Barbaritats

La compareixença de la vedet Bárbara Rey (1949) al Senat espanyol per a contar la seva relació amb el rei Juan Carlos I, i si va rebre mai diners en canvi de silenci. És això que prova d’aconseguir el senador de Compromís, Carles Mulet. I sembla que van mal dades, que el PP i el PSOE hi votaran contra i no veurem Bárbara Rey contant-ne els detalls. Però passa que, en aquest cas, encara que Bárbara Rey anés al Senat, dubtem que els expliqués, els detalls, perquè aquest cas no tan sols mostra la cara fosca del rei. També mostra la de Bárbara Rey. Aquest cas no tan sols il·lustra un rei corrupte i malvat. També il·lustra un rei curt, irresponsable, feble i en mans de Bárbara Rey.

La increïble història de Bárbara Rey i Juan Carlos s’explica a meravella al llibre, mai prou esmentat, Un rey golpe a golpe, biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón, escrit per la periodista Patricia Sverlo, pseudònim de Rebeca Quintáns (1964).

Al capítol 16 (De amores y otras batallas), hi apareix el títol, “Historia de un chantaje“, en què Quintáns explica que Bárbara Rey i Juan Carlos es van conèixer a través d’Adolfo Suárez, i van fer-se amants, al principi de la transició, fins que el 1994 el rei en va tenir prou. Volia plegar. “Però Bárbara no estava disposada a passar pàgina tan fàcilment. I disposava d’un arsenal d’enregistraments, filmacions i fotografies obtingudes en trobades diverses”, diu Quintáns. I aquí comença el xantatge de la vedet i concursant a Miss España al senyor rei.

Bárbara Rey tenia enregistrades converses de Juan Carlos en cintes àudio i de vídeo gràcies a un circuit secret d’enregistrament, que incloïa l’habitació i el llit. Cintes que tenia copiades i amagades en unes quantes cases. Aquestes cintes no solament contenien imatges gràfiques i íntimes del rei, sinó converses d’aquest sobre les intimitats de la reina, detalls sobre política nacional i, ai senyor!, detalls del cop d’estat del 23-F. Cop d’estat explicat de dins estant. El rei deixant-se enregistrar en vídeo i víctima d’un xantatge i explicant secrets d’estat a qui no tocava. Un rei curt, irresponsable i feble.

Segons Quintans, Bárbara Rey va demanar 12.000 milions de pessetes en canvi de no fer públiques les cintes, cintes enregistrades al xalet de Boadilla del Monte (Madrid). L’etapa més dura del xantatge va incloure “dues denúncies presentades a comissaria per Bárbara Rey (una del 25 de maig i una altra de l’1 de juny del mateix any), el rerefons de les quals era el robatori de”tres cintes de cassette, cinc de vídeo i vint diapositives”, de contingut compromès per a una “alta personalitat”. Es va endurir poc després amb una tercera denúncia (del 13 de juny), en què parlava d’amenaces de mort contra ella i els seus fills, i interposada, explícitament, contra Manuel Prado y Colón de Carvajal [mà dreta de Juan Carlos I]” explica Quintáns al llibre.

Els 12.000 milions de pessetes que demanava Rey van acabar essent la meitat (uns 40 milions de dòlars), o uns 4 milions de dòlars, segons les fonts de Quintans, més uns quants contractes televisius per a fer de presentadora –per exemple a TVE. I ara Mulet vol saber si també hi havia Canal 9. En canvi d’aquests diners Bárbara Rey va lliurar les cintes. Ara, em demano si va lliurar-les totes, si no se’n va quedar còpies per a acabar de tenir contra les cordes un rei curt, irresponsable i feble. Atributs molt més perjudicials per als homes poderosos que no pas els de corrupte i malvat.