Dos dies després de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Amnistia Internacional feia un comunicat per a demanar que els retiressin els càrrecs de sedició –llavors encara no els havien encausat per rebel·lió– i que fossin alliberats de manera immediata. Però entre l’opinió pública catalana va indignar una qüestió: que no els consideressin presos de consciència, tenint en compte que Amnistia Internacional no fa servir la consideració de ‘pres polític’ perquè no té una accepció internacionalment reconeguda. Per saber-ne els motius, parlem amb la coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya, Ariadna Ribas. Ens explica que fins que els processos no estan molt avançats, no acostumen a pronunciar-se: ‘Fa vuit mesos que el president d’Amnistia Internacional Turquia és empresonat i no l’hem declarat pres de consciència.’ Sobre els ex-consellers, diu que no poden ser considerats presos de consciència perquè els seus actes anaven en contra d’una sentència del Tribunal Constitucional que suspenia i prohibia aquells mateixos actes. També li demanem sobre això.

Per què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no els considereu presos de consciència?
—Perquè som en una fase molt inicial del procediment judicial. Amnistia Internacional normalment acostuma a esperar que acabin els procediments judicials, o que estiguin molt avançats, per determinar que una persona és pres de consciència. Som en una fase d’instrucció en què els delictes no estan qualificats i els càrrecs són provisionals i, per tant, en una fase molt inicial. Com a referència, fa vuit mesos que Amnistia Internacional Turquia té el seu president empresonat acusat de terrorisme en aquesta campanya que fa el govern contra defensors dels drets humans. Fa vuit mesos que és a la presó i no l’hem declarat pres de consciència. Vull dir que és el procediment que seguim en tots els casos.

Llavors, ha d’acabar la fase d’instrucció o hi ha d’haver una sentència després del judici oral perquè us posicioneu?
—Quan diem que el procediment ha d’estar acabat o molt avançat és perquè necessitem tenir accés a documentació que ara no tenim. Necessitem proves i dades i, per tant, això passa en una fase molt més avançada del procediment. Normalment, quan acaba el judici. Nosaltres ja denunciem vulneracions de drets humans encara que no hagin estat declarats presos de consciència. En el cas dels Jordis, dos dies després que els empresonessin, el 18 d’octubre, ja demanàvem la retirada dels càrrecs per sedició, que és el que tenien llavors, i que sortissin immediatament de la presó preventiva. Entenem que no estava justificada. I amb la interlocutòria d’aquesta setmana, demanem també la retirada del càrrec de rebel·lió. La valoració, la fem respecte a la decisió que ha pres el tribunal per Jordi Sànchez, que és qui va demanar la sortida de presó, però ho apliquem també a Jordi Cuixart.

Segons Amnistia Internacional, cito textualment, ‘els presos de consciència són aquelles persones que, sense haver fet servir la violència ni haver-ne propugnat l’ús, són empresonades o sotmeses a altres restriccions de la seva llibertat’. Si demaneu la retirada dels càrrecs de rebel·lió, enteneu que no hi ha violència i, per tant, ja podrien ser considerats presos de consciència.
—Sí, però hi pot haver altres elements en el judici que impliquin un altre delicte. Per exemple, que hi hagi un possible delicte de desordre públic, que tingui unes conseqüències penals. És per això que esperem que el procediment avanci i puguem valorar tots els elements.

Si hi hagués algun delicte, en tot cas seria el de desordre públic?
—Exacte. En tot cas, a parer nostre, seria un possible delicte de desordre públic. No som nosaltres qui hem d’avaluar si hi ha un delicte o no, perquè no és el nostre paper. Però per això esperem, perquè hi ha altres elements en el procediment que nosaltres necessitem documentar. A més, perquè Amnistia Internacional declari algú pres de consciència, la càrrega de la prova ha de recaure contra nosaltres, independentment del que passi en el procediment judicial. Per tant, nosaltres hem de documentar que, efectivament, és innocent, no ha comès cap delicte que pugui justificar la seva entrada a presó i que descartem qualsevol motiu pel qual se’n justifiqui l’estada a presó. Per tant, que estem segurs que són a la presó exclusivament per les seves conviccions polítiques, religioses, per l’orientació sexual o per l’origen ètnic.

