gent gran

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Un total d’11.194 persones que havien sol·licitat les prestacions de la llei de la dependència han mort a Catalunya entre el 2013 i el 2017 sense arribar a rebre les ajudes que els corresponien, segons dades del departament de Treball, Benestar Social i Famílies.

A més, actualment hi ha 18.438 persones en llista d’espera per poder accedir a una plaça de residència finançada públicament. Cinta Pascual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la patronal que agrupa el 70% de les residències, centres de dia, centres sociosanitaris i serveis d’ajuda a la dependència, considera que ‘són xifres dures i que ens situen davant un mirall gens agradable que ens interpel·la com a societat’.

Pascual adverteix que s’acosta ‘un tsunami social’ pel sobreenvelliment de la població i recorda que el 2051 la població de 65 anys o més haurà arribat al 30% en lloc del 18% actual, i el col·lectiu de 85 anys o més estarà format per 550.000 persones, més del doble de les que hi ha ara.

‘Parlar de les persones que han mort és difícil i gens agradable, però s’ha de fer. En primer lloc per visibilitzar un col·lectiu, el de les persones grans, sovint desplaçat de l’actualitat dels mitjans de comunicació’, assenyala la presidenta de l’ACRA.

Pascual ressalta que el 75% de les 11.194 persones sol·licitants de les ajudes de la llei de dependència que van morir entre el 2013 i el 2017 ja tenien una valoració feta i un pla individual d’ajuda (PIA), que determina quin tipus de prestació pots rebre.

‘No és moment de repartir responsabilitats ni de criticar l’actuació de l’actual govern perquè la situació a la qual hem arribat és fruit d’un maltractament acumulat fa molts anys’, al·lega Pascual.

La presidenta d’ACRA creu que ‘cal canviar l’estratègia fixada per la Generalitat d’increment de l’activitat de les places perquè no permet absorbir amb eficiència la demanda existent’ i proposa apostar per la Prestació Econòmica Vinculada al Servei (PEVS).

Les PEVS són una prestació econòmica que es dóna quan l’accés a un servei públic o concertat no és possible i el seu import s’estableix en funció del grau de dependència i de la capacitat econòmica de l’usuari.

La presidenta d’ACRA proposa que la Generalitat augmenti l’import de la PEVS del grau II, corresponent a la dependència severa, el grau majoritari entre els dependents, dels 426 euros actuals fins a 715 euros, el mateix import que ara reben els grans dependents de grau III.

‘Aquests gairebé 300 euros extres al mes permetrien als usuaris plantejar-se la possibilitat d’abandonar la llista d’espera i accedir a un recurs assistencial de forma immediata. Des d’ACRA hem calculat que la inversió pública per cada 1.000 places de PEVS amb aquest nou import seria de 3,5 milions d’euros, netament inferior a la despesa que cal fer per crear 1.000 noves places amb finançament públic’, afirma Pascual.

La presidenta de l’ACRA recorda que l’import de les PEVS havia estat superior a 1.000 euros abans de la seva suspensió fa uns anys.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.