El Tiana Negra celebra deu anys fent visible la novel·la negra de casa nostra

El certamen torna a la sala Albèniz · En deu anys ha superat els 10.000 visitants, 200 autors participants i 300 activitats programades

VilaWeb
El grup Ofelia Dracs rebent l'homenatge del festival: Joaquim Carbó, Pep Albanell, Margarida Aritzeta, Isidre Grau, Antoni Serra i Joan Rendé
Sebastià Bennasar
21.01.2022 - 08:23
Actualització: 21.01.2022 - 09:23

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Va ser a Barcelona, a la llibreria Catalònia de la ronda de Sant Pere, que avui ja no hi és, el mes de setembre del 2012. S’hi feia una taula rodona sobre novel·la negra, amb alguns escriptors que publicàvem en editorials que aquell any no havien tingut aixopluc a la Setmana del Llibre en Català. Hi vaig defensar que una de les coses que calia al país era un festival de novel·la negra en català, que servís per a posar en relleu els escriptors que practiquem aquest gènere literari. Al públic hi havia l’Ester Pujol, que llavors era la batllessa de Tiana. Acabat l’acte em va dir que si volia fer un festival tenia un poble “a disposició”. De primer, vaig pensar que anava de verbes, però l’editor Jordi Fernando m’ho va aclarir: “Si l’Ester t’ha dit que li passis un projecte, passa-li.” Ho vaig fer. Tres mesos després, el gener del 2013, teníem festival, havia nascut el Tiana Negra.

Han passat deu anys d’ençà d’aquella aventura i certament el panorama de la novel·la negra en català ha millorat ostensiblement. Hi ha una col·lecció pionera que també ha fet deu anys enguany: Crims.cat, de l’editorial Alrevés, que dirigeix Àlex Martín, amb un catàleg impecable en què conviuen autors en català i traduccions d’obres de primer nivell de la literatura europea. Marc Moreno ha impulsat l’editorial Llibres del Delicte, que a més a més ha aconseguit de crear una col·lecció juvenil dins un segell que ha jugat fort a favor de les dones. Efadós va crear la biblioteca Andreu Martín; Pagès Editors, Lo Marraco Negre, on es publiquen els títols que guanyen el premi Ferran Canyameres; Univers també té una col·lecció negra i Bromera, Proa i Edicions 62, per exemple, han anat publicant llibres de gènere negre habitualment. Deu anys després tenim cinc col·leccions consolidades i molts títols esparsos dins els catàlegs generalistes.

A poc a poc, també els estudis sobre el gènere, les ressenyes i la informació sobre les obres dels autors s’han anat multiplicant. Cal destacar, per exemple, els treballs d’Àlex Martín i el monogràfic que la revista Ítaca, de la Facultat de Filologia de la Universitat d’Alacant, va dedicar monogràficament a aquest gènere fa uns quants anys. També és important de saber que hi ha hagut treballs de final de grau i de màster dedicats a la narrativa negra i criminal i fins i tot alguna tesi doctoral que es llegirà aviat. L’aparició del premi Agustí Vehí –que s’atorga durant el festival– també ha estat una bona notícia per al gènere, a més de la consolidació de la presència dels autors catalans amb tota normalitat al BCNegra, compartint taula i cartell amb escriptors internacionals de primera fila i no tan sols ocupant quota.

Hi ha molta feina a fer, és clar, però en aquests deu anys el panorama ha millorat molt. Falta el reconeixement de l’acadèmia; a casa nostra les universitats amb prou feines gosen parlar de novel·la negra si no és en seminaris molt curts o cursos d’estiu. I sobretot som molt lluny de les xifres de venda de la Negra de la Magrana a final dels vuitanta i començament dels noranta, però el camí ha estat important. També cal destacar que en aquests deu anys els festivals de gènere negre han proliferat i molts fins i tot es mantenen malgrat la pandèmia.

Aquesta vegada el Tiana Negra serà especial perquè voldrà recordar alguns moments especials d’aquests deu anys de festival i alhora mantenir una programació amb els millors escriptors de casa nostra. Enguany, entre les autoritats convidades, comptarà amb la consellera Natàlia Garriga; la presidenta del parlament, Laura Borràs (padrina del festival des del primer any); i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe. Els actes tornen a la sala Albéniz del casal de Tiana, però es mantindrà la retransmissió en línia pel canal de YouTube.

