Qui era la Ben Plantada?

Cristina Masanés acaba de publicar a Quaderns Crema el llibre ‘Lídia de Cadaqués’, la biografia (sense cap mena de dubte) de la dona més il·lustre de la localitat empordanesa de Cadaqués. Lídia Noguer, desconeguda per a molts, va ser una de les dones que més va influir sobre tres artistes de renom de començament de segle: Federico García Lorca, Salvador Dalí i Eugeni d’Ors. D’Ors, se n’enamorà, i aviat es convertí en fidel seguidora dels articles periodístics del Xenius. Fruit d’aquesta obsessió, Noguer arribà a maquinar que d’Ors se n’havia enamorat, també, i que els seus articles del ‘Glosari’ constituïen autèntics missatges xifrats cap a ella. El grau extrem d’aquesta història és que durant més de trenta anys, Lídia Noguer va arribar a creure que ‘La Ben Plantada’, obra cabdal d’Ors i fonament del moviment noucentista de començament de segle, havia estat inspirada en la seva persona i que, per tant, era ella.

La veritat, però, és una altra. Lídia Noguer va perdre les seves facultats mentals i el poble la coneixia com la boja. Però al seu voltant, hom ha bastit un entramat a mig camí entre la crònica històrica i la llegenda. Sigui com sigui, tant Dalí com Lorca, s’hi van inspirar en nombroses ocasions. Tot i que era illetrada, la seva sensibitat l’acostava als artistes que feren estades a Cadaqués.