16.04.2025 - 21:40
Els éssers humans ens enfrontem a una revolució tecnològica sense precedents. Malgrat que la tecnologia ens ha acompanyat d’ençà del començament de la humanitat, el ritme accelerat amb què es desenvolupa no té comparació en la història i implica possibles conseqüències adverses per a la nostra salut mental.
Això és especialment important en les tecnologies de la informació i la comunicació, que s’han infiltrat fins al moll de l’os de la societat i han transformat irreversiblement la manera com ens relacionem i ens entenem a nosaltres mateixos. Atès que les necessitats d’afiliació i pertinença són comunes a tothom, ens podem preguntar si un ús abusiu podria tenir un impacte greu en la vida psíquica.
Ansietat, ciberassetjament i lapsus de memòria
Entre els problemes associats a l’abús de les noves tecnologies, l’ansietat és el que ha despertat més interès, especialment en l’adolescència, que és l’edat en què sol aparèixer.
Quan l’ansietat i les noves tecnologies conviuen, es genera un cicle perillós. D’una banda, els símptomes fan augmentar el temps dedicat a les xarxes socials o a internet, fins a convertir-se en una estratègia passiva per a encarar els problemes. D’una altra, l’ús abusiu prepara el terreny per a l’aparició de l’ansietat clínica.
A més, l’omnipresència d’internet en les nostres relacions suscita preocupacions més enllà de la seguretat i la confidencialitat. Per exemple, la irrupció de sistemes d’assetjament difícils de detectar i de controlar –ciberassetjament– i el deteriorament cognitiu derivat del consum incontrolat de contingut irrellevant.
Quant al ciberassetjament, a mesura que els joves avancen en el sistema educatiu augmenta el risc de ser víctimes d’humiliacions, amenaces en línia, difusió de rumors i més agressions que poden tenir ressonàncies fins i tot més greus que l’assetjament tradicional. Per què? Essencialment, per la capacitat d’estendre’s més enllà dels límits físics del centre educatiu i de reforçar-se cruelment i de manera anònima mitjançant els “m’agrada” de les xarxes.
D’una altra banda, com més va més autors coincideixen amb l’estudi que parla d’allò que s’anomena brain rot –‘podridura cerebral’. És un declivi cognitiu vinculat a l’accés en massa a continguts poc exigents del punt de vista intel·lectual, com ara vídeos curts i irrellevants. S’expressa en lapsus de memòria, problemes de concentració i empobriment del pensament, malgrat que encara no se’n saben les conseqüències a llarg termini.
Miratges de perfecció
Si aquestes tecnologies causen problemes emocionals és, primer de tot, pel fet que cada usuari d’internet tria curosament què vol mostrar i què no sobre la seva vida. És molt habitual de trobar-hi miratges de perfecció, el reflex acrític dels quals ens retorna una imatge distorsionada. Això fa que ens qüestionem tothora de per què no som tan feliços com els altres semblen ser, cosa que incideix profundament en l’autoestima.
S’hi afegeix la por de la desconnexió que sorgeix quan provem de reduir l’ús de les tecnologies, coneguda amb la sigla en anglès FOMO –Fear of Missing Out, ‘por de restar fora’. Els qui en sofreixen senten la necessitat imperiosa de mantenir-se al dia de tot allò que passa al seu voltant, que s’observa sobretot a les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània. A conseqüència d’això, augmenta el temps esmerçat en aquestes plataformes. I això s’associa a una escassa satisfacció amb la vida.
En aquesta mateixa línia, s’ha estudiat l’impacte emocional associat a l’opció d’eliminar continguts –com ara esborrar missatges o imatges– en aplicacions com WhatsApp, cosa que n’impedeix la consulta o la revisió. És el concepte innovador de Being Out of the Loop –‘restar al marge dels plans’–, que s’ha relacionat amb una autoestima baixa, un empitjorament de l’estat d’ànim i una erosió del sentiment de pertinença.
Finalment, cal esmentar la nomofòbia, un terme utilitzat per a descriure les sensacions de malestar que emergeixen quan s’ha desenvolupat dependència d’aquestes formes de tecnologia –semblantment a les addiccions clàssiques a substàncies. L’evidència científica l’associa al deteriorament de la vida acadèmica; és un factor de risc important en el fracàs escolar i en l’aparició de trastorns d’ansietat.
Un horari estricte per a fer ús del mòbil
L’abús de les tecnologies és un problema comú i ens pot afectar a tots, independentment de l’edat i de l’enginy que creguem tenir. Afortunadament, també hi ha mesures que ajuden a reduir-ne el risc.
La primera és el control del temps, integrant de manera natural a la nostra rutina moments d’esbarjo allunyats del món digital. Delimitar els moments dedicats a l’ús de les tecnologies, seguir un horari estricte i blocar les notificacions, pot ser útil. Tanmateix, cal reconèixer que costa complir-ho, ja que no som conscients de les inèrcies que ens porten a consultar constantment el mòbil o l’ordinador.
La pràctica de meditació i relaxació també s’ha mostrat eficaç per alleujar el malestar natural que sorgirà durant aquest canvi d’hàbits d’oci i comunicació. A més, és essencial repetir-nos que no cal romandre connectats tot el temps per no perdre oportunitats i que potser val la pena cercar-les més enllà de les pantalles.
Per acabar, si res del que hem comentat no funciona, podria ser útil consultar un professional de la salut mental. Lluny de ser un senyal de feblesa, pot oferir-nos eines amb què fer front a aquest repte.
Joaquín Mateu Mollá és doctor en psicologia clínica i director del màster en gerontologia i atenció centrada en la persona de la Universitat Internacional de València. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
