Els arqueòlegs troben per primera vegada una cuina grega al jaciment d’Empúries

Les excavacions fan visible el penya-segat on s'assentava la ciutat i l'esperó rocallós que protegia el primer port

VilaWeb
ACN
07.12.2021 - 11:42
Actualització: 07.12.2021 - 12:42

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Uns arqueòlegs han trobat per primera volta una cuina grega al jaciment d’Empúries (Alt Empordà). És una estructura d’argila, que combina un forn i un fogó i que s’ha localitzat a l’antic barri portuari. Data del segle VI aC, l’època fundacional de la ciutat grega, i sembla que pot tenir relació amb un santuari que hi havia a la zona, possiblement dedicat a la deessa Demèter. A Grècia es va descobrir una cuina semblant que formava part d’un lloc de culte. La campanya d’excavacions d’enguany també ha acabat de fer visible el penya-segat on s’assentava la Neàpolis. Aquí es destaca la descoberta d’un gran esperó rocallós que protegia la petita cala natural on hi havia el primer port grec.

Empúries és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Quan fa més d’un segle que es començà a excavar, el jaciment continua donant sorpreses. La d’enguany ha estat una troballa singular. No tan sols perquè és inèdita a Empúries, sinó també perquè arreu de la Mediterrània se’n coneixen molt pocs testimonis més.

Durant aquesta campanya, els treballs arqueològics s’han centrat a l’antiga façana litoral d’Empúries. Al segle VI aC, quan els grecs van aixecar-hi la Neàpolis, la morfologia de la zona era molt diferent de l’actual. El Ter hi formava un gran estuari i l’aigua de la mar arribava gairebé a tocar d’on ara hi ha l’edifici del museu.

Enguany, els arqueòlegs han continuat excavant tota aquesta zona, amb dos objectius. Per una banda, fer visible bona part de l’antic penya-segat damunt el qual s’assentava la ciutat grega. I, per una altra, continuar descobrint com era el barri portuari (que s’estenia fins al límit del promontori rocallós).

Ha estat en aquest sector, format per diverses illes d’edificacions –o ínsules–, separades per carrerons, on els arqueòlegs han desenterrat una antiga cuina grega. És la primera que es troba al jaciment. A les cases d’Empúries, fins ara, s’hi havien localitzat vestigis de llars de foc. Se solien situar al centre de les estances i es feien servir tant per escalfar-se com per cuinar-hi.

“Però en aquest cas parlem  d’una cuina amb unes estructures específiques, que no havíem trobat mai”, diu la responsable del MAC-Empúries, Marta Santos. És feta amb argila cuita i la formaven un fornet (amb una volta que no s’ha conservat) i un petit fogó, que s’alimentaven amb brases per sota.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Milers de petxines

La cuina grega data de la segona meitat del segle VI aC; és a dir, és paral·lela a l’època fundacional de la Neàpolis. Així i tot, a part l’estructura, allò que la fa especial és la quantitat ingent de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l’estança.

Marta Santos diu que, barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, han sortit “milers de petxines d’escopinyes”, restes de peixos (espines i escates) i escassos fragments d’ossos. D’aquestes terres, els arqueòlegs n’han recollit mostres que s’han enviat a laboratoris especialitzats, per mirar de descobrir quines menges es feien.

Crida l’atenció la gran quantitat de closques que s’han descobert a tocar de la cuina grega. “Parlem d’un nombre extraordinari, que no és habitual per a consum domèstic; per això pensem que aquesta cuina havia de tenir una funció especial”, diu.

Vinculada al santuari

La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que aquesta cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona. I que de moment, amb els vestigis que se n’han trobat (ofrenes i terracotes) sembla que anava dedicat a la deessa de l’agricultura, Demèter.

“Podem pensar que aquesta cuina era perifèrica al santuari, relacionada amb els seus menjars rituals”, diu Santos. “Podria servir per als àpats i celebracions que es farien al voltant d’aquesta activitat de culte”, hi afegeix un dels arqueòlegs d’Empúries, Pere Castanyer.

