Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  20.06.2014  13:03

Autor/s: Ajuntament d'Ontinyent

Festivitat del Corpus Christi a Ontinyent

Men?ame
 

El Corpus Christi («cos de Crist» en llatí) és una festa catòlica instituïda pel papa Urbà IV el 8 de setembre de 1264 amb la finalitat de proclamar i augmentar la fe dels creients en Jesucrist —present en el sacrament de l’eucaristia—, que se celebra el següent dijous al huité diumenge de Pasqua, és a dir, 60 dies després del diumenge de Resurrecció. A Ontinyent és costum que hi participen diversos balls processionals, que també intervenen en les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció. L’explicació la trobem en l’any 1745, quan el papa Benet XIV va concedir per bul·la pontifícia el títol de Patrona Canònica d’Ontinyent a la Puríssima Concepció i, com a tal, amb el privilegi de dur baldaquí.

CALENDARI

Dissabte 21 de juny de 2014

19.00: eixida dels Gegants i Cabets des de la plaça de la Vila amb el següent itinerari: carrer de l’Església, carrer de Sant Pere de Verona, plaça de Sant Pere de Verona, carrer de la Trinitat, carrer de les Roses, plaça Major, carrer de Maians, carrer de Gomis, carrer de Maians, plaça Major, carrer del Regall, carrer de la Magdalena, Pujadeta del Fossaret i plaça de la Vila. Els Cabets van acompanyats per la Colla de Xirimiters i Tabaleters «el Regall» i els Gegants  pel Grup de Música Antiga  Menestrils.

Diumenge 22 de juny de 2014

17.00: Concert-repic del Corpus Christi al campanar de la vila. Concert cerimonial de prop de mitja hora de durada, un dels quatre que es fan al cap de l'any.

19.00: processó cívico-religiosa amb la participació dels balls processionals d’Ontinyent (Gegants i Cabets, Arquets, Veta, Cavallets, Pastorets i Moma) amb el següent itinerari: plaça de la Vila, carrer de l’Església, carrer de Sant Pere de Verona, plaça de Sant Pere de Verona, carrer de la Trinitat, plaça de Baix, carrer de l’Escalinata, carrer de Morales, carrer de Maians, carrer del Cantalar de Sant Carles, carrer de Santa Rosa, plaça de Sant Domingo, carrer del Delme, carrer de Maians, plaça Major, carrer del Regall, carrer de la Magdalena, Pujadeta del Fossaret i plaça de la Vila.

ELS BALLS PROCESSIONALS D’ONTINYENT

A Ontinyent són molts els balls processionals i les figures al·legòriques i representatives que tradicionalment participaven en les processons del Corpus Christi i de la Puríssima. Danses tan antigues com la de l’Àguila de Sant Joan, els Esquiladors, personatges com els Quatre Evangelistes (heu sentit parlar de l’Àngel «Bovo»?), les Reines, els protagonistes dels antics misteris teatrals de la «Degollà» (que ací anomenàvem l’«Entrada del Rei Herodes»), Adam i Eva... Aquestes representacions —segons ens demostren els documents de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent—, es remunten al segle XVI, quan el Corpus era la celebració religiosa més important de l’antiga vila reial. A poc a poc, però, i per diverses circumstàncies, anaren desapareixent, fins que, a partir dels anys 30 del segle XX, només se’n guarda memòria dels Gegants i Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són sis els balls tradicionals  que participen en aquestes processons: els Cabets, els Gegants, els Arquets, la Veta, els Cavallets, els Pastorets i la Moma.

Ball dels Gegants: el seguici és encapçalat pels Gegants i Cabets —al capdavant dels quals hi ha el Rei dels Cabets, representació satírica d'un monarca que protagonitzarà la proclamació local de la I República— que són rebuts pels xiquets amb el crit local de la I República. Ara mateix, els Gegants i Cabets, símbol de la nostra ciutat allà on acudeixen, representen 3 parelles de les cultures que protagonitzen els fets històrics: els moros, els cristians i els jueus. A Ontinyent tenim documentades i existents tres parelles de Gegants: els Europeus, els Africans (Musulmans) i els Asiàtics (Jueus), els quals, fins a la Guerra Civil eren coneguts con els «Reis», els «Auelos» i els «Criats». La dansa, interpretada magistralment pels membres de l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent, és acompanyada per tarotes, sac de gemecs i percussió del Grup de Música Antiga Menestrils. La partitura de la dansa, original de Francesc Tortosa i Llin, s'acompanya d'un passacarrers propi i diverses melodies.

