Albares no convenç Alemanya sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, no ha aconseguit de fer canviar l’opinió d’Alemanya sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea en la reunió feta avui a Berlín amb l’homòleg alemany, Johann Wadephul.

Segons fonts del Ministeri d’Afers Estrangers alemany esmentades per Europa Press, Berlín continua tenint dubtes jurídics sobre la proposta espanyola i, de moment, no ha canviat la posició.

Tanmateix, fonts del govern alemany remarquen que el diàleg continua obert, però que encara hi ha qüestions per a resoldre, sobretot del punt de vista jurídic.

Després de la reunió, Albares ha confirmat que la inclusió del català, el basc i el gallec al reglament lingüístic de la UE havia estat un dels afers tractats “extensament”, però ha evitat d’entrar en detalls.

El ministre ha remarcat que es tractava d’una qüestió important per a l’estat i ha defensat que no era “un assumpte polític ni polititzat”, ni tampoc una qüestió “de tal partit o tal altre”.

Albares ha defensat que el reconeixement de les llengües cooficials a la Unió Europea era una qüestió “d’identitat nacional” d’un estat “plurilingüe”. En aquest sentit, ha recordat que vint milions de persones vivien en comunitats autònomes amb una llengua cooficial.

Alemanya ha estat fins ara el principal estat que ha encapçalat les reserves a la proposta impulsada pel govern espanyol després de les eleccions del 2023. L’última vegada que la qüestió es va debatre formalment al Consell d’Afers Generals de la UE, el juliol passat, Berlín va encapçalar un grup d’una desena d’estats que expressava dubtes jurídics, econòmics i polítics sobre l’impacte de convertir-les en llengües oficials europees.

Perquè el català pugui esdevenir llengua oficial de la UE cal la unanimitat dels vint-i-set estats membres, un requisit que converteix qualsevol reticència estatal en determinant. Les reserves alemanyes s’han centrat en tres qüestions: el cost econòmic d’ampliar el règim lingüístic europeu, les implicacions jurídiques del canvi i l’impacte institucional que podria tenir sobre el funcionament de la UE.