El magnat ultra Andrej Babiš guanya les eleccions parlamentàries txeques i obre la porta a un tomb pro-rus

El magnat populista Andrej Babiš ha tornat a imposar-se a les urnes a la República Txeca, segons els resultats provisionals de les eleccions parlamentàries, que li atorguen la victòria però no la majoria absoluta. L’ex-primer ministre, que ja va governar del 2017 al 2021, està a punt de conduir el país cap a una línia més propera a Hongria i Eslovàquia, bo i distanciant-se del suport militar a Ucraïna. Babiš, d’origen eslovac, és propietari de moltes empreses i d’alguns dels principals mitjans de comunicació txecs.

Amb gairebé el 98% dels vots escrutats, el partit de Babiš, ANO (Sí) –integrat en el grup de l’extrema dreta europea Patriots for Europe–, ha obtingut un 35% del sufragi, enfront del 23% de la coalició prooccidental del primer ministre actual, Petr Fiala, que el 2021 havia derrotat Babiš. Els batlles del moviment STAN, socis del govern de Fiala, han aconseguit l’11,1% dels vots, i el Partit Pirata ha sumat un 8,7%.

Babiš, que es defineix com a trumpista, ha celebrat un resultat que considera el punt culminant de la seva carrera política. La participació ha estat alta, prop d’un 69%.

Tot i la victòria, l’ANO no ha aconseguit la majoria i el president de la República haurà d’encarregar a Babiš que intenti de formar govern. Ja ha descartat qualsevol acord amb els partits que formen part de l’executiu de Fiala. En canvi, ha obert la porta a pactar amb la formació també ultradretana Llibertat i Democràcia Directa (SPD), contrària a la immigració, que ha obtingut un 7,9%, i amb el grup Motoristes, de dreta radical, que ha aconseguit un 6,8%.

Durant la campanya, el seu partit ha promès més despesa social, retallar l’ajuda exterior –incloses les donacions a Ucraïna– i abaixar els imposts, tot amb l’objectiu d’acabar amb l’austeritat.

Aliat del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, Babiš s’ha integrat al grup Patriots for Europe del Parlament Europeu, que agrupa partits d’extrema dreta contraris a les polítiques europees tradicionals, com ara la descarbonització.