L’empresari Agustí Benedito és la segona vegada que es presenta a les eleccions del Futbol Club Barcelona. El 2010 aconseguí de ser el segon candidat més votat, darrere de Sandro Rosell. Proposa un model de club catalanista, allunyat de Catar i més proper al soci. Quant a les eleccions de dissabte, es nega a creure que siguin una lluita entre Laporta i Bartomeu. Confia en la seva candidatura i assegura que pot guanyar.

—Digueu-me els tres motius principals per què el Barça necessita un canvi a la presidència.
—Aquí hi ha en discussió el model de club. Primer perquè hem de tenir el Barça ben lluny de Catar. Segon: tenim una tolerància al risc diferent de la de l’actual directiva i hem d’assegurar molt la solvència del club abans de posar-lo en risc amb aquesta inversió multimilionària de l’Espai Barça. Si surt malament podríem córrer riscs indesitjats. I tercer motiu: perquè la política social de l’anterior directiva no ens agrada pel fet que limita l’accés de nous socis, els nens han de pagar… Nosaltres perseguim un club més popular, transversal.

—Quin paper ha de fer el club en el procés que viu el país?
—Sóc independentista d’ençà que tinc ús de raó. Però no aspiro a presidir el govern del meu país, ni tan sols el parlament. Aspiro a presidir el FC Barcelona, on hi ha desenes de milers de socis que pensen com jo, però també hi ha desenes de milers que no pensen com jo. I jo vull representar-los tots. El Barça ha de fer una defensa de la catalanitat que ens defineix com a club i l’hem de fer sense límits. Però el Barça no pot convertir-se en un actor polític. El procés polític s’ha de dirimir en les vies polítiques. El Barça, si de cas, ha d’acompanyar el país i sempre, això sí, de manera contundent a favor del dret de decidir. Això és la defensa d’un principi democràtic, no polític.

—Però si el país fes un pas endavant, el Barça s’hauria de posar al seu costat?
—Segur. Si el poble de Catalunya, en aquest lliure exercici, vol convertir la nació catalana en una nació normalitzada en el concert de nacions lliures del món, el Barça, s’ha d’alinear amb tota comoditat en la nova situació política. Sense cap mena d’inconvenient, ans al contrari.

—Què significa portar el nom de Catar a la samarreta?
—Ens acabarem avergonyint de portar aquest nom a la samarreta. Governs com el dels EUA o l’alemany, Amnistia Internacional i tantes i tantes organitzacions, diuen, i ningú no ho nega, que el règim de Catar és darrere el finançament del terrorisme islàmic: ISIS, els germans musulmans d’Egipte… I més enllà de la vulneració de drets bàsics, humans i laborals del país. Hi ha moltes alternatives que no entren en conflicte amb la defensa de valors del Barça i més interessants econòmicament.

—Heu anunciat que teniu alternatives a Catar. Què en podeu dir?
—No puc dir-ne res. Només que són quatre i que poden ser moltes més perquè tenim la samarreta més buscada del món.

'El fet que la presidència del cluc sigui reservada als rics va contra l'essència del Barça.'

—Però podeu garantir que serà la samarreta més ben pagada del món?
—A veure, nosaltres competim. El nostre horitzó és el Manchester United, que cobra 70 milions anualment. Tot allò que s’hi aproximi o ho superi, serà un bon tracte.

—Molts candidats parleu d’impulsar la Masia. Com es pot fer?
—La Masia no és únicament un impacte en el nostre model de club sinó que ens impacta en la nostra essència. Va més enllà del futbol. Ens definim per la Masia. Els darrers cinc anys s’ha deteriorat i hem de recuperar el paper preponderant que havia tingut. És evident que hi ha hagut un excés de rotació d’entrenadors, s’ha perdut la metodologia i els principis de tecnificació i hi ha una falta d’harmonització. Hem d’agafar una línia clara i un objectiu compartit i aplicar-hi les decisions, una cosa que s’havia fet bé els anys abans de l’últim mandat.

—Creieu que és imprescindible un nou estadi?
—L’actuació arquitectònica sobre el Camp Nou és necessària, s’ha de fer i no admet discussió. Aquí es tracta que el club tingui una ràtio de solvència superior a la que té ara per no posar en risc, darrere una obra tan important, el model de club. La inversió és massa forta i vull evitar aquesta pressió. Aquí podem prendre molt de mal i fins que no tinguem la certesa absoluta que no posem el model de club en risc, no ho farem. Nosaltres, en aquest mandat, ens comprometem a construir un nou Ministadi, un nou Palau Blau-grana i a dedicar una inversió de cinquanta milions d’euros a millorar accessos, bars, serveis, banys, escales mecàniques… Tot això s’ha de fer immediatament. I llavors hem de pactar una modificació del Pla General Metropolità amb l’ajuntament. No es pot anar amb aquesta alegria i dir al soci que els projectes es faran de manera immediata.

—Per què no hi ha mai dones candidates a la presidència?
—Hi ha 37.000 sòcies i, malauradament, la seva aportació és molt menor a la que els correspondria. També vull dir, tot i que és una cosa de què no se n’ha d’estar orgullós del tot, a la junta tenim quatre dones. No són gaires, és veritat, però seria la primera vegada que a la junta del Barça hi hauria quatre dones. Això s’ha de corregir, és evident. No sóc capaç de donar-ne les explicacions, però és una evidència.

—Creieu que la presidència del Barça és reservada als rics?
—Totalment. Haver d’avalar un 15% del pressupost de despesa anual del club limita. És un club que és propietat de 144.000 persones, però a la pràctica hi ha un grup molt petit de socis que puguin optar a la presidència. Has de ser capaç que un banc t’avali quatre milions d’euros per formar part d’una junta directiva. Tu diràs si queda reduït. Va contra l’essència del Barça i no garanteix que alguns altres talents arribin a la presidència. A més, no és efectiu perquè si mai es crea un conflicte entre preservar els teus avals i els del club, preservaràs els teus. No avala ningú, no avala el president de la Generalitat, no avala el batlle de Barcelona, no avala cap director general de cap companyia. Això de l’aval és absolutament contraproduent, però és un imperatiu legal de la llei de l’esport del 1990.

—En els desplaçaments del Barça es continuen veient pancartes dels Boixos Nois. Encara s’ha de fer molta feina per apartar-los de l’afecció?
—Tothom sap que els Boixos no han deixat de ser a l’estadi en aquests últims cinc anys. S’ha d’intentar mantenir la línia molt ben encetada, de molta valentia i molta fermesa, del mandat del Joan Laporta, quan van ser apartats de l’estadi. No ens podem relaxar. En les anteriors eleccions Sandro Rosell va mentir i va dir que no havia fet cap acord amb els Boixos, però sí que n’havia fet un. Hem de recuperar la rigidesa que va tenir el mandat de Laporta.

—Parlant de Laporta, descarteu d’unir-vos a la seva candidatura?
—Segur. En Laporta, amb un exercici de percepció d’haver perdut les eleccions, ja va reconèixer que sense un pacte de tres no es podia fer fora Bartomeu. Però nosaltres som molt conscients del suport que tenim. Anirem fins al final. Tot depèn de la participació que hi hagi. La gent ha de saber que la meitat dels qui em voten a mi no votaran mai Laporta. Molts dels qui em donen suport són ex-votants de Rosell. Per tant, la meitat de vots anirien a Bartomeu. Ara, una retirada de Laporta implicaria un traspàs de vots en massa cap a nosaltres, no cap a Bartomeu, i això ens garantiria la victòria. Així que si Laporta no vol que guanyi Bartomeu, té una alternativa molt clara.

—A l’última enquesta, la de La Vanguardia, us atorguen un 6% dels vots. Com encareu els comicis sabent que teniu poques probabilitats d’entrar en la pugna entre Bartomeu i Laporta?
—No estic d’acord que hi hagi una dualitat. L’enquesta de La Vanguardia no és vàlida. És de mil trucades, no és feta a socis del Barça i inclou la pregunta ‘Qui creu que guanyarà les eleccions?’ en lloc de ‘Qui votaria?’. No té cap fiabilitat i no és rigorosa. No podem fer cas d’enquestes manipulades en què la mateixa base demoscòpica ja reconeix que no és feta a socis del Barça. Vaig tenir 8.044 vots a les darreres eleccions i he presentat gairebé 4.000 signatures de suport, 800 menys que Laporta. No puc admetre que La Vanguardia m’atorgui per a dissabte 2.000 vots. L’interès que tinguin alguns mitjans de bipolaritzar les eleccions, que és constant, no amaga la realitat. Per què La Vanguardia i alguns mitjans tenen interès a dir que és cosa de dos? De cap manera. Ja ho veurem dissabte.

—Us veieu guanyant les eleccions?
—Jo em veig guanyant aquestes eleccions. És clar que sí! Seré una sorpresa per a qui es cregui les enquestes intencionades, però per a qui coneix la realitat del Barça no. Ningú no pot passar per alt que vaig presentar gairebé 4.000 signatures. I no eren hologrames!

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb