19.12.2022 - 10:44
|
Actualització: 19.12.2022 - 11:06
Gairebé dos-cents estats han assolit un compromís històric en la defensa del medi ambient en la cimera de l’ONU sobre la biodiversitat (COP15), que s’ha fet a Mont-real. Els delegats han pactat de protegir gairebé un terç del planeta abans del 2030 per tal d’evitar una extinció en massa d’espècies. Una volta s’ha anunciat l’acord final, els delegats han esclatat en un llarg aplaudiment.
DEAL
Tonight, we make history at #COP15.
The Kunming-Montreal deal for Nature & people all over the world.
30% degraded ecosystems on land & sea to be restored by 2030
30% terrestrial & marine areas conserved & managed by 2030 pic.twitter.com/CGVx9ilK59
— Virginijus Sinkevičius (@VSinkevicius) December 19, 2022
Amb aquesta mesura, l’ONU cerca de pal·liar els efectes de la crisi d’extincions derivada de la crisi climàtica i l’acció humana. Segons els experts, aproximadament un milió d’espècies són en risc de desaparèixer per sempre de la Terra. De fet, alguns científics han comparat aquesta crisi en la biodiversitat amb l’extinció en massa que va causar l’asteroide que va acabar amb els dinosaures.
🚨#BreakingNews: Nations Adopt 4 Goals, 23 Targets for 2030 In Landmark UN Biodiversity Agreement
By 2030: Protect 30% of 🌏's lands, 🌊, coastal areas, inland waters; Cut food waste in half’; More
📄➡️ https://t.co/wzlD2ivPKD#COP15 #COP15Announcement #GBFAdoption #post2020🌱 pic.twitter.com/d4gQgJ4zIk
— UN Biodiversity (@UNBiodiversity) December 19, 2022
Així doncs, els estats tenen ara vuit anys per assolir els seus objectius en defensa de la biodiversitat. De totes maneres, l’acord de la COP15 no ha previst cap mecanisme legal per a forçar-ne l’aplicació, de manera que el compromís tan sols es recolza en la confiança en la bona voluntat dels estats signants. De totes maneres, l’organització compara l’acord amb el de París del 2015, en el qual es va pactar de limitar l’escalfament global en 1,5 graus (ara mateix en dubte pels incompliments dels signants).
Indignació entre alguns països africans
Les delegacions del Camerun, Uganda i la República Democràtica del Congo (RDC) han expressat la seva incredulitat quan el president de la cimera, el xinès Huang Runqiu, ha anunciat formalment l’acord. En aquest sentit, els representants congolesos ha afirmat que han impugnat formalment el pacte, però l’equip legal de l’ONU ha dit que no, segons que recull The Guardian.
Així mateix, els camerunesos han declarat que la cimera ha estat “un frau”, mentre que els ugandesos han dit que la decisió de Huang Runqiu ha estat un cop d’estat contra la COP15. L’acord s’ha negociat durant els dos darrers caps de setmana i s’ha fet públic aquest matí, després d’una jornada maratoniana de reunions a Mont-real.
Un dels elements que ha desembocat en aquesta polèmica és la petició que ha fet estats com la RDC, Brasil i Indonèsia —tots ells en via de desenvolupament i amb una biodiversitat enorme— de crear un fons específic per a fer possible la protecció del 30% del planeta.
Tanmateix, en l’acord final, s’ha decidit de crear un fons dins del mateix mecanisme financer de l’ONU en defensa de la biodiversitat, però els delegats s’han compromès en reprendre les negociacions sobre la creació d’un fons específic. Els països rics han acceptat de pagar 30.000 milions de dòlars en ajuda a la biodiversitat abans que s’acabi la dècada.
