L’assalt al Capitoli, un any després

Avui, 6 de gener, es commemora el primer aniversari de l'assalt al Capitoli, amb cinc morts i set-cents encausats

VilaWeb
Redacció
05.01.2022 - 20:51
Actualització: 05.01.2022 - 21:32

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui, 6 de gener, fa un any de l’assalt al Capitoli dels Estats Units, a Washington, per part d’un grup de seguidors de Donald Trump. Els atacants, esperonats per l’ex-president i el Partit Republicà, s’infiltraren a la seu del Congrés nord-americà amb l’objectiu d’impedir la confirmació de la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials del novembre anterior. Trump, rival de l’actual president als comicis, havia insistit repetidament les setmanes anteriors que el resultat era il·legítim, i al·legava que hi havia hagut frau electoral per tot el país. Cap de les demandes per suposades irregularitats en el vot interposades per l’equip de Trump d’aleshores ençà ha reeixit, atesa la manca de proves. Fins i tot, els jutges nomenats per Trump mateix han denegat aquestes peticions, que han estat àmpliament qualificades pels experts de frívoles i insubstancials.

Els esdeveniments del 6 de gener

A iniciativa de Trump, milers de seguidors es congregaren el matí del dia 6 de gener a The Ellipse, davant la Casa Blanca, amb motiu del míting “Salveu Amèrica”, on l’ex-president reiterà les al·legacions de frau electoral i advertí el públic: “Si no hi deixeu la pell, deixareu de tenir el país que teniu.” Seguidament, Trump instà els assistents (uns 10.000, pel cap baix) a marxar per l’avinguda de Pennsilvània en direcció al Capitoli, on començava la sessió parlamentària de confirmació de la victòria electoral de Biden. Allà s’evidencià ràpidament la insuficiència del desplegament policial per a protegir el Capitoli dels manifestants, altament bel·ligerants i molt superiors en nombre. Segons una investigació posterior, desenes dels assaltants figuraven a les llistes de vigilància del terrorisme de l’FBI, principalment en connexió amb diversos grups extremistes vinculats al moviment supremacista blanc.

Poc després de les dues del migdia, alguns assistents van aconseguir d’evadir el cordó policial i van començar a infiltrar-se a l’edifici, forçant-ne les portes i esbotzant-ne les finestres, a la recerca dels legisladors que en aquell moment eren reunits fent el recompte electoral. Uns minuts abans, el cap de seguretat del Capitoli havia demanat assistència a la Guàrdia Nacional dels Estats Units, comandada per Trump, aleshores encara president, que l’informaren que no podien enviar reforços de seguida. Els esdeveniments van obligar a suspendre abruptament la sessió al Congrés, i els senadors van evacuar ràpidament les instal·lacions en resposta a l’amenaça. Minuts més tard, els assaltants envaïren i arrasaren els despatxos d’alguns membres del Congrés, com ara el de la portaveu de la Cambra dels Representats, la demòcrata Nancy Pelosi. Els atacants ocuparen eventualment la cambra del Senat i intentaren irrompre a la Cambra dels Representants, on encara romanien alguns legisladors, però la policia del Capitoli en va repel·lir l’assalt.

A un quart de cinc, Trump va sortir finalment al pas dels esdeveniments, tot comminant els seus seguidors a “anar-se’n cap a casa pacíficament” en un vídeo a Twitter en què, tanmateix, va repetir les acusacions de frau electoral. Els reforços de la Guàrdia Nacional van arribar al Capitoli cap a les 17.20, més de tres hores després d’haver-los demanat el cap de la policia. Si bé van expulsar-ne els assaltants que hi quedaven, restablint l’ordre cap a les vuit del vespre, no van fer pràcticament cap detenció. L’aparent vincle d’alguns agents amb assaltants va ser, de fet, un dels grans focus de crítiques els mesos següents: un membre de la policia del Capitoli va ser retratat fent-se una autofoto amb un atacant, per exemple, i diversos membres de la intel·ligència han suggerit que els cossos de seguretat van oferir “suport tàcit” als assaltants. Altres han criticat la relativa gentilesa dels membres de la Guàrdia Nacional en comparació amb la dura resposta policial a les protestes per la justícia racial a Washington, l’estiu anterior (gran part dels encausats per l’assalt al Capitoli han estat acusats de crims de menor gravetat que no pas els arrestats a les protestes per la justícia racial).

El procés de ratificació dels resultats electorals es va enllestir el matí següent, en què Trump va comprometre’s finalment a garantir una transició de poder pacífica i ordenada. Una setmana després de l’assalt, la Cambra dels Representants va presentar l’impeachment contra Trump, l’únic president de la història dels Estats Units que ha rebut aquesta reprovació dues vegades. Al febrer, amb Biden ja exercint de president, la majoria de senadors va votar a favor de condemnar-lo, però Trump va ser absolt perquè el sí no va assolir el llindar necessari dels dos terços.

