‘Aprendre a parlar amb les plantes’, de Marta Orriols, millor novel·la del 2018

Arribar i moldre. Marta Orriols va debutar com a novel·lista fa uns mesos amb Aprendre a parlar amb les plantes, publicat per Periscopi, i s’ha erigit en guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Aquest guardó ajuda a eixamplar la llegenda d’Aniol Rafel com a rei Mides de l’edició catalana i ha servit a Orriols (Sabadell, 1975) per a endur-se els 20.000 euros del guardó (més 5.000 més que es destinaran a la promoció).

Orriols va haver de patir durant gairebé una hora de gala –conduïda excel·lentment per la periodista Anna Guitart– per saber que havia estat la successora de Raül Garrigassait, que l’any passat va endur-se el primer premi per Els estranys. La hi acompanyaven els altres finalistes, Pere Joan Martorell, que havia arribat a la final gràcies a La memòria de l’oracle, publicada per Edicions de 1984, i Melcior Comes, amb la monumental Sobre la terra impura, publicada per Proa.

La novel·la guanyadora ens explica la història de la Paula, una neonatòloga que ha de superar la mort de la seva parella després d’un accident, però que a la vegada ha de superar un segon dol, perquè en Mauro (així es diu el finat) acabava de deixar la Paula just abans de tenir l’accident. Per tant, haurà d’enfrontar-se a aquesta mort de la persona estimada com a vídua tot i que, en realitat i per poques hores, s’hi havia d’haver encarat com a ex-parella. Malgrat que la novel·la no és pas autobiogràfica, com explica l’autora en totes les entrevistes, és cert que Orriols va perdre la seva parella, Miquel Ferran, a qui va dedicar el premi, com també a l’Ignasi i l’Oriol, els seus fills, ‘per la seva fortalesa, pels somriures i pels sorolls que fan a casa’.

La gala d’Òmnium va aplegar una bona representació del món editorial nostrat, que no es va voler deixar escapar el lliurament d’un premi que en bona part havia ideat Jordi Cuixart després de comprovar que el premi Sant Jordi havia perdut una mica de prestigi i que calia fer un gran premi d’obra publicada, una iniciativa que reclamava el sector cultural de feia temps.

Precisament, la gran absència de la nit –la de cada nit d’ençà de fa quinze mesos– va ser la de Cuixart. En una carta enviada de la presó dels Lledoners estant que va fer emocionar els assistents, explicava: ‘A la presó cada carta és un regal, una història única feta de paraules que de sobte es desperten amb una enorme vitalitat. Nosaltres no deixem d’escriure i pensar en la llengua que ens doni la gana.’ I afegia: ‘Aquest premi fa que les lletres catalanes siguin cada vegada més comparables a qualsevol altra literatura del món.’ També va recordar: ‘Com deia Pere Quart al Teatre Romea als anys vuitanta, encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules.’

En el decurs de la vetllada, Anna Guitart va demostrar a la perfecció per què és potser una de les millors entrevistadores literàries del país. Per a presentar cada obra, va entrevistar-ne els autors i va aconseguir treure’n bones declaracions, com ara quan Melcior Comes explicà: ‘En el fons tots els escriptors són uns fracassats perquè no estan mai a l’altura dels seus ideals.’ Pere Joan Martorell va dir: ‘Cada vegada ens comunicam més de pressa, però amb més pobresa, i això comporta un empobriment de la llengua. Ens cal mantenir la riquesa lèxica.’ I Orriols va explicar: ‘Quan algú pretén sortir-se’n sola, sempre intenten reconduir-li la vida amb algú altre, com si la societat no ho pogués suportar.’ Tots tres van dedicar un exemplar del seu llibre al president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

Enguany, un comitè d’experts va fer una pre-selecció de 24 novel·les, entre les quals un jurat va triar les tres finalistes. El jurat era format per Rosa Cabré Monné, Maria Dasca Batalla, Carme Gregori Soldevila, Oriol Izquierdo Llopis i Xavier Pla Barbero. I si Guitart havia fet excel·lentment bé la tasca amb els tres finalistes, la portaveu del jurat, Rosa Cabré, va ser molt més complicada i es va dedicar a aixafar la guitarra amb els arguments de les novel·les, explicant-ne alguns elements clau de la trama i, per tant, malmetent part de la lectura a qui encara no havia començat a llegir els llibres. ‘La votació per a arribar a les tres finalistes va ser molt ràpida –digué Cabré–, però a partir d’aquí tot ha estat molt i molt complicat.’ També va voler felicitar-los tots tres, ‘perquè són molt bones novel·les; no són les úniques, però sí que aquestes són imprescindibles i aquesta setmana les heu de comprar i llegir totes tres’.

Abans de revelar el nom de la guanyadora, Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium, va fer un discurs en què va dir: ‘Tot i que són dies molt complicats, ens fa moltíssima il·lusió aquest acte i aquest premi perquè Jordi Cuixart fa quinze mesos que és a la presó i no els ha pogut viure en llibertat. Però ell té clar que això, la feina que fem per la cultura, no ens la podran robar mai. Us he de confessar que hi va haver un moment en què vam pensar que ho havíem de deixar de fer tot i centrar-nos només en els presos polítics. Suspendre el Premi d’Honor, la nit de Santa Llúcia, el Sambori, el premi Sant Jordi, tot… Però això és el que ells voldrien, que deixéssim de fer aquesta tasca per la llengua, la cultura i la immersió. Per això, enfront dels intransigents, els repressors i els qui volen silenciar-nos, respondrem sempre amb més cultura.’

Llavors sí, llavors va arribar el moment en què es va saber que Marta Orriols Balaguer, historiadora de l’art de formació, autora del bloc ‘No puc dormir’,  col·laboradora del  portal de cultura Catorze, on publica cròniques literàries i culturals, i autora d’Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), era la guanyadora del premi a millor novel·la catalana de l’any. No es podia començar amb més bon peu una trajectòria novel·lística, una trajectòria que se suposa que serà llarga: ‘Vull dir a en Jordi Cuixart que continuaré treballant amb l’única eina que tinc, el català.’