Amnistia Internacional denuncia la passivitat de la fiscalia espanyola per investigar la violència de la policia l’1-O

  • 'Aquesta situació ha de canviar radicalment', avisa l'organització

VilaWeb
Redacció
28.09.2018 - 12:21
Actualització: 28.09.2018 - 12:22

Ara que fa un any de l’1-O, Amnistia Internacional denuncia que la fiscalia espanyola continua entrebancant la investigació judicial de les denúncies contra agents de la policia i la Guàrdia Civil que van agredir els votants del referèndum. ’Un any després, encara queda molt camí per recórrer en la investigació dels abusos policials. Els passos positius que s’han donat continuen depenent de les víctimes i dels jutjats a càrrec de les investigacions, sense que la fiscalia hagi assumit el rol actiu que li correspon en la investigació’, ha declarat Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya.

L’organització segueix de prop la investigació en tres casos: el d’Alejandra Rayas, que esperava a votar davant de l’Escola Mediterrània, a Barcelona, quan un agent de la policia espanyola la va colpejar a la cara i el coll sense raó; el de Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma disparada per la policia espanyola a la cruïlla del carrer de Sardenya amb el carrer Diputació, a Barcelona, i els fets d’Aiguaviva, on la policia va assaltar el poble disparant-hi gasos lacrimògens. Els dos casos els investiga un jutge de Barcelona; el d’Aiguaviva, un de Girona.

A Amnistia Internacional li preocupa que la fiscalia, un any després, no ha sol·licitat la pràctica de cap diligència d’investigació dirigida a l’aclariment dels possibles abusos comesos. ’Aquesta situació ha de canviar radicalment. Si hi ha veritable voluntat d’aclarir els fets, la Fiscalia ha d’assumir un rol actiu en els procediments judicials en curs’, diu Beltrán. No tenen coneixement que el Ministeri de l’Interior espanyol hagi obert investigacions internes sobre aquests fets, cosa que hauria de fer per determinar la responsabilitat institucional i identificar ‘quines són les mesures disciplinàries, administratives o d’un altre caire que s’han de prendre per garantir que aquestes violacions de drets humans no es repeteixin.’

D’altra banda,el jutjat d’instrucció encarregat de la investigació dels operatius desplegats a Barcelona l’1-O ha arxivat un nombre important de denúncies. En alguns d’aquests casos, les investigacions s’han tancat per la manca de material audiovisual, la qual cosa, segons el parer del jutge, impedia valorar l’actuació policial o identificar els agents responsables. En altres casos, i malgrat reconèixer-se l’existència de fets possiblement constitutius d’ús excessiu de la força, s’han tancat per la impossibilitat d’identificar els agents. Finalment, algunes denúncies han estat arxivades per considerar el jutge que l’ús de la força havia estat proporcionat.

El 2 d’octubre de 2017 Amnistia Internacional va denunciar la violència de la policia l’1-O. L’organització va enviar una delegació a Barcelona, que va poder confirmar sobre el terreny aquesta violència. Amnistia també va documentar casos en els quals alguns agents van fer un ús perillós i inadequat de material antiavalots, com la utilització de pilotes de goma, porres de goma i substàncies químiques irritants.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any