Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Tradicionalment la celebració de la diada d’Andorra, el dia de la Mare de Déu de Meritxell, té per escenari principal el parlament. El Consell de les Valls centra els actes institucionals amb un discurs del síndic que s’adreça solemnement des de la casa antiga a les autoritats del país i a un gran nombre de convidats. El síndic, Vicenç Mateu, és un home singular en la política andorrana. És un intel·lectual que ha exercit càrrecs internacionals, un home d’una cultura sòlida i amb un concepte de la dignitat de l’estat que hom podria equiparar al de qualsevol alt càrrec de qualsevol gran estat de la Unió Europea. Mateu és un personatge que sol ser discret, conscient que el seu paper de governació al parlament andorrà reclama moderació i consens. Però ahir, una frase en el seu discurs va sorprendre i va fer alçar les celles a més d’un dels assistents: ‘Andorra ha viscut moments molt difícils. Potser fins i tot la sobirania del país en algun moment s’ha pogut veure en entredit.’

La referència pot semblar críptica, però no ho és gens. Des de fa setmanes Andorra viu una crisi institucional que pot canviar la política i les relacions institucionals del país. D’ençà que es va concretar la denúncia d’Higini Cierco davant la batllia per les pressions de l’ambaixada espanyola sobre els directius de BPA, el govern viu acorralat per l’acusació de no haver defensat la sobirania pròpia de l’estat andorrà i haver-se doblegat a les ordres d’Espanya. El govern de Demòcrates d’Andorra ha provat d’evitar el debat, però l’oposició, tant els liberals com els partits d’esquerra, ‘han olorat la sang’, en paraules d’un dels periodistes que coneix més bé la política andorrana per dins. La polèmica amenaça insospitadament la còmoda governabilitat d’Antoni Martí. Però també té conseqüències que van clarament més enllà i que poden alterar la relació d’Andorra amb Espanya i França i la posició d’Andorra sobre el procés de Catalunya cap a la independència.

Andorra és una província espanyola?
El relat dels fets és nítid, però s’hi entrecreuen molts més aspectes que atien la confusió. L’ambaixada espanyola a Andorra, molt activa des de fa anys a l’hora de perseguir qualsevol relació amb Catalunya, va fer pressió sobre els amos del BPA, a qui exigí dades dels comptes d’Artur Mas, Jordi Pujol i Oriol Junqueras, que comptaven que eren ocults i il·legals. El BPA va acabar cedint a les amenaces i va revelar el compte de Jordi Pujol, amb què trencava el secret bancari i activava una de les fases més efectives de l’anomenada operació Catalunya. El BPA va acabar abocat a un procés de dissolució per les pràctiques irregulars i gravíssimes de l’accionariat i de la direcció. I, a l’hora d’anar a judici, els directius del banc han volgut polititzar l’afer. Volen provocar un conflicte major que, sacsejant les estructures de l’estat, els facilite una eixida honorable. I ho van aconseguint.

Que fa un parell d’anys que Andorra viu enmig d’una crisi política galopant és una realitat cada vegada més difícil de negar. En el fons de tot hi ha el debat sobre l’essència del país. ‘Andorra és la divuitena comunitat autònoma d’Espanya?’ La pregunta no la fa cap radical, sinó Jordi Gallardo, un dels membres més destacats del grup Liberal que, en un atac dur al cap de govern, acaba afirmant que haver permès les actuacions de la policia espanyola a Andorra ‘és una prova més del que el govern de Demòcrates està fent amb la nostra sobirania, vendre-la als veïns del sud per fer d’Andorra la divuitena comunitat autònoma d’Espanya’. Aquesta acusació tan dura és paral·lela a la demanda d’explicacions parlamentàries sobre si el govern andorrà tenia notícia de les pressions de l’ambaixada espanyola a BPA i sobre si Martí n’havia parlat amb Mariano Rajoy.

A l’actual parlament andorrà Demòcrates té una còmoda majoria absoluta, amb 15 consellers. Els liberals són la segona força, amb 8, i els dos grups socialistes en sumen 5 més: 3 el PSD i 2 Socialdemocràcia i Progrés. Així doncs, la pressió de l’oposició no pot motivar un canvi de govern i les pròximes eleccions són lluny. Però si Demòcrates s’esquerda de resultes d’aquest escàndol tot és possible. El fet que tots els altres grups parlamentaris hagen emprès una campanya tan dura, emparant-se en una actuació tan difícil de justificar, significa una pressió mai vista sobre Antoni Martí. Fins al punt que el loquaç cap de govern ha callat durant molts dies. Acostumats a veure’l opinar sobre totes les coses i a prendre tota mena d’iniciatives, el silenci del primer ministre ha estat vist amb molta curiositat pels observadors de la vida política andorrana. Calla per no complicar més les coses? Calla per no complicar més la situació del país? O calla perquè és conscient que ell mateix ha pres una posició d’extrema feblesa?

Ahir finalment Martí va opinar sobre la qüestió que l’assetja i negà amb molt d’èmfasi haver intervingut personalment en favor dels interessos espanyols: ‘Que es pugui acusar el Govern d’Andorra d’haver participat a fer efectiu un delicte d’aixecament de la confidencialitat sobre el secret bancari és senzillament vergonyós’, digué, amb la qual cosa alçava encara més el llistó. Els advocats de Cierco asseguren que tenen proves que el cap de govern ho sabia i ho deixava fer. Si apareixen i es concreten Martí tindrà moltes dificultats per a mantenir-se en el càrrec.

Andorra, al punt de mira d’Espanya
Que Espanya considera Andorra una anomalia i que voldria absorbir-la no és cap secret per a ningú. Els reis d’Espanya anteriors van tenir la poca delicadesa, fins i tot, de parlar-ne obertament amb el copríncep episcopal, el bisbe de la Seu d’Urgell, que és una de les dues encarnacions de la figura del cap d’estat d’Andorra.

Molts andorrans, de fet, tenen la sensació que Espanya tracta Andorra com si ja no fos un país independent, amb un menysteniment evident de la seua sobirania. És una sensació epidèrmica fàcil de constatar i que ha crescut aquests últims anys. Però el fet és que Andorra és un estat reconegut internacionalment, membre de les Nacions Unides. I Espanya no pot travessar segons quines ratlles si no vol desfermar un seriós incident diplomàtic que podria acabar-li costant car.

Que podria costar-li car no únicament a Andorra, sinó també a França. L’altra encarnació de la figura del cap d’estat d’Andorra és el president de la República Francesa. I ha estat una norma de l’estat andorrà de mantenir una equidistància prudent entre el Regne d’Espanya i la República Francesa. És evident que Toni Martí ha trencat aquest equilibri i per aquest camí podrien tornar-li els problemes. Un dels polítics més polèmics d’Andorra, involucrat directament en l’afer BPA, és el president de l’SPD, Jaume Bartumeu. Doncs be, Bartomeu ha anat aquesta setmana a París per alertar les autoritats franceses contra el cap de govern. Es va reunir amb Pierre Hugues, el representant personal del copríncep, a qui va advertir que Martí havia deixat instal·lar-se a Andorra una ‘regència exterior’ d’Espanya que amenaçava la independència del país i també els interessos de França.

El conseller general de l’SDP, Víctor Naudi, ha demanat explicacions públiques al cap de govern quan ha dit: ‘Estem veient com s’està trencant l’equilibri institucional que havia defensat sempre Andorra.’ Naudí creu que el govern cada volta mira més cap al costat espanyol i ha avisat, ell també, del perill d’esdevenir ‘una província espanyola més’. Les reunions privades entre Martí i Rajoy li han servit per a escampar el dubte si el govern actua d’acord amb els interessos nacionals o si ha cedit a les pressions espanyoles i treballa directament al servei de l’executiu del PP, al qual ven la sobirania del país.

La pressió comença a fer efecte
La pressió de liberals i socialistes, i el malestar evident que es respira en bona part de la societat andorrana, comença a tenir efecte. Demòcrates de moment fa pinya amb Martí. Però el comentari de Mateu podria ser un primer indici que dins el partit del govern hi ha actituds que ja es consideren indefensables. A Demòcrates, com a tots els partits andorrans, hi ha un sector molt catalanista que veu amb simpatia el procés de Catalunya cap a la independència i amb aprensió les maniobres d’acostament del cap de govern al PP.

Els partidaris de Martí insisteixen a dir que els problemes d’Andorra amb Espanya són múltiples i podrien servir per a explicar –no tan fàcilment per a justificar– la submissió del cap de govern a Madrid. Espanya, per exemple, encara no ha manifestat el suport a l’acord d’associació entre Andorra i la UE, acord que s’ha alentit arran del Brexit. També cueja la signatura del CDI. I, en qualsevol cas, és evident que l’afer BPA no és precisament modèlic. No hi ha cap dubte raonable sobre les pràctiques més que probablement delictives d’aquest banc i la seua direcció i això es pot adduir per a explicar la feblesa de les autoritats andorranes a l’hora de defensar-lo.

‘A Andorra li ha tocat ser víctima col·lateral d’un conflicte, el català, que no li pot ser aliè, però també dels seus propis vicis i creguts privilegis. Ser la cova d’Alí Babà no surt mai gratis.’ La frase, d’un observador molt atent de la realitat local que s’ho mira amb força pessimisme, assenyala amb molta claredat en quin es troba ara mateix el Principat.

La independència de Catalunya i les implicacions andorranes
El procés d’independència de Catalunya no ha estat la raó dels problemes que viu Andorra. Però és evident que per Espanya la importància estratègica i diplomàtica d’Andorra ha canviat molt clarament. Andorra és un estat independent català, de fet és el primer estat independent català. I la por d’Espanya que Andorra puga tenir un paper en la internacionalització del procés ha disparat totes les alarmes a Madrid. Alguns polítics andorrans reconeixen privadament que estan segurs d’haver estat seguits per la Guàrdia Civil, especialment quan viatjaven a l’exterior. I qualsevol declaració d’un responsable andorrà és analitzada amb lupa pel govern de Rajoy.

Molta gent pensa que l’origen del canvi d’actitud d’Espanya està em una entrevista que Catalunya Ràdio va fer el 29 de novembre de 2013 a Jordi Cinca, aleshores ministre portaveu del govern. Només hi va dir, quan li preguntaren per la independència de Catalunya: ‘No puc concebre que no hi hagi la possibilitat que tothom pugui votar sobre el seu futur.’ Aquella simple frase va desfermar un conflicte monumental, amb intents de censura i tot a la ràdio i televisió públiques. Alguns mitjans andorrans expliquen que aquell mateix dia el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va fer arribar, en una tensa conversa telefònica, la gran amenaça: si Andorra no retirava el suport al dret de decidir català tots els convenis i acords entre tots dos estats es trencarien.

El govern no va retirar les paraules de Cinca però les va tapar. Obligà fins i tot a retirar les notícies sobre aquelles declaracions que ja havien estat escrites en alguns mitjans andorrans. I allò va obrir pas a una entrada en tromba de l’estat espanyol fins a la cuina de l’estat andorrà. Fonts pròximes al cap de govern s’escuden sempre en la necessitat que creen les ‘qüestions d’estat’ per a no discutir el problema. Deixen caure que Andorra patiria molt per les conseqüències d’una atac generalitzat des d’Espanya. I gràcies a això aquests darrers tres anys el govern andorrà ha col·laborat en tot allò que el govern espanyol li ha exigit, de manera legal o alegal.

Tanmateix, l’escàndol BPA podria canviar-ho tot. Perquè Antoni Martí i el govern de Demòcrates per primer vegada senten arribar la pressió també des de l’altre costat. L’acusació d’haver venut la sobirania del país és l’amenaça més seriosa que es pot imaginar contra l’estabilitat de l’actual govern. De moment, Martí calla però la bola creix i creix i no es descarta que la desvergonyida acció de l’ambaixada espanyola acabe passant factura. La jutgessa del cas BPA no ha dubtat ni un minut a investigar l’actuació de l’ambaixada espanyola i les amenaces que pot haver proferit l’agregat d’Interior de la delegació de l’estat espanyol a Andorra, Celestino Barroso. Què passarà, però, quan es faça el judici i Barroso s’amague rere la immunitat diplomàtica? Com quedarà la sobirania andorrana i com la defensarà l’executiu?

Ara, la situació podria tenir a curt termini un aspecte beneficiós per a l’independentisme català. Si fins ara els jutges i la policia espanyola s’han passejat com han volgut per Andorra, violant tots els principis haguts i per haver, no sembla pas fàcil que ho puguen continuar fent. Que això passava se sabia, però no era objecte de debat públic. Ara el govern tindrà molta cura de no continuar apareixent com un simple lacai d’Espanya. Només per evitar que se li complique encara més la situació i que l’afer acabe arrasant-li l’estabilitat. I això, paradoxalment, podria ser un colp dur contra Madrid i la seua pretensió que Andorra mai no done suport a la independència de Catalunya.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.