Una jornada tràgica

Set persones van perdre la vida durant els esdeveniments o immediatament després. Dos assaltants, Benjamin Phillips i Kevin Greeson, de cinquanta anys i cinquanta-cinc respectivament, van perdre-hi la vida arran d’un atac de cor. Una altra seguidora de Trump, una dona de trenta-quatre anys anomenada Rosanne Boyland, va morir-hi a causa d’una emergència mèdica, inicialment no especificada. Més tard, la seva família confirmà que havia mort ofegada en una allau humana. Ashli Babbitt, una dona de trenta-cinc anys, fou disparada pels guàrdies de seguretat quan intentava d’irrompre a la cambra del Senat. Babbitt va morir hores després a l’hospital arran de les lesions ocasionades pel tret. El policia que li disparà ha estat absolt de tots els càrrecs.

L’assalt també se saldà amb la mort del policia Brian Sicknick, de quaranta-dos anys, que fou colpejat al cap amb un extintor en una trifulga amb els atacants. Sicknick va perdre la consciència a causa de l’impacte i fou traslladat a l’hospital, on va morir uns dies més tard. I també dies després dels incidents, dos policies del Capitoli es van llevar la vida en dos incidents separats.

Diversos manifestants i gairebé cent trenta-vuit policies van resultar ferits, de diversa consideració, en l’assalt. Quinze dels policies ferits van haver de ser hospitalitzats, si bé tots van ser donats d’alta en un termini de cinc dies.

L’assalt, als jutjats

Les setmanes següents, l’FBI va arrestar més de tres-cents individus en connexió amb l’assalt. Gran part d’aquestes detencions es van fer gràcies a la col·laboració dels ciutadans, que van identificar centenars de sospitosos a partir de les imatges i els vídeos que es publicaren als mitjans. En els dotze mesos posteriors a l’assalt s’han detingut més d’un miler de persones arran dels fets.

L’atac s’ha saldat amb l’operació judicial més gran de la història dels Estats Units, amb més de set-cents encausats (una xifra que molt probablement continuarà creixent els mesos vinents, en tant que la policia continua identificant sospitosos de manera regular). De fet, la xifra de processats és tan elevada que hi pot haver acusats que passin més d’un any a la presó tot esperant de ser jutjats.

Fins ara, solament un terç de les persones que s’han declarat culpables han estat condemnades a penes de presó, i més de la meitat dels setanta-un assaltants que han estat sentenciats han aconseguit d’evitar la presó. La raó és que, per ara, la majoria dels atacants no tenen antecedents penals i, generalment, han estat encausats per crims menors que no impliquen violència, com ara la invasió d’un espai restringit.

Per als perpetradors de crims més greus, com ara l’agressió a un agent de la policia amb arma, les penes han estat força més elevades. Robert Palmer, un assaltant condemnat per haver atacat diversos policies amb un tauló i un extintor, ha estat sentenciat a seixanta-tres mesos de presó; dos acusats més han estat sentenciats a quaranta-un mesos de presó i quaranta-sis. Atès que encara hi ha pendents diversos judicis per aquesta mena de crims, els experts no descarten que s’acabin dictant sentències encara més dures.

Poc després de l’atac, legisladors demòcrates intentaren de crear una comissió d’investigació independent. La proposta fou acceptada per la Cambra dels Representants però blocada per la minoria republicana al Senat, que va impedir que s’assolís el llindar dels dos terços necessaris per a aprovar-la. La Cambra dels Representants va crear aleshores un “comitè selecte” d’investigació, que va obrir una investigació formal a final de juliol. El comitè ha entrevistat més de dos-cents cinquanta individus fins ara, i ha citat a declarar diversos membres de primer nivell de l’administració Trump (la majoria dels quals ha refusat de cooperar). Atès que el Partit Republicà l’ha boicotat (solament dos senadors republicans han decidit de participar-hi, a títol estrictament personal), és difícil d’afirmar fins a quin punt les investigacions del comitè acabaran traduint-se en responsabilitats penals per a les principals cares visibles de l’administració Trump. Segons els experts, Trump exerceix tots els seus privilegis com a ex-president per tal d’endarrerir tant com sigui possible la tasca del comitè, en previsió de les eleccions del novembre vinent, en què els republicans podrien recuperar la Cambra dels Representants i desmantellar l’organisme, de manera que posarien fi a la investigació.

El Congrés commemorarà els fets sense els republicans

El Partit Demòcrata, que ostenta la presidència i el control d’ambdues cambres del Congrés, ja ha anunciat que commemorà l’aniversari de l’assalt amb un seguit d’actes oficials al mateix edifici on va tenir lloc. Les activitats de la jornada inclouran un moment de silenci en record dels fets, un acte amb legisladors que van viure l’atac de primera mà i un debat amb acadèmics de renom sobre la transcendència històrica dels esdeveniments.

Tanmateix, no s’espera que cap dels principals representants republicans al Congrés assisteixi als actes. Mitch McConnell, líder del grup republicà al Senat, ni tan sols serà al Capitoli avui; Kevin McCarthy, líder del grup republicà a la Cambra dels Representants, ja ha avançat que no assistirà a cap acte perquè considera que el Partit Demòcrata ha polititzat els fets.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes