05.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Michael E. Miller
Sydney, Austràlia. La multitud s’aglomera, un matí de febrer, davant un gran concessionari de BYD en un centre comercial de Sydney. Un a un, els curiosos repassen els vehicles de la marca, lluents i perfectament arrenglerats en llargues fileres. Mentrestant, un petit robot els va duent ampolles d’aigua amb el logotip de la marca.
Un d’aquests compradors, Vanessa Farrer, explica que ja ha pagat un dels vehicles, un SUV híbrid endollable que costa uns 29.000 euros, i confia que li arribi d’ací a una setmana.
El seu marit, Liam Flood, diu que ha restat tan impressionat pel vehicle que ara vol provar la Shark, la nova camioneta híbrida endollable de BYD. Després de donar-hi una volta, Flood en paga els 36.000 dòlars que costa immediatament.
La parella contrasta la situació a Austràlia, on els vehicles elèctrics xinesos són com més va més populars, amb la dels Estats Units, on ni tan sols són a la venda. “No crec pas que canviï, ara que Trump ha tornat la presidència”, diu Flood.
Tant Trump com el seu predecessor, Joe Biden, han adoptat una estratègia de línia dura contra els vehicles elèctrics xinesos, que aquests darrers anys han guanyat terreny al mercat internacional a passes de gegant: l’any passat, de fet, BYD va fabricar més cotxes elèctrics que no Tesla. Com a president, Biden en blocà la importació als Estats Units tot imposant un aranzel d’un 100% –l’equivalent a doblar-ne el preu– als vehicles de la marca. Justificà la mesura apel·lant a la necessitat de protegir els fabricants d’automòbils nord-americans de la “competència deslleial” de les marques xineses, que acusà d’haver rebut suport indegut de Pequín.
Trump, que en el primer mandat presidencial ja impulsà una guerra comercial amb la Xina, també ha promès de salvar la indústria automobilística nord-americana –per exemple, a còpia de revocar els incentius fiscals aprovats per Biden a la compra de vehicles elèctrics. Així mateix, ha imposat aranzels addicionals d’un 10% sobre totes les importacions xineses, que aquesta setmana ha doblat fins al 20%.
Però a Austràlia, un país sense una indústria automobilística pròpia que necessiti protecció, de vehicles elèctrics xinesos se’n veuen per tot arreu. Prop d’un terç dels que es venen al país, de fet, són d’origen xinès: si s’hi inclouen els de Tesla fabricats a la Xina, aquesta xifra augmenta fins a dos terços.
BYD, en particular, és una de les marques xineses que ha esdevingut més popular al país, amb vendes que hi van augmentar d’un 65% l’any passat, segons David Smitherman, conseller delegat del distribuïdor australià de la marca.
Gairebé un vehicle elèctric de cada quatre venut a Austràlia el 2024 va ser un BYD. Enguany es preveu que aquestes vendes es doblaran, cosa que la convertiria en la marca de vehicles elèctrics més venuda del país, per davant de Tesla i tot.
Però l’èxit de BYD a Austràlia ha deixat en una situació complicada el govern australià, que forma part de la xarxa d’intercanvi d’intel·ligència Five Eyes, juntament amb els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i Nova Zelanda.
Més enllà de protegir els seus fabricants de vehicles elèctrics d’allò que repetidament titllà de competència deslleial xinesa, el govern de Biden també es referí sovint a la proliferació de vehicles elèctrics xinesos com un problema de seguretat nacional: la majoria d’aquests vehicles tenen connexió a internet, i Washington sovint havia mostrat preocupació per la possibilitat que això permetés a Pequín d’accedir a les dades dels conductors. Sobre això, el govern de Trump té una posició semblant.
Poc abans de deixar la presidència, Biden va blocar la importació de programari automobilístic xinès per al 2029 –cosa que, a efectes pràctics, prohibeix la importació de vehicles xinesos als Estats Units– per por que Pequín pogués fer-lo servir per espiar els conductors nord-americans.
Funcionaris dels departaments de Justícia i Comerç dels EUA informaren els seus homòlegs australians d’aquesta decisió l’octubre passat, tot instant-los a fer com ells. Cànberra, tanmateix, evità de pronunciar-s’hi, segons que explica un funcionari del govern nord-americà.
El Ministeri d’Interior australià, responsable de la ciberseguretat al país, declarà en un comunicat: “Seguim de prop l’evolució d’aquesta qüestió als Estats Units, i col·laborem activament amb el govern nord-americà per a aprofundir les implicacions de qualsevol proposta en matèria de regulació.”
Alguns analistes han demanat a Cànberra que segueixi les passes de Washington, tot acusant el govern de prioritzar els vehicles elèctrics barats –i les relacions amb Pequín– a la seguretat nacional.
“Hi ha un risc crucial en matèria de seguretat nacional que no podem negligir”, explica Justin Bassi, director executiu de l’Institut Australià de Política Estratègica, un laboratori d’idees que propugna una posició de línia dura en les relacions amb la Xina.
Funcionaris del Ministeri d’Interior australià han advertit al parlament que hi ha la possibilitat que els vehicles xinesos amb connexió a internet recullin dades de viatges dels usuaris i enregistraments d’àudio.
El client és qui tria
L’esfondrament de la indústria automobilística australiana, ara fa una dècada, implica que el país hi té molt menys a perdre amb l’arribada dels vehicles xinesos que no pas alguns altres països occidentals.
“Com més competitiu sigui el panorama automobilístic mundial, millor per a nosaltres”, diu Huw McKay, economista i professor visitant de la Universitat Nacional d’Austràlia a Canberra. “Tot això acaba afavorint el client, que és qui tria”.
La popularitat dels models xinesos ha fet que els vehicles elèctrics superin el 10% de les vendes de cotxes nous a Austràlia, i es preveu que aquesta xifra es duplicarà d’ací al 2027. Això pot ajudar a frenar la contaminació atmosfèrica en un país acostumat a les camionetes, que consumeixen molta gasolina, i en què el transport és responsable de més d’una cinquena part de les emissions.
“Per als australians, les subvencions del govern xinès als fabricants d’automòbils no són cap problema, ans al contrari: si Pequín vol invertir els diners dels seus contribuents a abaratir-nos els seus vehicles elèctrics als australians, els diem que moltes gràcies”, ironitza McKay.
BYD ven sis models a Austràlia. Un és el Dolphin, un utilitari que, segons la marca, és el primer vehicle elèctric que es ven per menys de 30.000 dòlars australians (uns 18.000 euros) al país.
Aquests darrers anys, l’hegemonia que Tesla ha tingut fins fa poc al mercat australià sembla haver-se’n començat a ressentir. Les vendes de la marca al país van baixar d’un 17% l’any passat: si aquesta tendència continua, BYD superarà Tesla en vendes a final d’any.
Les vendes de dos fabricants xinesos més, MG i GWM, també van augmentar a Austràlia l’any passat, tot i romandre a una distància considerable tant de Tesla com de BYD. El fabricant alemany BMW també va duplicar-hi les vendes de vehicles elèctrics, i les de les sud-coreanes Hyundai i Kia van augmentar a un ritme més baix.
David Crockett, que té un canal de YouTube dedicat a BYD, explica que els seguidors nord-americans sovint estan astorats en saber els preus dels models a Austràlia. Alguns, fins i tot, li expliquen que volen provar de comprar un BYD a Mèxic i fer-lo passar per la frontera cap als Estats Units.
“Què poden espiar?”
Al principi, Farrer era escèptica sobre la qualitat dels BYD. Però aleshores recordà el cas dels vehicles japonesos, als anys vuitanta, i els vehicles sud-coreans, als anys noranta –que tot i fer arrufar celles en un primer moment també demostraren ser de bona qualitat. “Quan vaig veure els models, vaig pensar que la història es repetia, que tot era qüestió de prejudicis”, afirma.
Farrer, d’una altra banda, no està preocupada per la possibilitat que el seu cotxe l’espiï. “Què poden espiar?”, diu.
James Robinson, portaveu de BYD a Austràlia, no vol fer comentaris sobre la qüestió de l’espionatge. Smitherman, el representant de la distribuïdora local, insisteix que no hi cap risc que les dades recollides pels vehicles de la marca caiguin en mans del govern xinès. “Totes les nostres dades s’emmagatzemen a Austràlia, i complim la legislació vigent sobre privadesa”, afirma.
Però Bassi, el director del laboratori d’idees, insisteix que el govern australià no es pren la qüestió de l’espionatge prou seriosament. L’investigador demana que Austràlia, els Estats Units i més aliats tinguin un enfocament unificat per a mantenir la tecnologia xinesa fora de sectors estratègics com ara la indústria automobilística, la sanitat o bé els serveis públics.
Si més no, afegeix, Cànberra ha de tenir una visió més àmplia sobre la qüestió de l’espionatge xinès: amb decisions concretes –com ara prohibir la construcció de la xarxa 5G de Huawei, l’any 2018, o bé retirar les càmeres de seguretat xineses de les oficines del parlament, l’any 2023– ja no n’hi ha prou.
“Hem de deixar d’abordar el problema cas per cas, perquè és evident que aquesta estratègia no funciona –explica–. La tecnologia avança més de pressa que no poden avançar els governs.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
