Avançament editorial: ‘El passatger. Stella Maris’, de Cormac McCarthy

  • El premi Pulitzer i autor de ‘La carretera’ torna amb aquestes dues novel·les connectades · Us oferim el començament de ‘El passatger’ · Ens en parla l’editora Pilar Beltran

VilaWeb
L'escriptor Cormac McCarthy.
Redacció
05.11.2022 - 21:50
Actualització: 05.11.2022 - 21:54

El 9 de novembre arribarà a les llibreries un dels llibres més esperats d’aquests darrers anys, El passatger. Stella Maris, obra de Cormac McCarthy, l’aclamat escriptor nord-americà, premi Pulitzer i autor del gran èxit La carretera. De fet, El passatger i Stella Maris són dues novel·les connectades entre si: la història de dos germans, Bobby Western i l’Alicia Western, turmentats pel llegat del seu pare, un físic que va ajudar a desenvolupar la bomba atòmica. La traducció al català és de Laura Segarra.

Cormac McCarthy ens endinsa en una obra que parla de moralitat i de ciència, del sentit de la vida, i de la bogeria que pot arribar a ser la consciència humana. Un retrat íntim del dolor i l’enyorança.

Llegiu l’inici d’El passatger, de Cormac McCarthy (Edicions 62).

Edicions 62 també ha publicat de McCarthy: Meridià de sang, No és país per a vells i Tots aquells cavalls.

Pilar Beltran, responsable d’Edicions 62, ens parla del llibre:

“Setze anys després de la seva darrera novel·la, La carretera, els lectors de bona literatura estem de sort, atès que torna Cormac McCarthy, un dels més grans novel·listes vius, tot un tità de la literatura nord-americana, qualificat per la crítica com un hereu indiscutible de Faulkner, Steinbeck o Hemingway.  Cormac McCarthy torna amb una obra imponent, llargament esperada, en la qual segueix les passes dels germans Bobby i Alicia Western.

A El passatger i a la complementària Stella Maris hi trobem l’estil brillant marca de l’autor que talla la respiració, un llenguatge transcendent que intenta captar i reproduir el que és inexpressable de les profunditats de l’ànima i la naturalesa humana. Hi ha també violència, però no és aquella tan descarnada a què ens té acostumats, ni la moralitat és tan maniquea, dels bons i els dolents, com en obres anteriors. Com si la vellesa l’hagués tornat més filosòfic, i més agosarat: per primera vegada, per exemple, s’atreveix a abordar un personatge femení des de la seva interioritat: l’Alicia Westen, una jove brillant que intenta comprendre la seva pròpia existència. No exagero quan dic que es tracta d’un dels esdeveniments literaris mundials de l’any.”

Pilar Beltran.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any