El regnat d’Angela Merkel al capdavant d’Alemanya s’acabarà ben aviat, després de setze anys. El desgast dels socialdemòcrates, la manca d’experiència dels verds i el paper residual d’Alternativa per Alemanya i dels liberals feien que tots els pronòstics apuntessin en la mateixa direcció. Armin Laschet, el seu successor a la CDU, ho tenia tot de cara per a rellevar Merkel com a canceller. Laschet, ara president de Renània del Nord-Westfàlia, el land més poblat del país, té un carisma limitat i una popularitat més aviat mediocre, però el partit hi ha optat com un valor poc problemàtic i que garanteix la continuïtat del llegat de Merkel

Tanmateix, la campanya caòtica de Laschet, que ha comès uns quants errors, ha propiciat una forta sacsejada als sondatges d’opinió que fan que tot sigui ara més obert que mai, quan falta tan sols un mes per al dia de les eleccions –el 26 de setembre. Aquestes últimes setmanes, Laschet ha baixat en picat als sondatges i, en canvi, el candidat socialdemòcrata –l’ara vice-canceller, Olaf Scholz ha pujat com l’escuma. Scholz és un dels polítics més ben valorats del país. Aquests últims anys ha sabut projectar una marca pròpia com a gestor seriós, eficaç i pragmàtic i ha sabut, en certa manera, quedar al marge de la impopularitat de l’SPD i de les trifulgues internes.

L’auge inesperat de Scholz i l’SPD

Aquests últims anys, Merkel ha encapçalat tres governs anomenats de gran coalició, en què els socialdemòcrates han governat amb els conservadors tot i ser-ne l’oposició natural. Això ha causat desavinences al si de l’SPD, sobretot abans de refer el pacte per última vegada, amb faccions que criticaven que el partit perdia la personalitat i la capacitat de presentar-se com una alternativa si continuava aplicant les polítiques dirigides pels conservadors. Martin Schulz, ex-president del Parlament Europeu, va deixar en mans d’Olaf Scholz la direcció de l’SPD perquè havia promès, com a candidat, que la gran coalició no es repetiria. 

Schulz va obtenir els pitjors resultats de la història del partit, amb un 20,5% dels vots, la gran coalició es va repetir i la marca dels socialdemòcrates ha continuat desmillorant. Però la d’Olaf Scholz, ben al contrari. Després d’uns quants anys a la primera línia federal, Scholz va guanyar el 2011 la batllia d’Hamburg i hi féu un bon paper fins el 2018, quan entrà com a segon del govern de Merkel i ministre de Finances. Scholz és un valor en alça i l’SPD ha sabut aprofitar-ho: la seva campanya es basa gairebé exclusivament a recordar que ell és el candidat. “Scholz pakt das an”, diu el lema dels socialdemòcrates: “Scholz farà bé la feina”.

D’una manera semblant, ell mateix basa més la campanya en la seva capacitat de gestió que no pas en promeses de grans reformes. Scholz forma part de l’ala més moderada dels socialdemòcrates i les seves propostes són poc creatives: més llocs de treball, reforçar el sistema de pensions, rebaixar el preu dels lloguers i innovació contra el canvi climàtic, tot plegat sense contraure més deute i combinat amb una limitació de la despesa pública. 

La recepta sembla que funciona, en tot cas. El candidat socialdemòcrata no ha deixat d’escalar als sondatges. A l’últim, d’aquest cap de setmana, Laschet i Scholz són empatats al 22% dels vots. La diferència mitjana entre tots dos partits és la més estreta d’ençà del març del 2017. I les xifres encara són més bones quan la pregunta no és quin partit votareu, sinó qui creieu que seria més bon canceller: Scholz va molt per damunt de la resta de candidats, incloent-hi Laschet, a qui en alguns sondatges arriba a doblar en confiança dels votants. 

La baixada dels conservadors i dels verds

El ressorgiment socialdemòcrata ha estat mèrit de Scholz, sens dubte, però també demèrit dels conservadors i dels verds. Armin Laschet va començar amb mal peu quan, una volta elegit president de la CDU, es va haver d’enfrontar en unes primàries al president de Baviera, Markus Söder, per a confirmar qui seria candidat a la cancelleria. La direcció i les bases de la CDU van calcular que oferiria una imatge de flaquesa interna que el nou cap de la formació, tot just batejat, fos apartat com a candidat, tenint en compte que la direcció del partit i la candidatura a la cancelleria han anat tradicionalment lligats. I tot i que Söder tenia més bons números als sondatges, van nomenar Laschet. 

Laschet va heretar unes perspectives electorals molt bones, així i tot, però no les ha sabudes mantenir. Les inundacions al land que presideix, Renània del Nord-Westfàlia, van deixar 180 morts, destrosses molt importants, i han anat acompanyades de crítiques molt fortes a la seva gestió. Els veïns li retreuen lentitud dels operatius d’emergències, manca de previsió i un sistema d’ajuts i reparacions poc eficient. Per acabar-ho d’adobar, van perjudicar-lo notablement unes imatges que es van fer virals en què sortia rient amb un grup de persones mentre el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, intervenia per televisió des del lloc de les inundacions amb posat seriós i donant el condol als familiars de les víctimes mortals.

L’altra patacada, de moment als sondatges, se l’han endut els verds, que han invertit molt en aquestes eleccions. Tot i que sempre havien proposat dos candidats a la cancelleria, una fórmula clàssica a les campanyes dels partits ecologistes del nord d’Europa, aquesta vegada van proposar-ne només un, Annalena Baerbock. Baerbock també va heretar uns sondatges molt bons per als verds, que en general superaven còmodament els socialdemòcrates després de l’erosió d’aquests últims anys, i fins i tot atrapaven Laschet en algunes ocasions. La popularitat de Baerbock, molt elevada al començament, ha anat baixant després d’haver-se filtrat en uns quants mitjans que havia comès plagi al llibre que va publicar el juny.

Tot i la baixada de conservadors i ecologistes, quan falta poc més d’un mes per a les eleccions, tot és més obert que mai a Alemanya. Al marge dels candidats, els sondatges continuen albirant un avantatge estret dels conservadors i un frec a frec entre socialdemòcrates i verds per a la segona posició. Fins ara s’havia especulat que la coalició més probable era entre els conservadors i els verds, però si Scholz obté la segona posició, podria formar un govern amb els ecologistes i els liberals que acabaria amb l’hegemonia conservadora dels setze anys de Merkel.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.