Posats a fer balanços, pel Tiana Negra hi ha passat més de 10.000 assistents i uns 200 autors. I s’han fet 300 activitats en aquests deu anys. Però darrere tot això hi ha moments molt especials, que crec que han estat importants. En vull destacar tres de molt significatius. El primer va ser l’any d’estrena del festival, quan Carles Porta va acceptar de presentar el seu llibre Tor, tretze cases i tres morts (la Campana) i el documental del 30 minuts titulat Tor, la muntanya maleïda. L’acte es va fer a la sala petita i es va desbordar del tot. Era el preludi d’allò que deu anys després és el fenomen Carles Porta i la fal·lera pels crims reals a casa nostra.

Un altre dels grans moments del festival va ser l’homenatge col·lectiu que es va fer a alguns dels escriptors que formaren part d’Ofèlia Dracs. Va ser una retrobada molt especial també per a ells, perquè n’hi havia que feia més de vint anys que no s’havien vist i va ser una oportunitat de tenir un fragment de la història literària del país sobre l’escenari.

El tercer moment va ser quan es va poder lliurar per primera vegada el premi Memorial Agustí Vehí a Josep Torrent. Va ser una manera preciosa de retre homenatge a l’escriptor que havia faltat feia pocs mesos, atorgant un premi amb el seu nom a un bon amic seu. El Tiana Negra, en aquests deu anys, també ha estat el nom de molta gent: en primer lloc, el dels malaguanyats Josep Forment i Agustí Vehí, que se n’haurien fet creus, que hagi arribat fins aquí. Després el de la batllessa Ester Pujol i la regidora Núria Blasco, dels funcionaris i treballadors de l’ajuntament i la cap de premsa, que formen un equip imparable. El de Jordi Fernando i Maria Dolors Sàrries, editors de Meteora i ànimes del festival des del primer moment. I el de la nova comissària, Anna Maria Villalonga, a qui el 2021 va haver d’organitzar el festival en format virtual a causa de la covid. I, és clar, del nou equip de govern encapçalat per Marta Martorell.

La singularitat del Tiana Negra ha estat defensar el català com a llengua exclusiva en aquests deu anys. Els autors internacionals que hi han passat, com ara François Thomazeau o Flavio Soriga, només han estat traduïts al català, un tret que el diferencia d’uns altres esdeveniments d’arreu del país, en què el castellà també és present en un grau o un altre. Amb això s’ha pogut fer visible i prestigiar els escriptors nostrats i sempre hi ha hagut una defensa ferma dels autors de tots els Països Catalans: andorrans, valencians, mallorquins i catalans han conviscut sobre els escenaris de Tiana igual com conviuen als catàlegs editorials o a les taules de novetats de les llibreries. A més, el festival també ha estat un estímul editorial important: algunes editorials preparen el seu calendari de llançaments tenint-lo en compte.

Quant al programa, cal destacar que enguany hi haurà noms imprescindibles del gènere, com ara Rosa Ribas, Andreu Martín, Xulio Ricardo Trigo, Sílvia Mayans, Biel Cussó, Rafael Valbona, Jordi Colonques, o la periodista de crònica negra Tura Soler. I no hi faltarà la música de saxo de Pau Sanchis. Però enguany també hi haurà una dramatització de contes negres a càrrec d’Inés MacPherson i un trivial creat expressament per a l’esdeveniment. En definitiva, un programa de luxe per a celebrar els deu anys però també per a retrobar-se, amb totes les mesures sanitàries, amb la novel·la negra escrita en català. Com ja vaig dir el primer any, i la frase ha fet fortuna: “Estem passant un dels moments més dolços pel que fa a la creació literària en català, amb novel·les excel·lents, bones, mediocres i dolentes però amb una qualitat mitjana que no s’havia vist fins ara.” Festivals com aquest fa deu anys que intenten d’ajudar a fer-ho visible.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies