L’Acadèmia Valenciana de la Llengua elegeix set noves acadèmiques i assoleix la paritat

  • El president Ramon Ferrer destaca la unitat en les votacions, la diversitat de perfils triats i la seva alta qualificació

VilaWeb
Europa Press
12.03.2021 - 17:39
Actualització: 12.03.2021 - 17:54

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha elegit avui les set noves acadèmiques amb les quals renovarà un terç dels seus membres i obre “un nou cicle” en què s’adequa a la llei de paritat i baixa la mitjana d’edat dels seus components. Si fins ara la institució comptava amb quatre dones, ara hi haurà deu dones i onze homes.

Ho ha anunciat el president de l’entitat, Ramon Ferrer, en declaracions als mitjans. En un sol matí, que ha requerit tres rondes de votacions, s’ha aconseguit el consens sobre les noves acadèmiques entre les catorze candidates.

En la primera volta, han estat elegides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Monteserrat Buendia (11 vots). En segona votació, ha sortit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i, en la tercera i darrera, Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

“Tots sumem”

El 15 de juny, entraran set noves acadèmiques, però uns altres set se n’aniran. El sorteig que va decidir els qui abandonarien l’òrgan normatiu es va fer el 4 de desembre i deixarà fora de la casa diversos històrics de la institució. En concret, Antoni Ferrando, president de la Secció de Lexicografia i Gramàtica; Emili Casanova, president de la Secció d’Onomàstica; Albert Hauf i Lluis Meseguer, de la Secció de Documentació i Literatura; Maria Isabel Guardiola, de Terminologia i Assessorament; i Honorat Ros i Eduard Mira, tots dos en la de Foment del Valencià.

Per al president de l’AVL, la marxa d’aquests acadèmics és una “tristesa”. “Han estat vint anys donant-ho tot per l’Acadèmia i que hagen d’anar-se’n… Qui va fundar l’AVL hauria pogut pensar una mica més les coses, però bé”, ha lamentat.

Les noves incorporacions

Rosa Agost és professora titular de la Universitat Jaume I i imparteix la docència en el camp de la Traducció i Interpretació. En l’àmbit de la investigació s’ha centrat principalment en la traducció audiovisual, la teoria i la metodologia de la traducció i la variació lingüística.

Àngels Gregori, doctora en Didàctiques Específiques per la Universitat de València, destaca en l’àmbit de la investigació sobre les geografies literàries. Actualment dirigeix la Fundació Francisco Brines, és presidenta de l’Organisme per a la Projecció Internacional de la Literatura (PEN) i és considerada una de les millors escriptores de poesia.

Maria Josep Marín és professora titular de Filologia Catalana a la Universitat de València i actualment s’ocupa de la gestió de la Secretaria del Departament. Així mateix, és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Sandra Montserrat, professora de la Universitat d’Alacant, és doctora de Filologia Catalana, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i forma part de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Maria Àngels Francés és doctora en Filologia Catalana i actualment és professora titular en la Universitat d’Alacant, on imparteix docència de matèries lingüístiques, literàries i didàctiques. En l’actualitat és comissària de l’Escriptora de l’Any, Carmelina Sánchez-Cutillas.

Carme Manuel Cuenca és catedràtica de Filologia Anglesa, especialitzada en literatura nord-americana en la Universitat de València. Com a investigadora ha dirigit tesis i projectes d’investigació en anglès, castellà i català, moltes de les quals sobre temàtica intercultural.

Vicenta Tasa, doctora en Dret, és professora de Dret Constitucional i Ciència Política en la Universitat de València. Igualment, ha estat codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics i assessora en aquest mateix camp del rectorat de la UV.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any