Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Madrid és el principal focus de la covid-19 a Europa, però la capital espanyola no es pot aturar ni tancar. La sort de Madrid, tal com va deixar clar ahir Isabel Díaz Ayuso, va lligada a la de tot l’estat: ‘Ni estat d’alarma, ni confinaments, això és la mort per a la nostra comunitat i, per tant, com a motor econòmic d’Espanya, la de tots. […] Ens faríem trampes al solitari si penséssim que aquesta comunitat i aquesta capital poden ser tractades com les altres.’

La presidenta madrilenya s’ha escudat reiterades vegades en una suposada campanya de desprestigi i d’acarnissament per negar la realitat epidemiològica: la comunitat reporta les pitjors dades d’infeccions d’ençà que va començar la pandèmia. Actualment, a Madrid hi ha 3.180 pacients ingressats i 409 persones són a l’UCI. De totes maneres, el fet més preocupant és el retard amb què es comuniquen les dades.

Si només s’observen les xifres de les darreres vint-i-quatre hores, la imatge de la incidència del virus és distorsionada i més amable. El 15 de setembre, la Conselleria de Salut de Madrid va comunicar 912 casos de covid-19 confirmats amb proves PCR. Tanmateix, una setmana després, observant l’històric d’infeccions, la conselleria informa que aquell dia es va detectar una xifra rècord de contagis: 5.262; és a dir, 1.785 casos més que no pas el 26 de març, la jornada amb més positius de la primera onada.

Actuar tard i malament

Tot i tenir tots els índexs disparats des de l’agost, Ayuso va necessitar una picabaralla interna al govern madrileny perquè, finalment, divendres passat, anunciés mesures per a mirar de contenir els brots. En aquest sentit, la presidenta de la Comunitat de Madrid va decidir de confinar 37 àrees de salut, la majoria de les quals en barris humils, i fer un milió de proves ràpides. Les mesures van entrar en vigor ahir, però seran del tot insuficients, perquè hi ha 16 àrees fora de les zones de restriccions on el risc de rebrot supera els 1.000 punts (al conjunt de Barcelona és de 221,89).

En una entrevista a VilaWeb, el catedràtic de farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford, Daniel Prieto-Alhambra, explica que el govern de Madrid ‘va tan tard i amb un desconeixement tan gran de la situació real, que costa de creure que es puguin contenir els brots amb aquestes mesures’. ‘Sabem que quan apareix un rebrot s’han de prendre mesures com més aviat millor i això a Madrid no s’ha fet.’

Ayuso ha avançat a Onda Cero que valora d’aplicar més restriccions en altres àrees de salut de la comunitat, però una vegada més, ha descartat mesures generalitzades. En el mateix sentit, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha dit que la situació era ‘preocupant’ i ha demanat als madrilenys que reduissin la mobilitat tant com fos possible. Ara bé, ha negat que calgui declarar l’estat d’alarma per contenir la propagació del virus.

Aïllar Madrid

El model radial de mobilitat de l’estat espanyol, que situa Madrid al centre de totes les connexions, fa créixer les possibilitats d’expandir el virus a la resta. Per això, el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar ahir que el govern desaconsellava qualsevol viatge a Madrid i va advocar perquè es fessin controls de temperatures a tots els viatgers que arribessin amb avió o tren des de la capital espanyola. Una decisió que no ha tardat a tenir rèplica d’Ayuso: ‘Jo sí que recomano que la gent continuï anant a Catalunya.’

La recomanació del govern sí que ha rebut el suport d’experts com ara el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que assegura que es cometen els mateixos errors que la primavera passada i que Madrid representa ‘un risc’ per a l’expansió del virus. ‘La resposta d’Ayuso em sembla irresponsable i insolidària’, ha afegit.

Les demandes de confinar o aïllar la capital espanyola ja es van fer sentir a la primavera. Tanmateix, la Moncloa es va negar a interrompre completament les connexions entre Madrid i la resta de l’estat durant l’estat d’alarma. I l’impacte de no fer-ho va quedar palès en un estudi publicat el maig passat, on s’indicava que el 76% del pic de la primera onada tenia origen en els desplaçaments des de Madrid i cap a Madrid. Segons els investigadors, el factor més virulent a Espanya fou ‘el gran nombre de visitants que bé anaven al focus [de Madrid] o bé en sortien amb relació a la població local de la resta de ciutats, que va disparar l’efecte multillavor‘.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.