L’Audiència de Barcelona absol un mosso acusat de colpejar el cap d’un manifestant antimonàrquic a la Via Laietana

El tribunal no veu prou proves contra l'agent, tot i que un magistrat emet un vot particular contra el policia

VilaWeb
ACN
10.05.2022 - 11:35
Actualització: 10.05.2022 - 11:37

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’Audiència de Barcelona ha absolt un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra jutjat per haver colpejat amb la porra al cap d’un manifestant el febrer del 2018 durant una concentració contra la visita de Felipe VI a Barcelona. La sentència conclou que no hi ha prou proves contra el policia perquè dóna poca credibilitat als testimonis de càrrec. L’escrit té el vot particular d’un magistrat que sí que considera que hi ha prou proves contra l’acusat. L’acusació particular, representada per Irídia, demanava cinc anys de presó i d’inhabilitació i una indemnització de 1.733 euros per un delicte de lesions amb l’agreujant de prevalença de càrrec públic.

En canvi, la fiscalia acusava l’agent d’un delicte de lesions amb l’agreujant d’instrument perillós, però en demanava l’absolució en considerar que va actuar en compliment del seu deure. La defensa demanava l’absolució assegurant que l’agent no havia causat la ferida al cap del manifestant. D’altra banda, Irídia ja ha avançat que presentarà un recurs contra la sentència de l’Audiència.

Segons la sentència, es considera provat que l’agent de l’ARRO formava part del dispositiu de seguretat per protegir la visita del rei espanyol per inaugurar el Mobile World Congress, i concretament el sopar de gala que es va fer al Palau de la Música amb nombroses autoritats. L’acusat formava part d’un cordó que tallava el pas al carrer d’accés al Palau, on es van concentrar uns 400 manifestants antimonàrquics. La tensió va anar augmentant i es van fer llançaments a la línia policíaca i als furgons, així com empentes a les tanques de seguretat per intentar de superar el cordó.

El sergent que comandava l’equip va ordenar a l’acusat, conductor de la furgoneta, que abandonés el volant i s’unís als seus companys a peu de carrer. En un moment determinat, el comandament va ordenar als seus subordinats que utilitzessin les porres contra els manifestants que llençaven les tanques a terra, i els agents van rebre cops i puntades de peu. Segons la sentència, “els agents es van veure obligats a fer servir les defenses seguint el protocol establert, o sigui, de cintura cap avall”.

Arran d’aquests fets hi va haver almenys dues càrregues dels Mossos. La unitat va demanar dos cops reforços a la BRIMO, que hi va acudir a la segona vegada, cap a les nou de la nit. Els manifestants llençaven pedres, llaunes, encenedors i altres objectes als policies, movien les tanques de seguretat i també les llençaven per sobre dels agents.

“En aquest context de violència, un dels manifestants va patir una ferida contusa-tallant de cinc centímetres de longitud al cuir cabellut”, diu l’escrit. A l’hospital li van posar set grapes de sutura. Les dues magistrades que signen la sentència no veuen provat que la lesió fos causada per un cop de porra de l’acusat.

Segons l’Audiència, la versió de l’acusat i dels seus companys, que també el van exculpar, és més coherent i sembla acreditada per les imatges enregistrada en el moment dels fets. Així, consideren poc creïble i amb algunes contradiccions la versió de la víctima i alguns testimonis de l’acusació que asseguraven que en el moment del cop de porra la situació a la zona era tranquil·la i no hi havia llançaments contra la policia.

Les magistrades admeten que tant uns testimonis com els altres poden tenir interès en la causa, “o almenys un prejudici que pot distorsionar les seves percepcions i records”. La sentència apunta la possibilitat que la ferida al cap de la víctima fos causada per un objecte llençat pels mateixos manifestants o fins i tot una de les tanques que van ser mogudes per sobre dels caps dels manifestants.

En el seu vot particular, el magistrat discrepant sí que veu prou proves contra l’agent, sobretot les versions de dos periodistes. Tot i que admet que tenien un “clar biaix favorable als manifestants i contraris als agents de policia” i que en alguns detalls no van ser creïbles, sí que es creu la seva afirmació quan van identificar clarament l’acusat com l’autor del cop al cap amb la porra. El magistrat destaca la fermesa de la seva declaració al jutjat d’instrucció i durant el judici a l’Audiència, i també el fet que des del primer moment van assenyalar el mateix agent com a autor del cop. “Fins i tot van demanar a un fotògraf que li fes una foto per tal d’identificar-lo”, assegura.

A més, afegeix que no creu que “volguessin inculpar injustament l’acusat; no tenien ni tenen amb ell cap relació i no és probable que es posessin d’acord per imputar un delicte a qui no l’havia comès”. Igualment, afegeix que “davant d’una agressió, el normal és que es vulgui inculpar l’autèntic autor del fet i no a una altra persona, perquè aquesta falsa inculpació afavoriria la impunitat de l’agressor”, afegeix.

Per tot això, considera que l’acusat hauria d’haver estat condemnat per un delicte de lesions amb instrument perillós, però sense l’agreujant d’abús de superioritat ni de prevalença del càrrec públic, ja que els fets es van produir en un context d’agressió als mossos.

La versió de l’acusació particular

Segons Irídia, es tracta d’uns fets amb tres testimonis presencials que van veure l’agressió: dos d’ells, a més, van identificar clarament l’autor per la cara. “És molt greu perquè els testimonis són dos periodistes de La Directa: David Bou i Vicent Almela”, diu Irídia.

Irídia critica que l’Audiència considera, fins i tot, que el més lògic seria que hi hagués un enregistrament del cop concret, atès el nombre de manifestants amb telèfon mòbil, i que els mateixos Bou i Almela el podrien haver enregistrat. “Aquesta afirmació és molt greu, i és impensable en un altre context o en un altre delicte, ja que si preval el criteri de la sentència s’exigiria a les víctimes de delictes comesos per l’ús de la força dels agents policials que per a provar uns fets aquests han de poder quedar gravats”, diuen en un comunicat.

La lletrada d’Irídia, Sònia Olivella, lamenta que “de nou, quan no hi ha imatges de l’agressió en concret i de l’autor, el sistema d’impunitat ho utilitza per desacreditar els testimonis i posar en dubte aquesta actuació policial delictiva”. En la causa consten fotos preses pel fotoperiodista Jordi Borràs després de l’agressió en què apareix l’agent per davant, però no hi apareix el seu número d’identificació visible al mateix temps que la cara, en quedar aquest a la part posterior.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies