20.01.2018 - 22:00
Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és un creador peculiar: és pianista i escriptor. Com a músic, ha actuat per Europa, Àsia i Amèrica; treballa de professor a l’ESMUC i ha enregistrat més de cinquanta discs (la majoria, per a la discogràfica Naxos). Com a escriptor, és autor de diversos reculls de contes breus i microrelats: Els reptes de Vladimir, Catàleg de monstres, Les mil i una; i Polpa, publicat a l’editorial Males Herbes el 2016.
Aquest nou volum, La biblioteca fantasma, que també apareix a Males Herbes, és ple d’històries incertes i de narradors improbables. Els artistes, músics i escriptors que protagonitzen aquests quaranta relats es confonen amb la seva pròpia obra, s’hi amaguen o s’hi perden, tot caminant de puntetes per aquell territori sovint enganyós que anomenem ‘ficció’. Podeu llegir el relat ‘Tot és veritat’.
Els editors de Males Herbes, Ricard Planas i Ramon Mas, expliquen d’aquest autor i el nou volum:
«Fa dos anys, Jordi Masó va sorprendre tothom amb Polpa, un divertidíssim recull de contes que jugava amb els codis de la literatura de quiosc, del gènere policíac a la novel·la rosa. El llibre va ser unànimement aplaudit per la crítica i va esgotar la primera edició en menys d’un any. Ara, amb La biblioteca fantasma, afina encara més el seu enginy, i ens ofereix quaranta històries curtes que tenen en comú el sentit de l’humor i molt d’amor a la literatura, la música, la pintura i l’art en general.
Masó ens presenta un seguit de facècies protagonitzades per artistes imaginaris (dels més extravagants i ampul·losos als més modestos i domèstics) i les seves obres altament improbables, en la millor tradició de Calvino i Borges, però amb un aire paròdic que l’acosta més al nostre estimat Pere Calders. La biblioteca fantasma és un llibre que ens entusiasma, fresc, divertit, intel·ligent i accessible, i creiem que està destinat a fer les delícies de lectors de tota mena. Tant dels que busquen passar una bona estona, com dels que necessiten estímuls intel·lectuals, i el millor de tot és que, mentre llegeixin, ni uns ni altres no podran apartar el somriure dels llavis. No en dubteu, en aquest llibre, Jordi Masó aconsegueix casar el divertiment i l’erudició com només ho saben fer els grans mestres.»
