10.06.2026 - 21:40
La intel·ligència artificial necessita informació, necessita entrenament. No inventa, plagia (que inventin ells, com afirmava i mantenia aquell aspre patriarca de l’irracionalisme espanyol). Copia, calcula probabilitats, reordena.
La IA necessita informació i la treu de tot arreu, devora l’espai virtual (en diem núvol i sembla eteri i poètic i de color blanc-cotó-fluix en un cel blau, però són naus immenses plenes de cables i maquinotes consumint energia a dojo i sobreescalfant-ho tot) i, també, el món material: engrapar, esquarterar, mastegar, escopir les restes fetes pasteta; engrapar, esquarterar, mastegar llibres, escopir-los després i dir-ne reciclar.
La IA necessita informació. La IA, que dit així sembla que no sigui ben bé ningú però que en realitat són poders que la paguen i la modelen, conglomerats empresarials que ara anomenem tecnològiques, Open AI, Meta, Google, EleutherAI, Amazon. O Anthropic, amb el nom d’arrel clàssica per dir-nos d’entrada que tranquil·litat perquè ja sabeu que el mot significa relatiu o pertanyent a l’ésser humà o a la seva acció (és clar que, tal com apunta el diccionari, també hi pot haver una “degradació antròpica de la natura”, per exemple, i ho deixo aquí). Amb el nom pres del grec i la reminiscència humana per a servir de carta de presentació a una societat mercantil de les que diuen que també aspiren a generar influència (positiva, sempre positiva) en l’àmbit social i ambiental i econòmic, Anthropic es descriu com “una corporació d’utilitat pública dedicada a garantir els beneficis de la IA i mitigar-ne els riscs”.
Moltes gràcies.
Possiblement ja us n’heu adonat: d’un grapat de mesos ençà hi ha un degoteig de notícies que relacionen aquesta altruista empresa amb un pla secret i en marxa per a comprar i digerir i destruir milions de llibres. Literalment. Milions i milions. I si són (eren) exemplars únics, encara millor.
Sona a argument de ficció, un món del qual van eliminant els documents físics, tota mena de documents que es puguin comprar per tal de nyac-nyac-nyac cruspir-se’ls en un tancar i obrir d’ulls i quedar-se’n les dades i gestionar-les a conveniència (per als drets d’autor o la citació de fonts o etcètera, si de cas torni demà). Un món en el qual la IA et diu, la font sóc jo i no la podràs interpretar, no podràs tocar el paper que ja no t’explicarà mai més res perquè no existirà, perquè tan sols en quedarà una imatge a la panxa del bou on no neva ni plou i aquestes dades te les donaré (o te les vendré, o te les refaré o tot alhora i coses noves) jo.
Sona a argument de ficció i de fet ja ha estat escrit: l’any 1953, Ray Bradbury va publicar la magistral novel·la Fahrenheit 451 (que és la temperatura a la qual crema el paper, l’equivalent a, arrodonits, 233 graus Celsius): incinerador de llibres com a ofici en una societat que els té prohibits per a garantir el control de la població.
Sona a argument de ficció però no ho és: el 27 de gener d’aquest nostre 2026, The Washington Post publicava un article titulat “Dins el pla d’una empresa emergent de IA per a escannar i desfer-se de milions de llibres”. I explicava exactament això: la cursa, desenfrenada i passant per sobre de qui sigui, que mantenen les tecnològiques per a alimentar amb paraules ja escrites les seves IA, el pla secret d’Anthropic per a fer-ho a partir de llibres físics que tot seguit destrueixen (cosa que també entra dins la lògica de la competició aferrissada: això ho tinc jo i no ho tindrà ningú més). El pla secret que fins i tot té nom en clau: “projecte Panamà” (no he estat capaç de deduir per quins set sous hi han posat aquesta etiqueta…: pel sastre de John le Carré? Pels “papers de Panamà”, els milions de documents d’evasors d’impostos i emblanquidors de diners que es van fer públics el 2016? Potser a algun lector se li acut).
Les primeres paraules de l’article del Post són clares i inquietants: “A començament del 2024, executius de l’empresa emergent d’intel·ligència artificial Anthropic van impulsar un projecte ambiciós que pretenien mantenir en secret. ‘El projecte Panamà és la nostra aposta per a escannar destructivament tots els llibres del món’, deia un document intern de planificació que es va fer públic des d’expedients judicials la setmana passada. ‘No volem que se sàpiga que treballem en això.’” I l’article continuava: “En cosa d’un any, i segons els expedients, l’empresa s’havia gastat desenes de milions de dòlars per adquirir i tallar els lloms de milions de llibres i escannar-ne les pàgines per alimentar amb coneixements els models de IA que hi ha darrere de productes com ara el seu popular xatbot, Claude.”
Després, afirmen, el paper es recicla.
Tot plegat s’ha sabut arran d’una demanda contra Anthropic per vulneració de drets d’autor. Perquè entre els més de quatre mil folis d’aquell expedient judicial hi sortia això del projecte Panamà. I el Post ho ha publicat. Amb frase-típica-de-dolent-de-pel·lícula inclosa: “És la nostra aposta per escannar destructivament tots els llibres del món.”
També aquí mateix, al nostre país, els llibreters de vell ho han denunciat: els arriben comandes estranyes, automatitzades, de molts llibres (i llibres de temes específics, locals) des d’una empresa canadenca, per ser enviats als EUA, i han lligat caps. Són per a l’espoliació trinxadora.
Acaparar, copiar, eliminar, tenir en monopoli les dades i el coneixement per llogar-nos-ho després. O no. Per adequar-ho. Per modelar-ho o esborrar-ho. Per llogar-nos l’adequació. O no.
Perquè en diuen Anthropic però és Anthropophagous.
Jo, des que he tingut notícia d’aquest malson, em miro la meva petita biblioteca amb més consideració. Amb amor. Totes les biblioteques del món.
