Tal com van demostrar Gibraltar i Kossove fa ben poques setmanes, al si de la FIFA tenen cabuda algunes seleccions de territoris que no formen part de la llista de països reconeguts per les Nacions Unides. En concret, al màxim organisme del futbol mundial n’hi ha quasi una vintena de casos, ben diferenciats els uns dels altres, que van del País de Gal·les i Escòcia a Nova Caledònia i Tahití, passant per Taiwan, Hong Kong, Palestina i les Illes Fèroe. Són, en conjunt, un grapat d’excepcions, i la realitat és que queden fora de la FIFA i les seves competicions molts territoris i comunitats, no reconeguts internacionalment, amb tradició futbolística i selecció pròpia. Per a mirar de posar-hi remei s’han anat creant, els últims anys, algunes organitzacions i iniciatives amb la voluntat d’aplegar i de donar l’oportunitat a repúbliques amb poc o nul reconeixement, pobles sense estat, minories culturals i diàspores nacionals de competir entre si en el terreny internacional.

De l’NF-Board a la ConIFA
El futbol ‘oblidat per la FIFA’ es va començar a organitzar el 2003 amb la creació a Brussel·les de la Nouvelle Fédération-Board (NF-Board), una entitat ‘complementària’ concebuda com una mena de sala d’espera per a associacions i federacions de futbol abans de poder entrar al principal òrgan futbolístic del món: ‘El nostre principal desig és que aquesta sala d’espera esdevingui un espai obert on el futbol sigui un instrument d’unió, de distribució i de transmissió dels somnis de pobles, nacions i poblacions de territoris aïllats’, asseguraven inicialment.

Amb aquesta premissa, l’NF-Board va aconseguir d’unir sota el seu paraigües mig centenar de seleccions, de tots els racons del planeta, amb algunes de les quals va organitzar fins a cinc mundials, anomenats sorneguerament Viva World Cup: el 2006 a Occitània, el 2008 a Sápmi, el 2009 a la Padània, el 2010 a Gozo i el 2012 al Kurdistan. Malgrat aquesta notable activitat esportiva, l’entitat va esclatar internament el 2013 arran de l’intercanvi d’acusacions entre directius per suposades malversacions de diners, que van acabar a la justícia belga. Va ser aleshores quan antics col·laboradors de l’NF-Board, recollint la voluntat de la majoria de federacions inscrites de continuar competint, van constituir a Suècia la Confederació d’Associacions de Futbol Independent (ConIFA), ‘la comunitat de futbol més important fora de la FIFA’.

Entre la trentena de seleccions incloses hi ha el cas de Mònegue, un estat de l’ONU que ha preferit de no inscriure’s a la FIFA. També hi ha dependències com l’illa de Man, estats de facto com el Kurdistan Meridional i Somalilàndia, nacions com el Quebec, Grenlàndia i Occitània, i equips formats a la diàspora com el dels arameus, el dels armenis occidentals i els de les illes Chagos, el Darfur i el Tíbet. A més a més, és clar, de la majoria de repúbliques fantasma actuals, com Xipre del Nord, l’Artsakh (o Nagorno-Karabakh), Luhansk, el Transdnièster, Ossètia del Sud i Abkhàsia. És justament aquesta república que es va separar de facto de Geòrgia fa un quart de segle on avui té lloc l’acte inaugural de la segona Copa Mundial de Futbol de la ConIFA, després d’una primera edició a Sápmi el 2014.

Una setmana de competició a la ‘república d’Abkhàsia’
A l’estadi del Dinamo de Sukhumi, la capital, hi jugaran durant tota la setmana vinent dotze seleccions arribades dels cinc continents. A més de l’amfitriona Abkhàsia, una república que vol aprofitar l’esdeveniment esportiu per a mostrar-se al món, hi ha l’equip de les illes Chagos, format pels descendents de la població expulsada fa cinquanta anys d’un paradisíac arxipèlag a l’oceà Índic sota bandera britànica reconvertit en una de les bases militars nord-americanes més importants del món (més informació). També hi participen les seleccions del Kurdistan Meridional, de la república turca de Xipre del Nord, la del Punjab i la de Sápmi. La Padània, representada per una nova associació de futbol desvinculada de la formació xenòfoba Lliga Nord, no compta enguany amb el seu jugador més famós, Enock Barwuah, germà de l’internacional italià Mario Ballotelli. També hi ha l’equip de la regió alpina de la Rècia, el de l’autoproclamada república de Somalilàndia (més informació) i el de l’Armènia Occidental. La llista es completa amb la selecció dels descendents de coreans al Japó, formada principalment per l’equip FC Korea, i amb la del poble gitano, integrada per jugadors del Brera FC, ‘el tercer equip de Milà’.

Tot i la càrrega reivindicativa que hi ha en totes les seleccions, la direcció de la ConIFA insisteix en la seva ‘neutralitat’ política: ‘Sols reconeixem que el futbol es practica a tot el món, independentment de l’estatus polític de cada territori. (…) No jutgem si els nostres membres han de ser independents o no. Simplement els volem situar en el mapamundi i donar-los l’oportunitat de mostrar-se al món. Políticament som 100% neutrals i l’única cosa que fem és donar a conèixer els nostres membres. Cada jugador, en aquest sentit, és un ambaixador de la seva nació o poble.’

Per a donar la màxima visibilitat als equips i jugadors, l’organització emetrà tot el campionat en directe.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb