L’escriptor Martí Domínguez, director de la revista Mètode de divulgació científica, que edita la Universitat de València, acaba de publicar una nova novel·la, L’esperit del temps (Proa), on capbussa l’espectador en les escruixidores memòries d’un científic austríac nazi, que va participar en alguns dels programes que van estudiar i impulsar l’extermini nazi.

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi revés el Premi Nobel. L’esperit del temps és, finalment, una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’esperit del temps és un retrat veraç i documentat del programa nazi per a l’eugenèsia i la “regermanització” i de la complicitat de la comunitat intel·lectual en aquesta política racial. Mitjançant unes falses memòries, el protagonista confessa la barbàrie de l’holocaust, amb la persecució i extermini de la població jueva; l’estratègia de seleccionar entre la població dels territoris conquerits els qui, pels trets ètnics, podien ser “regermanitzats” o bé “descartats”; així com l’impuls per a una explosió demogràfica ària afavorint les relacions entre alemanys “purs”. Tots els professors, acadèmics, metges, militars i altres implicats en aquesta espiral són personatges reals, històrics, que van tenir un paper important en els fets que es relaten a L’esperit del temps.

Llegiu un fragment de L’esperit del temps. El llibre arribarà a llibreries el 4 de setembre.

L’editor de Proa, Josep Lluch, escriu per a VilaWeb:

«Què va fer possible el nazisme? Com va obtenir el suport dels grans capitals, dels cercles universitaris i de les classes populars? Pot renéixer algun dia el totalitarisme a Europa? Són preguntes que ens plantegem de tant en tant, potser després de sentir una conversa, de veure un documental o de llegir el diari. Segurament, la resposta s’ha de buscar en el que els alemanys en diuen el Zeitgeist, és a dir l’esperit del temps.

El científic i home de lletres Martí Domínguez representa l’esperit del temps amb gran eficàcia en les falses memòries d’un metge psiquiatre austríac, que posa al servei de la política racial nazi els seus estudis sobre el comportament animal. El programa d’eugenèsia i de regermanització, de colonització i d’extermini, no estava dirigit per quatre il·luminats. Científics de primer nivell, com el protagonista de L’esperit del temps (futur premi Nobel), van participar-hi activament, amb un entusiasme variable. Quina visió de les coses van tenir aquestes persones durant els últims anys de la seva vida? Quines memòries ens haurien llegat? La novel·la de Martí Domínguez te l’ambició d’abordar totes aquestes qüestions amb lucidesa i llibertat.»

 I l’autor de la novel·la, Martí Domínguez, explica:

«Massa sovint es trivialitza el nazisme com un moviment dirigit per uns quants il·luminats i desequilibrats. A això han contribuït de manera molt notòria pel·lícules i sèries televisives (si no còmics o videojocs), mostrant el nacionalsocialisme com un grup de pertorbats, a un punt de l’histrionisme més eixelebrat. No obstant això, el revisionisme dels darrers anys ha evidenciat com al darrere d’ell hi era el món universitari alemany (i austríac), i com rere l’aparent arbitrarietat amb què es conduïen les accions hi havia uns fonaments de caràcter filosòfic i científic de primera magnitud. En realitat, el 99% del professorat universitari va continuar la seua feina, en institucions on la nazificació és un fet reconegut.

Els psicòlegs alemanys feren estudis científics per tal de discriminar com la hibridació entre alemanys i eslaus afectava les característiques de les seues races, per tal de prohibir la cohabitació. El personatge de la novel·la participa en aquests estudis, que van concloure que la mescla racial amb els polonesos era altament perjudicial per a la puresa del caràcter alemany. Allò implicava en última instància un pla d’erradicació massiu de la societat polonesa sense arrels germàniques, i per extensió de tota la població eslava. Un genocidi que afectava entre trenta i cinquanta milions de persones. Així les coses, l’aniquilació de la raça jueva no era més que un primer pas d’un magne projecte genocida que afectava molts altres milions de persones.»

Martí Domínguez (1966) és professor de periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista ha escrit Les confidències del comte de Buffon, El secret de Goethe, El retorn de Voltaire, El fracassat, La sega i L’assassí que estimava els llibres, novel·les que han rebut els principals premis de les nostres lletres. També és autor de l’assaig El somni de Lucreci, que va ser guardonat amb el premi Carles Rahola.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb