19.08.2016 - 22:00
Enmig de l’horror de més de cinc anys de guerra a Síria, les violacions dels drets humans continuen a les presons del règim. A l’informe ‘It breaks the human: Torture, disease and death in Syria’s Prisons’ (‘Trenca l’ésser humà: tortura, malaltia i mort a les presons sirianes’), Amnistia Internacional calcula que més de 17.700 persones es poden haver mort sent detingudes pel règim sirià des que va començar la crisi i la guerra, el març del 2011. Segons les estimacions d’AI, 300 persones el mes.
El report inclou entrevistes amb seixanta-cinc supervivents de tortura que van descriure abusos i condicions inhumanes a divisions de seguretat operades per agències d’intel·ligència sirianes i a la presó militar de Sednaya, a prop de Damasc. Una de les pitjors al país, utilitzada pel règim sirià.
‘Ens tractaven com animals. No vaig imaginar mai que la humanitat pogués caure tan baix, no tenien cap problema a matar-nos allà mateix’, explica Samer, un advocat d’Hama i ex-detingut de Sednaya. ‘Tot comença amb la “festa de benvinguda”, torturar des del moment que entres a la presó’, afirma.
‘L’informe descriu amb detalls esgarrifosos els abusos terribles que aguanten els detinguts habitualment, des del moment de l’arrest als interrogatoris i quan són detinguts a les instal·lacions dels serveis d’intel·ligència sirians’, ha afirmat Philip Luther, director del programa d’AI per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica.
Luther recorda que la tortura ha estat un mètode usat per l’executiu sirià durant dècades ‘com una manera de fer caure els seus oponents’ i que, ara per ara, aquesta pràctica ‘forma part d’un atac sistemàtic dirigit contra qualsevol sospitós d’oposar-se al govern, entre la població civil, i equival a crims contra la humanitat’.
A l’informe, AI destaca que ‘la combinació de condicions pobres’ en aquests centres, com ara la saturació de persones, la manca de cures mèdiques i de menjar, i els serveis sanitaris inadequats, ‘equivalen a un tracte cruel, inhumà i degradant, prohibit per la legislació internacional’. Entre els testimonis s’indica que uns quants detinguts havien de fer torns per dormir perquè les cel·les eren molt petites; molts es van morir asfixiats i a alguns els van deixar dormir amb cadàvers d’uns altres presos que no van sobreviure.
Amnistia denuncia que en el cas de la presó militar de Sednaya, ‘la tortura i més tractes vexatoris sembla que són part d’un esforç incansable per a degradar, castigar i humiliar els presos’ i, normalment, els presoners són colpejats fins a morir.
