25.10.2022 - 21:40
“Aurora ha tornat a casa”, va anunciar el vice-president del govern balear, Juan Pedro Yllanes. Les restes d’Aurora Picornell han estat identificades a la fossa de Son Coletes, a Manacor. La nit de Reis del 1937, un grup de falangistes la va reclamar juntament amb les altres quatre companyes. Aurora es va acomiadar de les seves camarades de cel·la i es va emportar amb ella una bobina de fil: “Si sobrevisc us faré arribar aquests fils.”
Al cementeri manacorí, la sindicalista i militant del Partit Comunista va ser
vexada, torturada i assassinada, juntament amb les seves companyes del
sindicat de costureres, conegudes totes com les Roges del Molinar: Berlarmina
González Rodríguez, Catalina Flaquer Pasqual i les seves filles Antònia i Maria
Pasqual, totes lluitadores antifeixistes. Aurora només tenia vint-i-quatre anys. L’endemà de la seva execució, el líder local de Falange va passejar els sostenidors d’Aurora pel seu barri. El seu pare, Gabriel Picornell Serra, va ser assassinat a Porreres el mateix mes i els seus germans, Ignasi i Gabriel, poc després. El seu company va ser detingut, torturat i executat a Madrid el 1942. El seu germà Joan va acabar en un camp de concentració nazi. Només van sobreviure tres dones: la mare, la germana Llibertat i la seva filla.
El 19 de juliol de 1936 va ser detinguda a Palma, el dia abans havia estat a punt d’embarcar-se cap a Barcelona; quan va saber que hi havia hagut un cop d’estat es va voler quedar per organitzar la resistència. El 18 de juliol Aurora va anar a demanar armes per combatre el feixisme al governador civil del govern republicà, Antonio Espina, que s’hi va negar. L’endemà, Godet va dictar el ban militar i poques hores després els colpistes dominaven l’illa. La primera ordre després de prendre Mallorca va ser alliberar tots els presoners de la Falange. La segona: localitzar i empresonar els dirigents de les organitzacions sindicals i polítiques republicanes.
L’esquelet d’Aurora estava ben conservat i presentava cinc forats per trets d’arma de foc: tres al cap, un al pit i un altre en un braç. També tenia una fractura al peroné dret. Amb les seves restes ha aparegut una ploma estilogràfica jaspiada i en tons marrons. Bona part de la seva lluita la va fer amb l’escriptura, amb contundència des d’una posició molt clara en defensa de les dones, contra el feixisme, l’explotació i la guerra. El 1926 tenia només setze anys quan va escriure el pròleg de l’obra És la dona superior a l’home? De seguida va començar a publicar entrevistes a republicans en revistes comunistes i a coordinar la revista Nuestra Palabra. Entre el 1932 i el 1934 Aurora va marxar a viure a València, des d’on escrivia amb el pseudònim d’Amparo Pinós.
Tenia una ment privilegiada, fins i tot premonitòria: “Els feixistes es llançaran a l’assalt del poder i si, en moments decisius com els presents, estam dividits o actuam per separat, la nostra fi no serà altra que la dels nostres germans de classe d’Itàlia, Alemanya i Àustria”, va escriure Aurora Picornell l’any 1934.
Han identificat les seves restes, però no s’ha fet justícia. Encara avui es
criminalitza els lluitadors per la llibertat, encara avui hem de suportar discursos revisionistes que ens parlen de ferides obertes o de reviure el passat, negant un cop d’estat que va truncar milions de vides. L’estat espanyol és el segon país del món després de Cambotja en nombre de desapareguts, les restes dels quals no han estat recuperades ni identificades. Les investigacions més precises, avalades per l’Audiència Nacional espanyola, comptabilitzen 113.000 civils desapareguts. Més de 300 camps de concentració, per on van passar més d’un milió de persones, el règim franquista testifica amb els seus informes que només el 1939 va haver-hi més de 500.000 persones tancades en aquests camps.
I no hi ha hagut cap llei de reparació i justícia com cal a aquests delictes de lesa humanitat, delictes que, segons el dret internacional, no prescriuen. Aquests ossos abandonats a les cunetes un dia eren vestits de carn i nervis, al rostre dibuixaven somriures i alçaven el puny clos. Van ser bastida de cossos amb alè de llibertat, fins que la pesta feixista els va segar la vida. “Podeu matar homes, dones, infants. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”, es preguntava Aurora Picornell.
La justícia per als afusellats i represaliats per la dictadura franquista l’hem d’anar a cercar fora, a la Querella Argentina, amb més de 560 denúncies per a jutjar els responsables de crims de lesa humanitat.
Benvinguda a casa, Aurora. Honor i glòria, estimada lluitadora. Ara tenim els teus ossos, ha arribat el moment de la veritat i la justícia.