Per bastir aquesta teoria, els arqueòlegs es basen en una altra cuina similar que es va descobrir a Corint. “Hi ha molt pocs paral·lels de cuines com aquesta al món grec; i el millor, i gairebé l’únic, s’ha trobat precisament en un santuari”, explica la responsable del MAC-Empúries. En concret, es va localitzar al jaciment d’Isthmia, on els grecs van erigir un temple en honor al rei de la mar, Posidó.

“És una hipòtesi molt suggeridora i la troballa de la cuina és extraordinària, però ens cal ser cauts”, explica Santos. Perquè encara hi ha interrogants oberts, i caldrà excavar en profunditat la zona d’Empúries on se situava el santuari (a tocar de l’antic port grec) per anar encaixant totes les peces del trencaclosques. Ara com ara, després de tornar a fer-se visible després de mil cinc-cents anys, la cuina grega s’ha tapat de nou per preservar-la.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Esperó de roca

Allò que sí que es pot veure, i que ha canviat la fesomia de tot el jaciment, és el penya-segat on s’assentava la Neàpolis. Els arqueòlegs han retirat tota la sorra que el cobria i han deixat a la vista bona part del promontori rocallós damunt el qual es va construir la ciutat grega.

Aquí, subratlla Pere Castanyer, es destaca la descoberta d’un gran esperó que protegia dels temporals la petita cala natural que va acollir el primer port d’Empúries. Aquest port era situat directament a la platja, on sembla que hi havia passeres i pantalans, i es va fer servir fins al segle II aC.

“Va ser aleshores, coincidint amb l’arribada dels romans, quan aquest espai va deixar de ser eficient i es va construir un port artificial més a llevant”, explica l’arqueòleg d’Empúries. D’aquest segon port, precisament, avui dia encara se’n conserva part de l’anomenat “espigó” (en realitat, és un gran mur que assegurava la protecció dels temporals).

Mentre recuperaven l’antiga topografia de la façana litoral d’Empúries, els arqueòlegs també han fet sondatges i estudis per veure quan tota aquesta fondalada va cobrir-se de sorra. Aquí han comptat amb el suport del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

“Hem identificat fins on arribava el nivell del mar, gràcies a la fissura que les aigües van deixar al peu del penya-segat i hem pogut recuperar mol·luscs incrustats a la roca que ens han ajudat en les datacions”, diu Pere Castanyer. “Aquests sondejos revelen clarament que tot el procés de rebliment va començar a final del segle V dC, i que en tan sols cent anys tot aquest espai portuari va ser cobert per la sorra”, afegeix.

Precisament, va ser aleshores, durant els segles IV i V dC, quan la població es va traslladar cap a l’interior i va néixer el nucli tardoantic i medieval de Santa Margarida.

Les excavacions a Empúries s’emmarquen dins un projecte d’investigació impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Departament de Cultura, dins la convocatòria de projectes quadriennals de recerca arqueològica. Aprofundeix en la importància que els espais portuaris van tenir al jaciment. Hi col·laboren l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid i l’Ajuntament de l’Escala.

Aquest projecte quadriennal va començar el 2018 i s’ha acabat enguany. Però la intenció, com subratlla Castanyer, és allargar-lo: “Els anys vinents volem completar el coneixement del barri portuari grec, del port artificial construït pels romans i del sector de Santa Margarida. També volem incorporar-hi zones que veiem fonamentals, com la de Riells o la Clota.”

Dins aquestes noves intervencions, l’any vinent s’ha previst de continuar excavant la zona a tocar de l’antic port grec on sembla que hi havia l’espai de culte dedicat a Demèter. Per això, abans de baixar cap a nivells inferiors, ja s’han desmuntat diverses estructures construïdes damunt aquesta àrea entre els segles XVII i XVIII, que formaven part d’un convent de monjos servites, a més d’una rampa moderna.

“La recerca ens ha permès d’avançar moltíssim, però encara hi ha feina per fer”, explica Pere Castanyer, que recorda que Empúries sempre ha mirat a la mar. I la seva història s’explica, precisament, gràcies als espais portuaris.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes