Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

A les Espanyes tenim Saturn menjant-se els fills, en un espectacle que se’ns presenta de mil formes i colors. Davant nostre tenim el jutge Llarena lluitant contra el ministre Montoro. La presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, portant als tribunals la gestió de l’ex-presidenta Esperanza Aguirre. O la reina Letizia i la reina Sofia barallant-se en públic. Perquè de la mateixa manera que el discurs del rei Felipe VI va envalentir els partidaris de l’a por ellos (que ja hi eren, però que es van sentir molt més legitimitats), ara ha estat l’incident de la seva mare, la reina Sofia, allò que ha envalentit els partidaris de l’a por los nuestros! Si Felipe VI va marcar el tret de sortida de l’estat que devora el enemics, la reina mare ha donat el tret de sortida de l’estat que es devora a si mateix. A por los nuestros!

Una de les grans escenes d’aquest moviment és veure el jutge Llarena plantant cara al ministre Montoro. I demanant-li que demostri amb papers oficials que el referèndum de l’1-O no es va pagar amb diners públics. Ai, ai. I filtrant a la premsa que pensa a dur-lo als tribunals per acarar-lo amb la Guàrdia Civil. Montoro contra la Guàrdia Civil. I que tancats allà dins es vegi qui diu la veritat i qui no. Realment, un hom es demana quin serà el pas següent del jutge Llarena. Atacar més ministres del govern espanyol? El president Rajoy i tot? Perquè jo ja en veig la meitat cridant Free Montoro, per si de cas, i l’altra meitat que no, per la mateixa raó. Però és clar que un cop les reines es barallen en públic, això ja no té aturador: la resta també ho pot fer.

Saturn devorant el seu fill, pintat per Goya, o Rubens, es fonamenta en un mite grec que ens arriba a través dels romans. El déu Saturn (el déu Cronos grec) va destronar el seu pare. I sabia de bona font que els seus fills també intentarien de fer-ho. Destronar-lo. Per això va devorar tots els seus fills just acabats de néixer. Però la mare Ops va aconseguir d’escamotejar Júpiter, el tercer fill (pels grecs era el sisè i es deia Zeus) i salvar-lo. I, efectivament, aquest fill va destronar Saturn. Llegeixo que s’han ofert interpretacions diverses del significat del mite: ‘el conflicte entre la joventut i la vellesa, el temps com a devorador de totes les coses, la ira de Déu i una al·legoria de la situació a Espanya, on la pàtria consumeix els seus propis fills en guerres i revolucions. També hi ha hagut explicacions arrelades en les relacions de Goya amb el seu fill Xavier, l’únic dels sis que va tenir (sis fills, com en el cas grec) que va arribar a l’edat adulta’.

Jo sempre més miraré el quadre i hi veuré Llarena menjant-se Montoro. Perquè mentre l’estat es devora, l’hem de saber contemplar, també. Al final, els autogols també pugen el marcador. I compten. S’ha de saber veure llum als carrerons sense sortida en què es fica tot sol el rival. I hem de voler resseguir els punts febles d’un sistema que necessita matar els fills per a poder avançar. I deixar-ne constància.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.