Els posicionaments d’Amnistia Internacional Espanya i Europa també els compartiu?
—Són els mateixos. És el posicionament d’Amnistia Internacional. I les coses que diem en aquest cas serviran per a altres casos en altres països. Per aquest motiu, el posicionament sempre és internacional.

Amnistia Espanya deia a les xarxes recentment: ‘No considerem els membres del govern presos de consciència perquè són acusats d’actuacions que poden constituir delicte.’ Però és evident que totes les acusacions poden ser delicte.
—Entenem que en el moment que els membres del govern fan accions encaminades a l’organització del referèndum hi ha un possible indici de delicte, perquè anaven en contra d’una sentència del TC que suspenia i prohibia aquells actes.

Llavors, els límits d’Amnistia Internacional els marquen les lleis?
—El dret internacional no ens dóna prou elements per a qüestionar la legitimitat d’aquesta sentència del TC. Entenem que hi pot haver un procediment judicial legítim, perquè era una actuació que anava en contra d’una sentència. Aquest procediment, que nosaltres considerem legítim des del punt de vista judicial, no impedeix que Amnistia Internacional continuï fent un seguiment dels casos dels consellers perquè hi hagi un judici just, per a garantir que la presó preventiva es revisi periòdicament i recordant a les autoritats judicials que aquest sempre és un últim recurs, que no es pot atribuir la violència als membres del govern. Entenem que ells van fer convocatòries a una mobilització amb oposició pacífica i que, per tant, els actes puntuals violents que es poden donar en aquest context no els poden atribuir a ells a títol personal.

Per tant, per què no demaneu que els retirin el delicte de rebel·lió?
—Bé, el dret internacional no és gaire clar i separa societat civil d’autoritats públiques. Per això, també distingim entre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, d’una banda, i autoritats públiques, d’una altra. En el cas d’autoritats públiques, els estàndards internacionals de drets humans no són tan clars en aquest sentit. Nosaltres fem una anàlisi sobre tota aquesta part de violència que imputen als càrrecs, i encara no en tenim una conclusió. Per això en aquest cas no hem fet una petició com la de Sànchez i Cuixart.

Entenc que esteu en contacte amb altres delegacions d’Amnistia arreu del món. Els últims avisos que heu hagut de fer pel cas català, els preocupen?
—La situació dels drets humans a Catalunya és una prioritat per a tot el moviment internacional. L’equip que fa seguiment de la situació de Catalunya és un equip internacional repartit entre Londres, Madrid i Barcelona. Des de Londres es monitora la situació per garantir que els nostres posicionaments són internacionals, compleixen estàndards internacionals, que són comuns i es poden aplicar a qualsevol situació. De fet, la feina d’Amnistia sobre la situació de drets humans ve de molt abans de l’empresonament dels Jordis i dels alts càrrecs, i el mes de setembre ja vam fer una denúncia pública sobre la retallada en temes de llibertat d’expressió a Catalunya. I l’1-O va venir una missió d’observació amb investigadors que van documentar l’ús excessiu i desproporcionat de la força per part de la policia nacional i la Guàrdia Civil. I és una bona notícia la que es va saber dimecres, d’un jutge d’instrucció de Barcelona que ha citat a declarar com a investigats dos antidisturbis per una acció policíaca a l’escola Mediterrània, i que de fet és un cas que Amnistia va documentar el mateix dia 1.

I creieu que és un problema puntual i orgànic en el funcionament de l’estat espanyol?
—Ja fa temps que Amnistia està preocupada per temes de llibertat d’expressió a Espanya, en el marc de la reforma legislativa molt anterior a la situació de Catalunya, la reforma de llei orgànica de Seguretat Ciutadana, la reforma del codi penal i l’ús del delicte de terrorisme. Vull dir que, en matèria de llibertat d’expressió, reunió i manifestació, a Amnistia Internacional, ja des de l’11-M, tenim preocupacions en aquest sentit. No és una preocupació nova.

Molta gent és crítica amb Amnistia per la lentitud amb què es pronuncia.
—Som una organització molt estricta, i som lents perquè necessitem documentar tot allò que denunciem. I quan ho documentem, hem de tenir fonts diferents, comprovar els fets, tenir la versió de les autoritats, cercar informació en els mitjans, tenir la versió de les víctimes, de les entitats, dels advocats… Fem una feina que és lenta però que creiem que és consistent.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb