Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  16.05.2015  06:00

Autor/s: Núria Ventura

Oriol Lladó: 'El 'Limpiando Badalona' és un signe de debilitat d'Albiol'

Entrevista al cap de llista d'ERC a Badalona

Men?ame
 

Oriol Lladó (1971) és una cara nova en política que pot liderar la reentrada d’ERC a l’Ajuntament de Badalona. El partit va quedar fora del consistori el 2011 i ara vol tornar-hi a ser per a fer fora el PP de Garcia Albiol. Per evitar que els populars tornin a governar, ERC està oberta als pactes amb la resta de forces. Lladó és periodista i ha estat durant prop de deu anys president d’Òmnium a la ciutat. Per ell, parlar d’independentisme a Badalona vol dir fer-ho sense eufòries, amb la complexitat d’aquest projecte molt present. Li preguntem sobre això, sobre la candidatura Guanyem Badalona en comú, que incorpora la CUP, i també sobre el lema xenòfob de la campanya d'Albiol, 'Limpiando Badalona'.

—El PP d’Albiol ha estat notícia pel lema de campanya 'Limpiando Badalona'. Què en penseu d’aquesta estratègia?

—Políticament el trobo menyspreable, irresponsable. A més, se’ns riu a la cara. Ens vol fer creure que parla d’escombres i de màquines que treuen els xiclets de les voreres. Em sembla condemnable. Quant a anàlisi, Albiol en el fons treu un espantall que a mi em recorda al PP del 2007 quan va repartir uns fulletons que també van generar alarma. És un PP que necessita mobilitzar els seus. No és un PP que fa un discurs atractiu per un votant menys ideologitzat al seu favor. Ho interpreto com un signe de debilitat propi. Aquest tema és compactador del votant propi. Això és perquè en l’espai més moderat hi té poc a fer.

—Desbancar Albiol de la batllia és la vostra prioritat?

—Estem treballant per un govern alternatiu i per un projecte de ciutat diferent. Això comença per canviar el govern actual. Sense cap ambiguetat garantim que farem el que calgui perquè i hagi un canvi de govern a la ciutat. Ens oferim com l’alternativa i creiem que la ciutadania es farà prou confiança per poder liderar el canvi. Tenim ponts amb ICV, amb la CUP, amb el socialisme i fins i tot amb CiU. Som una peça que pot jugar un paper de frontissa.

—Fa quatre anys l’argument de les formacions que van permetre el govern d’Albiol era de deixar-lo quatre anys al consistori per posar-lo en evidència. Compartíeu aquest argument?

—En absolut. Vam fer una campanya molt dura juntament amb moltíssima gent de la ciutat perquè allò va ser un error. Això s’ha demostrat amb aquests quatre anys. La teoria que Albiol faria el ridícul no estava sustentada en cap exemple. Nosaltres posàvem sobre la taula els casos del País Valencià i de les Illes, on el PP un cop entra a la institució el que fa és utilitzar-la al seu favor. I un cop hi són costa molt de fer-los fora. Aleshores CiU va cometre un error històric perquè si no s’hagués deixat governar a Garcia Albiol en aquestes eleccions trauria quatre o cinc regidors.

—ERC està disposada a fer un front comú amb la resta de partits?

—Sí. ERC té un programa electoral que té molts punts de confluència amb altres forces. A partir del nostre programa electoral, que és molt ambiciós socialment i ambiciós en governança, estem segurs que trobarem molts punts d’entesa amb altres forces. El 25 de maig posarem un programa damunt la taula per mirar quins són els punts de trobada. A més, ERC ja va fer l’esforç fa uns mesos de fer una primera presa de contacte amb ICV i amb els crítics amb el PSC, per identificar els punts amb els quals estem d’acord.

—No hi ha cap línia vermella?

—Les línies vermelles són els temes de programa i que el pròxim govern de la ciutat ha de ser al costat de la gent, net i transparent.

—Com veieu la proposta de Guanyem Badalona en comú?

—Guanyem és una notícia positiva perquè implica un esforç de confluència en un àmbit que sempre ha estat molt fragmentat. Crec que optimitzarà vots en clau de progrés i de transformació. M’hagués agradat que aquesta confluència fos mes gran en l’àmbit de l’esquerra rupturista. Al final no ha pogut ser, però crec que hi espai per tots.

—La candidatura incorpora la CUP. Us preocupa que alguns vots independentistes vagin a aquesta candidatura?

—És evident que en un context electoral has de mirar des de la perspectiva del partit, però en un moment tan crucial com el que vivim també hem de mirar des de la perspectiva de ciutat i nacional. Que hi hagi una força que no és estrictament independentista en el seu conjunt, però que hagi signat el document de l’ANC és una bona notícia.

