Avenç decisiu en el Catalangate: encausats tres directius de NSO en el cas Van den Eynde

La investigació de l’espionatge il·legal amb Pegasus contra desenes de persones vinculades a l’independentisme català ha fet un gir important i sense precedents: l’Audiència de Barcelona ha ordenat que s’investiguin tres directius de la companyia desenvolupadora del programari espia, NSO Group, per la seva presumpta responsabilitat en la comissió del delicte de descobriment i revelació de secrets. El tribunal ha donat la raó a Irídia en la causa de l’advocat Andreu Van den Eynde, que fou espiat el maig del 2020, durant el confinament i quan discutia l’estratègia jurídica amb els seus col·legues que portaveu la defensaven dels presos polítics.

Els tres directius que seran cridats a declarar com a investigats són Omri Lavie, fundador del grup NSO i membre de la junta directiva de la companyia i amb càrrecs en nou societats de les dinou que té el grup empresarial que s’encarrega de la comercialització de Pegasus; Shalev Hulio, també fundador de NSO i director general del grup fins al 2022, i amb responsabilitats també en empreses comercialitzadores del grup, que també fou investigat en la causa de WhatsApp contra Pegasus en la justícia nord-americana; i Yuval Somekh, que va tenir càrrecs directius en quatre societats del grup amb seu a Luxemburg durant el període 2016-2021, és a dir, quan el mòbil de Van den Eynde fou infectat.

D’aquesta manera l’Audiència de Barcelona, que diu en la resolució que és “absolutament adequat de prendre’ls declaració com a investigats”, ha corregit la decisió del jutjat d’instrucció número 24, que es va negar a atendre la petició de la representació legal de Van den Eynde. Irídia ha fet valdre l’informe pericial que va aportar al jutjat i que exposava l’organigrama i el complex entramat empresarial amb què NSO penetra a la UE per a vendre-hi el Pegasus (als estats, que són els únics que suposadament el poden adquirir), i hi identificava els noms dels tres responsables d’aquesta companyia contra els quals s’adreçava també la querella de Van den Eynde, a més del CNI.