El Ball dels Cabets: aquesta antiga dansa va ser exportada del Corpus de València, però Ontinyent va ser un dels primers pobles on va variar el sistema de representació de les diverses races humanes que adoraven, fóra cert o no, el Cos de Crist. Així, el 1830, tenim documentada la figura del Cap de Dansa coma a Rei dels Cabets. Es tracta d'un personatge molt estimat actualment que du una corona-tabal burleta i en la mà la característica porra. Encara queden restes d'aquella antiga representació racial (l'Home de les Dues Cares), però la major part dels Cabets representen herois cinematogràfics del primer cinema nord-americà, coses que s'estilaven als anys 40 als balls valencians d'Espies, de Mahomes i en el famós Ball de Torrent. És ballada pels membres de l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent i interpretada amb dolçaina i tabal per la Colla de Xirimiters i Tabaleters el «Regall».

El Ball dels Arquets: aquesta dansa és possiblement la més fidel a les robes i melodies de l'Ontinyent de principis del segle XX. Es tracta d'un ball d'«holandeses» que en època barroca representava gents d'altres territoris europeus amenaçats pel protestantisme i que, teòricament, volien conservar la creença catòlica. Així, s'educava en la fe contra-reformista a uns veïns habitualment analfabets. S'ha considerat que les formes actuals d'aquesta dansa provenen d'una reforma feta en els anys 20 del segle passat, i que la música va ser retocada pel mestre Rafael Martínez Valls. Ara mateix, és dansada pels alumnes del Col·legi Públic Bonavista d'Ontinyent.

El Ball dels Cavallets: dansa gremial en la qual, mitjançant una lluita simbòlica amb espases entre cavallers ontinyentins i bàrbars, s'escenifica la defensa de la costa en època foral. Representava antigament la lluita entre el bé i el mal a través de la commemoració d'uns fets històrics, el record de les antigues milícies efectives, l'exèrcit de la bel·licosa vila reial d'Ontinyent que, amb la senyera de guerra al davant, no dubtava a defensar les Marines i d’altres zones litorals valencianes dels atacs dels pirates Berberiscos (Dragut, Barba-Roja,etc.). La dansa és interpretada per joves de distints col·legis i instituts d’Ontinyent, l' IES l'Estació i l'IES Jaume I. La música, original de Saül Gómez Soler, és sonada pel Grup de Percussió i Dolçaines la «Colla», els quals interpreten també el passacarrers dels «Cavallets« d'Ontinyent, a més d'altres peces com El Rossinyol, La Guerra i Serra de Mariola. És l’única dansa gremial del nostre Corpus, ja que és preparada i mantinguda per la Colla de Campaners d'Ontinyent.

El Ball de la Veta: un dels Balls de magrana valencians, en el qual diferents balladors dansen trenant i destrenant vetes al voltant del pal-arbre, coronat per un pom de flors que representa la senyera quatribarrada de la ciutat. El pal al voltant de la qual els alumnes del Col·legi Públic Bonavista van trenant les coloristes vetes de seda, representa l'abre-maig, l'arbre de la fecunditat. A la major part dels llocs on es fa aquest ball, representa la «teòrica« adoració dels Jueus a l'Eucaristia, i dalt del pal hi ha una magrana que sol obrir-se per deixar veure la Custòdia. A Ontinyent és diferent: el que corona l'arbre fecund que floreix pel Corpus és la bandera de la nostra Vila Reial feta pom de flors. La melodia és una variació del ball de les Vetes de Sueca, i és interpretat pel Grup de Percussió i Dolçaines el «Regall».

El Ball de la Moma: aquesta dansa és una de les més simbòliques de les processons valencianes del Corpus. El ball, recuperat i interpretat pel Grup de Danses d'Ontinyent, representa la lluita de la Virtut, una estilitzada dama valenciana del segle XVIII, contra set momos o pecats capitals (els Momos), els quals armats amb bastons tracten sense èxit de doblegar-la.

El Ball dels Pastorets: aquest ball va ser reincorporat a les processons actuals en les Festes de la Puríssima del 2012, encara que va ser estrenat a les Festes del Camí dels Carros l'any 2007. És a dir, el Ball dels Pastorets ix als carrers d'Ontinyent 3 vegades a l'any (en les processons del Corpus Christi, i la Puríssima i en les Festes del Camí dels Carros). Com la majoria dels balls processionals, el dels Pastorets es mantenia gràcies a un dels gremis que hi havia a la població de l'època, el de la llana, ja que Ontinyent era una població molt important en la fabricació tèxtil, i a més, punt de trobada de molts assegadors per on passaven ramats i pastors. És ballat per l'Associació de Festes del Camí dels Carros i la música interpretada pel Grup de Percussió i Dolçaines el «Regall».