—El 2011 ERC no va entrar al consistori. Què us fa pensar que ara sí que hi serà?

—M’ho fa pensar que han passat quatre anys d’allò, però que políticament ha passat més temps. Avui ERC és un partit que és un lloc diferent d’on era ara fa quatre anys. Molta gent l’identifica com garantia que el procés per la independència anirà endavant. En una ciutat com Badalona, parlar d’independència és una manera de parlar de com tenir millors recursos i millors eines per solucionar els problemes concrets del dia a dia.

—Quin paper creieu que pot jugar Badalona durant els propers mesos del procés sobiranista?

—Ciutats com Badalona són un antídot davant dels discursos més eufòrics, de que tot està fet. A la cantonada hi tenim una clau de volta molt important, que és l’inici de la desconnexió administrativa, però el procés és més llarg que això. Com altres ciutats de l’àrea metropolitana, Badalona ens obliga a entendre la complexitat del que estem disposats a fer. Ens obliga a entendre que si volem fer una cosa que sigui sostenible en el temps i que tingui futur, ha de ser nova i ha d’incorporar tots els accents i totes les veus possibles. Això ens obligarà a tots a ser molt generosos.

—Què aporta a la candidatura l’aliança amb Avancem i MES?

—És saludable que a les organitzacions hi hagi el màxim de mirades i veus. Incorporar a la candidatura gent que no ve de l’independentisme, que ve del federalisme, genera unes dinàmiques molt interessants. Et veus obligat a explicar-te d’una altra manera. També ens dóna profunditat als barris on no havíem arribat fins ara. I, a més, el candidat que va més amunt, al número quatre, també ens dóna experiència de gestió municipal.

—Sou un candidat poc conegut i sense experiència en política. Com creieu que afectarà això la vostra llista?

—La poca experiència és i no és un problema. En el nostre cas no serà un problema perquè nosaltres aportem una motxilla poc pesada i una mirada menys deutora del passat. Aporta un punt de valentia, de mirar les coses diferent.


Oriol Lladó, en vint preguntes:

—Quin és el vostre defecte principal?

—Potser que tinc poca capacitat de síntesi.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?

—Més capacitat d’anticipar escenaris.

—Quin nom (de nen i de nena) preferiu?

—Miquel i Anna.

—Quin és el vostre artista preferit?

—John Ford.

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?

—Tintín

—Quin personatge històric valoreu més?

—Pau Claris, el pare de la primera república catalana. Venim de lluny.

—Quin és el vostre lema?

—Tothom té una part de raó.

—Quines feines heu fet fora de la política?

—Bàsicament he fet feines fora de la política. Sóc periodista i assessor en comunicació.

—L'escola on porteu els fills és pública o privada?

—Pública.

—L'última vegada que heu fumat marihuana?

—Fa molts anys.

—Amb quina llengua parleu als pares? I als fills?

—Català i català.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?

—Tinc l’honor que espero conservar força temps que de moment no n’han publicat cap.

—El millor batlle de la ciutat fins avui?

—Màrius Díaz al PSUC va fer un gran paper al primer ajuntamnt abans del franquisme, la Maite Arqué va ser un exemple d’escoltar la gent, però crec que hi ha un alcalde que mereix que el citem, que és Frederic Xifré, d’ERC, que és un alcalde que va ser afusellat pel franquisme.

—La cosa que ha fet més bé l'actual batlle?

—Una cosa que segurament no volia aconseguir, que és obligar-nos a espavilar.

—La que ha fet més malament?

—No fer d’alcalde, sinó de candidat.

—Quant cobrareu si sou batlle? I si sou regidor?

—Si sóc alcalde, no ho sé. Sí que sé que cobraré menys del que cobra l’actual alcalde. Si sóc regidor, el mateix.

—Cobrareu les dietes?

—Crec que és un dels temes que s’han de revisar. No tenen sentit so ja tens un sou.

—Qui us ha fet políticament?

—L’entorn familiar, sobretot el pare. Després tinc referents que no són polítics, són cívics. Són gent que m’he anat trobant fent feina a les entitats. És gent diferent de militàncies diferents.

—Qui creieu que faria la vostra feina millor?

—Ser cap de llista és ser representant. Jo defenso el que crec i el que pactem a les reunions. Penso que els lideratges haurien de ser intercanviables i crec que a la meva llista hi ha gent semblant al meu perfil.

—Qui creieu que la faria pitjor?

—Una persona que no entengués que la feina del polític és una feina de representació i que és per un temps.

Men?ame