Per què als aliats de l’OTAN els preocupa una segona presidència de Trump?

  • Donald Trump diu que solament defensarà els estats que compleixin els compromisos de despesa en defensa

VilaWeb
Bloomberg
10.07.2024 - 21:40

Bloomberg · Courtney McBride

Les discussions entre els màxims dirigents dels estats de l’OTAN a la cimera de Washington que es fa aquesta setmana es veuen marcades per tot allò que hi ha en joc per a l’aliança en les eleccions presidencials dels Estats Units del mes de novembre. Donald Trump, el candidat republicà, va encendre les alarmes sobre el seu compromís amb l’OTAN quan va ser president, del 2017 al 2021. Més recentment, ha insinuat que no respectaria en tots els casos l’article 5 del tractat fundacional de l’OTAN, que obliga els membres a ajudar-se els uns als altres.

 Quin és l’objectiu de l’OTAN?

Fundada el 1949 per protegir Europa d’un atac de la Unió Soviètica, l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord ha arribat a representar una associació fonamental entre l’Amèrica del Nord i Europa basada en valors polítics i econòmics compartits. Hi ha dotze membres originals. Actualment, en formen part trenta-dos estats, d’ençà que Suècia i Finlàndia, que havien optat per mantenir la seguretat nacional al marge de l’aliança, s’hi van unir arran de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia el 2022.

Què és l’article 5?

És el compromís de defensa col·lectiva que, segons l’OTAN, “uneix els seus membres, comprometent-los a protegir-se mútuament i establint un esperit de solidaritat dins l’aliança”. Estableix que un atac contra un membre es considera un atac contra tots. Aquest compromís augmenta la credibilitat de l’estratègia de dissuasió de l’organització perquè fa créixer els riscs per a qualsevol agressor potencial.

L’article s’ha activat tan sols una vegada, després dels atacs de l’11 de setembre de 2001 contra el World Trade Center i el Pentàgon. L’aliança va fer servir avions del sistema d’avís i control aerotransportat per ajudar a patrullar pel cel dels EUA. Posteriorment, va monitorar vaixells a la mar Mediterrània, va participar en la guerra a l’Afganistan i va formar soldats iraquians.

Per què la candidatura de Trump és una preocupació per a l’OTAN?

Durant la campanya del 2016, Trump va alarmar els aliats dels Estats Units a Europa quan va suggerir que el compromís americà de defensar els altres països de l’OTAN depengués del fet que la seva despesa militar fos prou alta. La queixa de Trump és que els EUA suporten una càrrega desproporcionada per a la defensa col·lectiva de l’OTAN. Els EUA gasten un 3,38% del seu producte interior brut (PIB) en defensa, mentre que la mitjana entre els altres membres de l’OTAN és del 2,02%, segons les dades de l’aliança.

Els estats europeus que cercaven una garantia sobre el compromís americà amb l’OTAN durant la presidència de Trump es van sentir decebuts en una cimera a Brussel·les el maig del 2017 en què es va negar a oferir un suport explícit a la clàusula de defensa col·lectiva de l’aliança. Dues setmanes més tard, en una compareixença de premsa a Washington, Trump va dir que estava “absolutament” compromès amb la clàusula.

En la campanya d’enguany, Trump s’ha tornat a queixar que alguns membres de l’OTAN no han assolit la directriu oficial de gastar, pel cap baix, el 2% del seu PIB en defensa per a aquest 2024. El 10 de febrer, Trump va dir que, si tornava a ser president, encoratjaria Rússia a fer “allò que li donés la gana” amb els membres que no complissin la directriu. En una entrevista el mes següent, Trump va dir que defensaria els aliats de l’OTAN que haguessin complert els seus compromisos de despesa en defensa. Va definir la seva posició com una manera de negociar.

Quins membres de l’OTAN no compleixen la directriu de despesa?

Els vuit estats que no compleixen l’objectiu, segons les dades publicades per l’OTAN al juny, són: Bèlgica, el Canadà, Croàcia, Eslovènia,  Espanya, Itàlia, Luxemburg i Portugal. Islàndia és membre de l’OTAN, però no s’inclou en els càlculs de despesa en defensa de l’aliança perquè no té un exèrcit permanent. Això fa que vint-i-tres membres dels trenta-dos compleixin el llindar, mentre que abans de la guerra d’Ucraïna eren nou de trenta.

Els caps de l’OTAN es van comprometre a assolir l’objectiu de despesa en una cimera el 2014, després de l’annexió il·legal de la península ucraïnesa de Crimea per part de Rússia. En aquell moment, només tres membres invertien com a mínim el 2% del PIB en defensa.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor