16.05.2019 - 12:55
|
Actualització: 17.05.2019 - 16:11
L’escriptora Antònia Vicens (Santanyí, Migjorn, 1941), ha estat distingida amb el Premi Jaume Fuster 2019 per la seva trajectòria. El col·lectiu d’escriptors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha reconegut la qualitat de la seva obra, la importància de la trajectòria i el compromís de l’autora. L’acte de lliurament ha tingut lloc aquest matí a la seu de l’AELC a Barcelona. Hi han intervingut la presidenta de l’entitat, Bel Olid, que ha lliurat un diploma i una ploma commemoratives a l’escriptora, i l’autor Sebastià Portell, que li ha dedicat una glossa. Entre altres distincions, Vicens ha estat distingida amb el Premi Nacional de Cultura, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear. En el seu moment va renunciar a la medalla d’Or de la CAIB en protesta per la política lingüística del Partit Popular.
Vicens s’ha mostrat emocionada amb el guardó, ‘primer pel nom que té aquest guardó i llavors pel fet que és un premi que et donen els companys escriptors i això fa molta il·lusió’, va explicar l’autora, que també ha afegit que Crec que amb la paraula em vaig fer la meva llibertat. Malauradament, encara avui hi ha paraules prohibides. N’hi ha que no les podem dir, però les
podem escriure. Al final, els escriptors sempre hem d’escriure amb molta autenticitat, ja que només així podem salvar no només la vida sinó també la literatura’.
Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner, Joan Margarit, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias i Francesc Parcerisas.
L’AELC editarà, amb motiu del premi, un volum de la col·lecció ‘Retrats’, dedicat a l’escriptora. Olid ha destacat durant el lliurament del premi que per l’Associació el Premi Jaume Fuster és un ‘goig’, perquè el donen els companys d’ofici i en aquest cas també perquè Antònia Vicens sempre ha estat molt vinculada a l’Associació, de la qual en va ser presidenta i vice-presidenta.
De fet, Vicens va assumir la presidència el 1998, just després de la mort de Jaume Fuster i quan era vicepresidenta per les Illes Balears, càrrec que va continuar exercint amb posterioritat.
Sebastià Portell, que és autor del llibre ‘Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors’ (2016) i curador amb Sebastià Perelló de ‘Davant el fulgor. Per a llegir l’obra d’Antònia Vicens’ (2018), s’ha encarregat de fer una glossa sobre la premiada, on ha destacat que amb la seva producció, Vicens ha edificat ‘un corpus místic com pocs autors han construït en la literatura europea contemporània, assimilable al de Blai Bonet, Maria-Mercè Marçal, Sophia de Mello o als escriptors sants, que no debades foren les seves primeres lectures’. També ha recordat que Antònia Vicens ha tingut ‘molt clar’ que l’escriptor ha de saber posar-se tant a la pell d’un home com d’una dona, com també d’un animal o, en paraules de l’autora, del mateix ‘diable’. ‘Si Vicens em lliga a una idea és a la de la llibertat personal, a l’escriptura radicalment lliure’, ha reblat.
Sobre l’autora
El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però el detonant de la seva carrera literària va ser rebre el premi Sant Jordi el 1967 amb la novel·la ’39º a l’ombra’, reeditada per Edicions 62 el 2002. El premi impulsa la seva literatura i, des d’aleshores, ha publicat nombroses novel·les en què aborda aspectes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, els canvis que ha patit l’illa de Mallorca durant els últims 50 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.
Vicens ha publicat novel·les com ‘La Santa’ (1980), ‘Terra seca’ (1987), ‘Febre alta’ (1998), ‘Lluny del tren’ (2002), ‘Ungles perfectes’ (2007) o ‘Ànima de gos’ (2011), però també llibres de contes recollits en el volum ‘Tots els contes’ (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia ‘Lovely’ (2009), ‘Sota el paraigua el crit’ (2013), ‘Fred als ulls’ (2015) i ‘Tots els cavalls’ (2017), Premi Cavall Verd de poesia, i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: ‘Vocabulari privat’ (1993). Té obra traduïda a l’alemany i el castellà.
Sobre el Premi Jaume Fuster
El Premi Jaume Fuster és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l’obra d’un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d’ofici socis de l’AELC. El sistema consta de dues rondes. En la primera, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora –viu en el moment de convocar el premi i que no l’hagi rebut abans– i, en la segona, la votació es fa entre els tres noms –o més, en cas d’empat–, més repetits.De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d’aquestes experiències que neixen els primers relats.
