L’ANC reuneix avui la seva assemblea general a Manresa amb quatre punts principals a l’ordre del dia: la mobilització de l’Onze de Setembre, la reforma dels estatuts, l’aprovació del full de ruta i la convocatòria de les eleccions internes. La mobilització de l’11 de setembre serà especialment important perquè pot accelerar el procés d’independència si finalment es decideix de convocar l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya, una de les opcions previstes. Si es convoqués aquesta assemblea, aniria acompanyada d’una gran manifestació o bé d’una mobilització descentralitzada, amb columnes per tot el territori del Principat.

L’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya forma part del full de ruta de l’ANC des de bon començament, però fins ara es reservava com una estratègia en cas que les institucions parlamentàries catalanes fossin anul·lades per l’estat.

A banda la proposta de mobilització per l’Onze de Setembre, els informes de gestió, en aquesta assemblea hi ha en joc la proposta –inclosa al full de ruta proposat pel secretariat– d’una llista independentista unitària en cas que es repeteixin les eleccions espanyoles, el canvi del sistema d’elecció i representació del secretariat de l’entitat i l’aprovació dels comptes.

Llista unitària?
En aquesta assemblea, l’ANC actualitzarà el full de ruta cap a la independència. A Manresa hi arriben trenta esmenes vives, que caldrà votar. A la proposta que fa el secretariat, la qüestió que portarà més cua és la d’una llista unitària independentista en cas que s’hagin de repetir les eleccions espanyoles. De fet, dotze esmenes de les trenta presentades per les assemblees territorials que arribaran a l’assemblea proposen de modificar el punt sisè del full de ruta sobre ‘una possible repetició de les eleccions generals espanyoles i l’hipotètic referèndum’. En algun cas, l’esmena no pretén canviar la qüestió de la llista unitària, sinó una menció sobre el referèndum en cas que l’estat espanyol acabi respectant el dret d’autodeterminació.

Pel que fa a la llista unitària, la proposta del secretariat diu: ‘En les actuals condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’experiència de les darreres eleccions, es fa més necessari que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid. Caldrà promoure la formació d’una candidatura de la màxima unitat independentista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, en el nou parlament espanyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l’estat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.’

Elecció del secretariat
Com a cada assemblea, els estatuts poden ser modificats per adaptar-los a les noves necessitats de l’entitat. En aquesta ocasió, la major part de les propostes de modificació afecten la configuració del secretariat –màxim òrgan de direcció entre assemblees generals– i el sistema d’elecció dels membres. També n’hi ha de pensades per a evitar que el secretariat el conformin membres de partits polítics, per a l’elaboració d’un codi ètic, i per al canvi de domicili social de l’entitat, que es va traslladar al carrer de la Marina de Barcelona.

Elecció directa del president
Entre les esmenes per a fer canvis en l’elecció del secretariat, n’hi ha una que demana de votar la presidència i la vice-presidència separadament. Després de la situació que es va crear l’any passat, quan Liz Castro va ser la candidata més votada i l’elegit del secretariat per a la presidència fou Jordi Sànchez, la proposta vol ser una solució per a situacions com aquestes i que siguin els socis directament que elegeixin el president i el vice-president. Amb tot, segons la proposta de modificació Castro tampoc no hauria pogut ser presidenta, perquè s’exigeix que el candidat especifiqui que vol optar a un d’aquests dos càrrecs.

Assemblees exteriors
La proposta del secretariat de modificació dels estatuts i del reglament de règim intern té un objectiu principal, que és incorporar en tots els punts del text l’esment a les assemblees exteriors de l’entitat perquè tinguin un reconeixement equivalent a les assemblees territorials i una representació pròpia als òrgans directius. El secretariat proposa que les assemblees exteriors comptin amb dos representants al màxim òrgan dirigent.

Limitació de mandats
Un altre aspecte que caldrà resoldre a l’assemblea de diumenge serà la limitació de mandats dels membres del secretariat. D’entrada, el secretariat sortint demanarà a l’assemblea d’interpretar l’article 19.1 dels estatuts actuals, que estableix que ‘els membres del secretariat exerciran el càrrec durant un termini d’un any i podran ser reelegits, únicament, per dos períodes successius d’igual durada’. El secretariat explica que aquest text dóna peu a dues interpretacions: ‘Una en el sentit que únicament es pot ser secretari nacional durant tres anys successius, sense cap altra possibilitat de reelecció futura, i una altra segons la qual un cop passats tres anys d’exercici com a secretari nacional, quedant un any fora del secretariat nacional, es pot tornar a presentar per ser escollit.’ Per això ho sotmet a votació a l’assemblea.

Tanmateix, hi ha propostes de modificació d’estatuts que incideixen també en aquesta qüestió. N’hi ha una que proposa que els mandats siguin a partir d’ara de dos anys en lloc d’un. I aleshores es permetria de ser elegit per a dos mandats, amb un màxim de quatre anys en total. Hi ha una altra proposta en el mateix sentit d’un màxim de dos mandats de dos anys cadascun, però afegeix una clàusula per al cobriment de vacants durant el mandat. Encara hi ha una altra proposta que proposa que aquest canvi de la durada dels mandats s’apliqui també als secretariats territorials.

Proporció representativa del secretariat
Hi ha un seguit d’esmenes als estatuts que proposen de modificar el nombre de membres del secretariat i la proporció de representants territorials i nacionals. Actualment, el secretariat és format per 75 membres, dels quals 50 són escollits en representació territorial i 25, en representació nacional –és a dir, votats per tots els socis. D’entrada, la proposta de modificació d’estatuts que fa el secretariat amplia a 77 els membres de l’òrgan directiu, amb dos representants més de representació territorial, destinats a les assemblees exteriors (a l’estranger) de l’entitat.

La proposta del secretariat té una esmena que vol que dels 75 membres actuals, 53 siguin de representació territorial –per donar espai a les assemblees exteriors amb 3 membres– i 22 de representació nacional. A iniciativa d’assemblees territorials, hi ha una proposta que demana que hi hagi 61 representants territorials al secretariat i tan sols 14 representants nacionals. La proposta també implica un canvi de representants entre les regions amb què s’estructura territorialment l’ANC.

Així mateix, hi ha una proposta per a suprimir els representants nacionals del secretariat. En aquest cas, la direcció tindria 53 membres escollits segons la distribució actual de les regions i 3 representants de les assemblees a l’estranger. Aquesta mateixa proposta inclou un canvi en les possibilitats de presentació de candidatures. Actualment, totes les candidatures són uninominals i no es poden presentar llistes tancades, sinó que es pot indicar que es forma part d’un ‘equip’. La proposta vol eliminar la possibilitat que els candidats formin equips.

Hi ha una altra proposta sobre la composició del secretariat que no pretén modificar-ne el nombre de membres, sinó que tan sols demana que la representació de les regions sigui estrictament proporcional al nombre de socis adherits a cada territorial. I encara hi ha una altra proposta que s’haurà de votar diumenge en relació amb la distribució dels membres del secretariat. Aquesta última proposa que el 80% dels membres del secretariat siguin de representació territorial i tan sols un 20% representants nacionals. Aquesta proposta faria que 60 fossin de representació territorial i 15 de representació nacional.

Xifres vermelles el 2015
El secretariat presentarà comptes negatius per primera vegada en un exercici: 132.049 euros de dèficit el 2015. Així consta en la documentació de l’informe econòmic (pdf), signat pel tresorer de l’entitat, que atribueix aquest dèficit a ‘actuacions dels organismes de l’estat espanyol’. Concretament, per una multa de 83.000 euros de l’agència de protecció de dades, pel robatori de dades de què va ser víctima l’ANC a l’assemblea del 2014 a Tarragona; i per l’increment de l’IVA a pagar arran d’una inspecció d’hisenda. Entre l’una cosa i l’altra, 245.000 euros. En aquesta informació publicada per VilaWeb, s’explica la situació financera derivada d’aquestes multes i la justificació del tresorer de l’entitat. Els socis hauran d’aprovar l’informe econòmic diumenge.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb