Una de les coses més difícils de gestionar en política és la victòria. Entendre en quin moment precís has guanyat és molt complicat i no té res de senzill malgrat que ho aparenti. I entendre, després de guanyar, que ja no et pots comportar com abans sembla que és d’allò més complicat. Ho he vist tantes vegades en la meua vida que m’horroritza que ens puga passar a nosaltres també. Una mala gestió de la victòria et pot portar a l’infern —vegeu Arafat a Palestina. Però una bona gestió de la victòria requereix un coratge més gran encara que el que requeria la lluita per a derrotar el teu enemic —vegeu Mandela a Sudàfrica. Guanyar, guanyar de veritat, no és tan senzill com guanyar una votació.

El president de la Generalitat ha convocat ja, a les nou de la nit, les eleccions del 27 de setembre. És cert que avui no podem assegurar que els partidaris de la independència les guanyarem. Però tothom accepta que és molt probable que ho fem. Assumim la possibilitat, doncs. Assumim que Junts pel Sí i la CUP poden guanyar les eleccions i crear les condicions per a començar el tram parlamentari i jurídic, final, de la secessió. I si és així deixeu-me avisar d’una cosa: que guanyarem per nosaltres però que també haurem de guanyar contra nosaltres.

Guanyarem, si guanyem i jo estic segur que ho farem, per la força social enorme que hem acumulat aquests cinc anys. Guanyarem per la més que notable col·lecció d’arguments que hem escrit i que han ajudat a bastir un discurs sòlid com pocs hem vist mai. Guanyarem per la capacitat de convèncer i sumar més i més gent, per l’alegria, per la dedicació de dotzenes de milers de persones, des de les més anònimes fins a Raül Romeva i Antonio Baños. Guanyarem, en definitiva, perquè tenim raó i perquè els nostres adversaris no han sabut o no han pogut combatre eixa evidència.

Però alerta que guanyant podríem perdre. I per això hem de fer batalla també contra la nostra pitjor cara. Hem de treballar contra el nostre sectarisme i la superioritat moral que exhibim a vegades. Hem d’evitar els insults, sempre innecessaris. Hem de fugir com de la pesta d’aquesta idea subjacent que fa dels uns els bons i dels altres els dolents, contra la voluntat de no escoltar què poden dir els altres, contra la ironia que sovint amaga la por.

En aquestes eleccions del 2015 no tenim enemics. Potser Garcia Albiol només —i només per haver travessat la ratlla del racisme i la xenofòbia. Els altres són més aviat adversaris amb els quals haurem de barallar-nos en campanya tenint present que amb ells haurem de treballar, segur, després del 27-S. Alguns els necessitarem al nostre costat als moments més difícils i estic segur que hi seran. Tots ells seran els millors crítics de la república que crearem i no hauríem d’oblidar mai, per això, que la crítica sempre et millora. Que fins i tot a la més destructiva i banal pots trobar un bri de raó que et faça dubtar.

Per això avui, quan s’han convocat ja les eleccions, m’agradaria demanar contenció i respecte als qui aquests dies des del punt de vista de l’independentisme han menystingut públicament Catalunya Sí que Es Pot o el PSC, als qui encara pensen que insultant Ciutadans o Unió guanyarem alguna cosa. La crítica, evidentment, ha de ser dura i ferotge, el combat ha de ser total, però això no ens ha d’impedir de ser al mateix temps elegants i respectuosos. Insultant o menystenint ens fem indignes del país que volem construir. Però també perdem de vista que som una majoria sòlida i que no necessitem per a res les provocacions. No hem de trencar res d’ací al 27 de setembre. Només hem de completar, amb serenitat, el treball que ja hem fet.

I és cert que als debats no hem d’acceptar les seues trampes, que alguns en faran tantes com podran, però no siguem cínics: no n’hauríem de fer nosaltres tampoc. Cap ni una. Perquè ara ja no necessitem fer-ne per a guanyar. Sobretot perquè en aquestes eleccions que avui s’han convocat hi ha en joc, no la victòria de nosaltres o d’ells, sinó la del país sencer. Per tant, amb ells també, amb els qui són contraris a la independència inclosos.

Somrigueu tant com sapigueu i treballeu tant com pugueu, que aquest 27-S ho tenim tot de cara.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb