L’amenaça d’euroordre impedeix a Puigdemont i Comín d’exercir d’eurodiputats a Estrasburg

VilaWeb
Redacció
09.07.2023 - 21:40
Actualització: 09.07.2023 - 22:45

Quatre anys després de la constitució del Parlament Europeu a Estrasburg, els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín no podran entrar a la cambra per exercir els seus drets. Ara el responsable no és Antonio Tajanien col·laboració de la JEC–, que els va negar les acreditacions per accedir a les instal·lacions, sinó els dubtes que genera la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que ha avalat el suplicatori i la retirada de la immunitat.

El Tribunal Suprem espanyol va reclamar de retirar la immunitat que protegeix Puigdemont i Comín de qualsevol procediment judicial en tots els estats de la UE (excepte en l’espanyol, segons la interpretació de Pablo Llarena). Ara bé, el TGUE ha restringit encara més la seva llibertat de moviment i els ha aixecat també la immunitat de desplaçament, la que els protegeix per anar als plens del parlament.

Segons el parer del TGUE, la immunitat de desplaçament no és indestriable de l’altra, de manera que el suplicatori els despulla de qualsevol mena de protecció. Això implica un canvi substancial en la situació legal de Puigdemont i Comín, tenint en compte que el mateix Llarena, en uns quants escrits, ha reconegut que disposen de la immunitat per a accedir a la cambra i exercir els seus drets com a càrrecs electes.

Dijous passat, Puigdemont va assegurar que ara per ara estan en la mateixa condició que qualsevol altre eurodiputat perquè Llarena no ha cursat noves euroordres. En aquest sentit, la retirada de la immunitat de desplaçament no té un impacte rellevant mentre es quedin a Bèlgica, el problema es pot produir quan el ple de l’eurocambra es fa a Estrasburg, tal com passa aquesta setmana (del 10 de juliol al 13).

L’equip legal de Puigdemont i Comín ha demanat aclariments als serveis jurídics del Parlament Europeu per a determinar si poden viatjar a l’estat francès sense el risc de ser detinguts, en cas que Llarena esperi aquesta situació per activar les euroordres. La portaveu de la cambra, Delphine Colard, va dir divendres que la presidenta Roberta Metsola ha rebut la petició dels eurodiputats, però encara no ha formulat cap resposta.

El perill del conveni de Màlaga

L’equip legal de Puigdemont i Comín, que encapçala Gonzalo Boye, ha deixat clar que en cas de nova euroordre –seria la quarta després de gairebé sis anys d’exili–, les autoritats belgues no els faran detenir, tal com va passar amb les anteriors. A més, ha assenyalat que el procés judicial es pot allargar anys i difícilment acabarà amb l’extradició. Ara bé, la situació es complica molt més si els eurodiputats són en territori francès quan s’activen les euroordres.

El 2019, Puigdemont i Comín, sense les credencials d’eurodiputats, es van quedar a pocs metres del parlament d’Estrasburg. Malgrat la gran manifestació de suport a les portes de la cambra, els dirigents no van travessar el pont d’Europa que uneix les dues lleres alsacianes del Rin. El motiu? Tenien constància d’un dispositiu de la gendarmeria per a detenir-los i lliurar-los de manera immediata a l’estat espanyol.

Aquí és on apareix l’anomenat conveni de Màlaga, un conveni bilateral signat per Espanya i França el 2002, de readmissió de ciutadans en situació presumptament irregular que siguin aturats per les autoritats policíaques en el moment de travessar la frontera. Aquest acord està pensat per les devolucions en calent, és a dir, per la via ràpida, de persones reclamades per un dels dos estats.

El conveni continua vigent i s’ha actualitzat. En cas d’euroordre de Llarena, Puigdemont i Comín poden ser víctimes d’aquest conveni, de manera que les autoritats franceses els poden lliurar directament a Madrid sense donar-los l’oportunitat de lluitar contra l’extradició als tribunals.

“A nosaltres no ens ha preocupat mai el risc de comparèixer davant les autoritats judicials franceses. Allò que ens preocupa sempre a França és no arribar a comparèixer davant les autoritats judicials, és a dir, que s’apliqués el conveni de Màlaga”, detallava Boye en una entrevista a VilaWeb.

“I en una situació com l’actual, en què França es troba en una situació de conflicte i Espanya és en campanya electoral, tot és possible. Per tant, jo almenys crec que el principi de prudència ens indica que primer preguntem i després actuem”, afegia.

Què passa amb Ponsatí?

La situació de Clara Ponsatí és diametralment oposada a la dels seus companys de files. Acusada tan sols de desobediència –només comporta pena d’inhabilitació, no pas presó–, segons el nou processament que s’adapta a la derogació de la sedició, l’eurodiputada no s’haurà d’enfrontar a una euroordre. Així doncs, és previsible que assisteixi al ple de la cambra sense problemes, tot i que té una ordre de detenció activa a l’estat espanyol, després d’haver-se negat a presentar-se davant el jutge Llarena el passat 24 d’abril.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any