09.06.2026 - 17:35
|
Actualització: 09.06.2026 - 18:55
Prop de dotze hores va durar dilluns la reunió retransmesa en directe per YouTube entre la Conselleria d’Educació i els sindicats. Els portaveus van notar molta més suavitat en les formes i un tarannà diferent del dels primers dies. La intenció de la conselleria de Carmen Ortí era treballar sobre el document que havia lliurat als sindicats divendres passat. Aquell dia, amb prou feines van poder debatre res, perquè van conèixer la proposta quan van seure a la taula. Dilluns, en canvi, la negociació va avançar amb l’aparent disponibilitat de la consellera d’imprimir un ritme accelerat i de tancar temes. Així, van tancar tres blocs: la simplificació burocràtica, el nombre d’alumnes per aula i les infrastructures educatives. Quant a la resta, es van fer avenços que la conselleria ha deixat escrits en la proposta de dinou planes i dos annexos que duu per títol: “Acord global per a la millora i transformació de l’educació pública a la Comunitat Valenciana”.
En aquest cas, s’ha fet una tasca bàsica de compaginació i el document s’ha subdividit en capítols i subcapítols. A més, cada epígraf té una mena de resum visual. I, per damunt de tot, hi ha una xifra: 3.338,26 milions d’euros “per a transformar l’educació pública i garantir el futur dels nostres fills”. El que no diu ací és que és una inversió d’ací a l’any 2029, i que la legislatura s’acaba, en teoria, l’any 2027.
També hi ha un quadre en què s’explica quants diners s’invertiran cada un d’aquests quatre anys en les diferents matèries. Per exemple, en el pla per a climatitzar els centres, que s’ha batejat com a EduClima, s’invertiran 32 milions enguany, i 36 els anys 2027, 2028 i 2029. En total, la inversió serà de 140 milions.
El quadre també parla de les inversions en professors. Diu que se’n contractaran 5.000 d’ací al 2029 i que cada any d’ara fins aleshores s’invertiran 81,25 milions.
Seguint l’ordre amb què s’ha presentat, fem una comparació amb el document lliurat per la conselleria el 29 de maig, i que de manera global va ser refusat per un 91% dels docents que van votar entre els dies 29 o 30 de maig.
Simplificació burocràtica, l’acord més fàcil d’assolir
En l’anterior consulta, un 69% dels docents van votar a favor de la proposta de simplificació burocràtica. En el document actual es manté pràcticament tot igual, amb la filosofia de traure hores de tasques burocràtiques que entorpeixen la docència, i hi afegeixen dates i concrecions d’alguns aspectes. En el marc normatiu per a posar en marxa el pla, hi ha l’aprovació en el termini màxim de sis mesos d’ençà de la signatura de l’acord d’un decret de simplificació administrativa educativa que inclourà totes les mesures que hi ha en el document.
Inclusió educativa, una mica més de concreció
La primera proposta de la conselleria va ser rebutjada pel 84% dels docents. L’actual proposta manté les mateixes grans xifres que la primera, però fa algunes concrecions, com ara que les 36 noves aules UECO (Unitats Específiques en Centres Ordinaris per a alumnes amb necessitats especials) per al 2026-2027 implicaran la creació de 108 llocs de professionals d’atenció a la inclusió. Les 135 noves places de professors d’audició i llenguatge no han variat d’ençà de la primera proposta. I tampoc que el curs vinent hi haurà un 30% més de professionals d’educació social addicionals.
La proposta inclou també compromisos en salut mental i benestar, com ara l’impuls de les unitats de detecció precoç en salut mental creades en coordinació amb la Conselleria de Sanitat, o la posada en marxa d’un pla de benestar docent.
I quant a l’orientació educativa, el pla preveu aspectes com ara que quedarà explícit en les instruccions de començament del curs vinent que els professionals d’orientació educativa en centres d’infantil i primària tenen la consideració de professors de secundària. Els de formació professional tindran la mateixa consideració si les seues funcions es fan en centres d’educació especial.
Formació professional, més dotació i millor atenció
Els docents van rebutjar la primera proposta de la conselleria amb un 83% de vots en contra. Ara la conselleria ha estructurat millor la informació i tots els ítems que ha de millorar. Hi ha més concreció, per exemple, quan es parla de dissenyar l’oferta formativa. També s’afirma que es constituirà una taula tècnica per a informar de l’oferta. La consellera admet que en el curs 2027/2028 es recuperen les 30 hores dels cicles semipresencials.
La conselleria es compromet a mantenir amb fons propis els cicles formatius públics implantats amb fons europeus. Hi haurà 2,5 milions d’euros més per a renovar l’equipament dels diferents cicles formatius.
El català, sense canvis
La batalla en aquest apartat té a veure amb la derogació de la llei de segregació lingüística impulsada per José Antonio Rovira, el predecessor de Carmen Ortí en la Conselleria d’Educació. Això és una línia roja que la Generalitat no vol tocar i aquest capítol resta inamovible, però s’ha reforçat amb una frase que diu: “Tot això, en el marc de la legislació vigent”. És a dir, en el marc de la llei Rovira.
La proposta de la conselleria inclou el desenvolupament d’un pla de formació dels professors amb especial incidència a les comarques de predomini lingüístic castellà.
Inclou també el concepte de “entitats col·laboradores” quan es refereix a la formació dels professors per a expedir certificats de formació i capacitació.
Infrastructures educatives, cap a l’eliminació dels barracons
En l’anterior consulta, un 78% dels professors va dir no a la proposta de la consellera. Ara, després de la negociació, s’ha aconseguit que el departament pose xifres a allò que era eteri. Per exemple, 140 milions en quatre anys per a climatitzar tots els centres. També posen nom al pla, i en diuen EduClima.
D’ací al 2029, s’impulsarà el pla Edificant amb 829,7 milions d’euros. Aquesta previsió, com tantes més, se’n va molt més enllà de la legislatura. José María Larena, el director general de Centres, ho va justificar dilluns en una intervenció llarguíssima.
Tots els plans tenen com a prioritat l’eliminació de les aules prefabricades, i hi ha el compromís de prestar una atenció especial a la reconstrucció dels centres després de la gota freda.
La conselleria ha accedit a annexar una llista amb totes les actuacions fetes o previstes. Tant les que pengen del pla Edificant com les que fa directament la conselleria, i les que tenen a veure amb la zona de la gota freda.
Plantilles i personal docent, l’embolcall del pla +Mestre
Un 89% dels docents van rebutjar la primera proposta de la conselleria. L’actual està molt més estructurada, hi ha un quadre amb les dates principals i tot queda embolcallat en un pla que han anomenat +Mestre que, segons que diuen, tindrà un cost de 469,12 milions d’euros en quatre anys.
Es fixa la xifra de 5.000 noves contractacions de professors i es calcula que la baixada del nombre d’alumnes per classe implicarà que hi haja 2.740 nous docents. S’estabilitzaran 10.000 places.
En l’oferta es parla de l’optimització de les eines informàtiques que gestionen els sistemes de substitució perquè al setembre la mitjana siga de vuit dies. Es compensaran en tots els casos les hores dels equips directius en infantil i primària. Es mantindran els professors experts i especialistes durant el curs vinent sempre que hi haja càrrega lectiva. Durant el període no lectiu els professors només aniran als centres quan hi haja reunions o hagen de fer tasques que siguen necessàries. I tot això s’aplicarà també al personal adscrit a l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques.
En aquest apartat, la conselleria ha incorporat un quadre amb la proposta inicial de l’ampliació de plantilla i la seua distribució que s’haurà de negociar en una taula prevista.
El nombre d’alumnes per classe, el cavall de batalla
Abaixar el nombre d’alumnes per classe ha estat un dels grans cavalls de batalla de la negociació entre la conselleria i els sindicats. En la proposta anterior, aquest apartat va ser el que va tenir més rebuig, amb un 94%.
En la nova proposta s’avança en la baixada d’alumnes per aula en algunes etapes, però la conselleria no ha admès de començar a reduir-ho a partir del curs 2026-2027. Totes les baixades començaran, de manera progressiva, el curs 2027-2028.
Es constituiran taules de treball per mirar d’avançar de manera progressiva en aquesta reducció en tots els ensenyaments: infantil de primer cicle, ensenyament a adults, educació especial, ensenyaments professionals de música i dansa, ensenyances esportives, professionals d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments artístics superiors.
Hi ha una millora respecte de l’oferta rebutjada a final de maig, en quart, cinquè i sisè de primària, que en el curs 2029-2030 baixa de 25 alumnes per aula a 22.
En el curs 2030-2031, a quart de l’ESO es passa de 28 alumnes a 25.
En batxillerat, la baixada comença el curs 2028-2029, i va de 34 a 33 alumnes.
El curs següent es passa de 33 a 31 a primer, i de 34 a 33 a segon.
I en el curs 2030-2031, la rebaixa és de 32 a 28, i de 33 a 28.
En les aules UECO es respectaran els drets dels alumnes escolaritzats, però es recuperarà la xifra de 8 tan prompte com siga possible.
Sense canvis en els salaris
La conselleria considera que el salari és un tema que no s’ha de reobrir perquè el 25 de maig va signar un acord amb els sindicats ANPE i CSIF, que representen el 33% dels delegats sindicals en ensenyament. La resta de sindicats acusen l’administració d’haver negociat amb mala fe, però, per bé que s’ha intentat en cada taula negociadora, la conselleria, amb el suport dels dos sindicats signants, s’ha tancat en banda.
En l’anterior consulta, l’augment de 200 euros el mes d’ací al gener del 2028 va rebre el 85% de rebuig.
