És, com totes les diades, una data simbòlica. I, com totes també, arriba cada any vestida amb les pulsions de l’actualitat més immediata. El 9 d’Octubre, la diada oficial del País Valencià, commemora l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València, l’any 1238. És aquell ‘quan veiérem la nostra senyera dalt la torre, descavalcàrem del cavall i ens adreçàrem vers orient i ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra’ del Llibre dels fets que encara avui hi ha qui recita de memòria. La data, per tant, i malgrat que la conquesta es va allargar uns quants anys i uns reis més, fixa simbòlicament la incorporació de l’actual País Valencià a la corona catalano-aragonesa amb lleis i institucions pròpies, amb l’assumpció de la llengua i la cultura que continuem compartint. Es considera, de fet, el naixement del poble valencià.

El 9 d’Octubre serveix, més enllà de la commemoració històrica, per a la reivindicació explícita, concreta i actual. I de termòmetre polític, també. La Diada d’enguany té lloc en un context especial al País Valencià, marcat, a grans trets, per dues influències: d’una banda, la dinàmica valenciana, pendent de la consolidació, o no, del canvi de cicle polític que es va fer evident a les eleccions autonòmiques del 2015; i, d’una altra, el factor català, amb el referèndum, la repressió i la possible proclamació d’independència. No cal tenir cap bola de vidre política per a endevinar que seran les dues grans qüestions de la Diada valenciana del 2017.

En clau de País Valencià, és el 9 d’Octubre de l’equador de la legislatura. El resultat de les darreres eleccions autonòmiques va mostrar un canvi de cicle social que es va expressar en una majoria de progrés a les Corts, i al govern, que, per bé que fràgil i bastida a moltes veus, i diverses, intenta des d’aleshores dibuixar un camí propi i contraposat als anys de domini del PP, amb tot allò que van significar.

En aquest sentit, la coalició de govern (PSPV i Compromís), que compta amb el suport crític, extern, de Podem, intenta fer visible no tan sols la distància respecte dels temps de corrupció del PP, sinó el resultat dels dos anys de gestió. La llei de plurilingüisme, la competència lingüística que s’ha aconseguit incloure a la propera llei de la funció pública, el pacte contra la violència de gènere, la qüestió de la dependència o l’anunci que 2018 serà l’any de la recuperació dels mitjans públics en la llengua pròpia (amb la posada en funcionament d’À Punt i el retorn de TV3) són algunes de les qüestions que el Botànic posa sobre de la taula. A més de fer seva la reivindicació social –cada vegada més estesa– de la qüestió del finançament, sobre la qual fins ara l’estat espanyol s’ha negat reiteradament a dialogar.

La manifestació de la vesprada, convocada per entitats, sindicats i partits que s’apleguen en la Comissió Nou d’Octubre (ACPV, Associació Cívica Tirant lo Blanc, BEA, Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, CCOO-PV, Intersindical Valenciana, UGT-PV, Compromís, els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Podem i PSPV-PSOE) tindrà per lema ‘Sí al valencià’, amb la intenció precisament de ‘posar l’accent en la llengua com a element de trobada i cohesió social, com a espai comú i valor compartit d’una societat plural’.

Ningú no oblida, amb tot, que el, diguem-ne, factor català serà també un element amb paper destacat en aquesta diada. Més enllà de les crides més o menys histriòniques fetes per alguns dirigents del PP per a ‘protegir’ el 9 d’Octubre, quan semblava que la compareixença de Puigdemont al parlament català coincidiria amb la Diada, i més enllà també de les declaracions del president Ximo Puig, que va afirmar que la coincidència enviava ‘un missatge que no és gens positiu’ i que ‘el 9 d’Octubre és el dia dels valencians, i els valencians mereixen respecte’, el fet és que els esdeveniments del nord tiben la corda en diversos sentits.

La convocatòria del referèndum, i sobretot, la repressió posterior van tenir un punt important de consens centrat en la defensa del diàleg i la condemna de la violència. Malgrat que Mónica Oltra es despengés, el 21 de setembre, amb unes declaracions en què reclamava que les autoritats catalanes desconvoquessin el referèndum. Aleshores la tempesta dins i fora de la coalició Compromís va ser considerable.

El pas següent, és a dir, la proclamació d’independència, és probable que no compti ni tan sols amb aquest consens d’equilibris i silencis. El govern del Botànic és un acord plural, que encapçala el PSPV-PSOE (amb la seva defensa de l’status quo espanyol), i dins de Compromís també hi ha partits i corrents amb posicions diverses: Iniciativa del Poble Valencià, per exemple, el partit d’Oltra, una escissió d’EUPV que es podria assemblar a Iniciativa per Catalunya, és la força que se’n distancia més.

Mentrestant, el PP, amb la maquinària partidista funcionant a consciència i a tota pastilla, pretén utilitzar la qüestió per provar d’atiar les brases d’un anticatalanisme que tants rèdits electorals li han donat en el passat. El seu discurs, ultra la interessada divisió entre ‘valencians bons’ (ells) i ‘valencians dolents’ (els altres, és a dir, els ‘catalanistes’), se centra ara a identificar Compromís amb la CUP i les seves ‘aspiracions secessionistes’.

El panorama, per tant, es presenta intens, tal com reclama el que hi ha en joc: mantenir i eixamplar la base social que va fer possible el canvi del Botànic, sense caure en la propagació del conflicte que pretén el PP (i que l’alimenta), i evitar, així, que el País Valencià es converteixi en un escenari anticatalà, o bé tornar a una situació de domini de la dreta espanyolista al País Valencià.

Tot això no es dirimirà aquest 9 d’Octubre, és clar. Però sí que serà una bona ocasió per a mesurar les forces de l’una opció o de l’altra.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb