat amb les grans cadenes i els locals destinats a turisme per així garantir la preservació de la identitat del model comercial de la capital catalana.

L’informe ‘Diagnosi de l’ecosistema d’eixos comercials associats a Barcelona Oberta’, elaborat per Eixos Economy Observatory, revela que la categoria comercial que més ha crescut en els eixos comercials adherits ha estat la del transport privat, especialment de lloguer de vehicles per a turistes –com ara bicicletes, patins elèctrics i ‘segways’–, amb un augment del 12,4% en un any, han explicat en roda de premsa.

El soci i cap d’anàlisi d’Eixos Economy Observatory, Carlos Carrasco, ha destacat que la categoria de transport ha estat la que més ha augmentat percentualment, però que la que més ho ha fet en nombres absoluts ha estat la de la restauració, amb 65 locals més i un creixement del 3,49%, fins a ser el sector amb més pes en els eixos de Barcelona Oberta, amb un 28% dels locals.

També han augmentat els locals de productes quotidians –com ara adrogueries–, amb 26 més i un creixement del 3,54% fins a equivaler a l’11% del total; els de serveis, amb 18 més –augment de l’1,31% i un 20% del total–, i els de productes per a la persona –com roba i complements–, amb un 0,72% més i deu locals fins a representar el 20%.

Han disminuït els locals dedicats a la llar –amb 20 menys i una reducció del 6,6%– i els de cultura, incloses llibreries i galeries d’art, amb 29 locals i un 6,9% menys, segons l’estudi, que analitza Via Laietana;, Rambla Catalunya; Pelai i rodalies; la Rambla; Passeig de Gràcia; Barnacentre; el Born Comerç; GaiEixample; Gaudí Comerç; Poble-sec i Paral·lel, i Barceloneta.

L’informe revela que els basars han disminuït un 11% en aquests eixos, mentre que les botigues de souvenirs han augmentat un 7%, i els locals d’autoservei han augmentat un altre 10,6%, davant la qual cosa Carrasco ha assenyalat que aquests locals solen oferir més productes alimentaris preparats o congelats en lloc de frescos, la qual cosa pot afectar la salut dels consumidors si se n’abusa: “De moment no és un problema gran, però cal seguir la seva evolució”.

Les cadenes i franquícies representen el 10% dels locals dels eixos de Barcelona Oberta, variant segons la zona –és del 43% en passeig de Gràcia i del 25% a Pelai i Rambla Catalunya, i baixa al 4% al Poble-sec i GaiEixample–, i Carrasco ha demanat “fer un seguiment” de la presència d’aquests locals per garantir l’equilibri amb petits negocis i comerç de proximitat.

ATRACCIÓ I 45.000 OCUPACIONS

Barcelona Oberta –que agrupa també comerciants de plaça Reial, Illa Diagonal i Les Glòries, entre d’altres– calcula que en els eixos analitzats existeixen 6.758 comerços, que ofereixen 45.960 ocupacions –amb set treballadors per local de mitjana–, i alguns d’ells compten amb els majors índexs d’ocupació i atracció d’Espanya i Portugal, amb Via Laietana, Rambla Catalunya, Pelai i rodalies, la Rambla i passeig de Gràcia al capdavant.

El nivell d’ocupació dels locals (IATC) dels eixos comercials adherits és molt elevat, proper al 90%, amb eixos com el de Via Laietana i el de Rambla Catalunya que superen el 95%, i uns altres com Barceloneta i Poble-sec que ronden el 85%.

L’índex d’atracció comercial (IAC), que mesura el percentatge de comerços destinats a compres no quotidianes –com roba, cultural i llar– respecte al total, és del 30% en el global dels eixos, amb xifres que oscil·len entre el 60% de Rambla Catalunya i passeig de Gràcia i el proper al 10% de Poble-sec i Paral·lel.

FOMENT DEL COMERÇ

El director gerent de la Cambra de comerç de Barcelona, Xavier Carbonell, ha destacat que l’entitat vol ser aglutinadora i canalitzadora de totes les activitats vinculades al comerç a la ciutat, per la qual cosa ha col·laborat en l’informe, i ha destacat la necessitat d’avançar cap a noves fórmules i formats comercials.

La directora de comerç interior de la Secretaria d’Estat de Comerç Interior del Ministeri d’Economia, Carmen Cárdeno, ha destacat que el Govern central considera el comerç i sector estratègic –dóna ocupació a uns dos milions de persones, ha recordat–, i ha apostat per agilitar la burocràcia i la liberalització comercial per afavorir la incorporació de nous actors.

Ha ressaltat que el Pla de Desenvolupament de Comerç Minorista apostarà per defensar el comerç de proximitat a través de l’assessorament personalitzat i la incorporació de noves tecnologies, i ha dit que el Govern central planteja altres mesures per fomentar el comerç, com baixar el llindar per a la devolució de l’IVA.

La directora general de Comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, ha advocat per la unió d’associacions comercials per garantir una gestió professionalitzada i ha defensat el model de proximitat i l’aplicació de Business Improvement Districts (Bids) com àrees de col·laboració públic-privada per millorar l’entorn i les condicions dels negocis.

La regidora de Comerç de Barcelona, Montserrat Ballarín, ha demanat al Govern central facilitar l’engegada d’aquests Bids –anomenats a Barcelona Àrees de Promoció Econòmica Urbana (Apeus), amb dues proves pilot–, i ha recordat a Cárdeno que, per consolidar aquestes àrees, es requereix “una petita reforma, d’un articulet” de la Llei d’Hisendes Urbanes, cosa que ha demanat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]