#Vullaquestcos

Durant els últims anys hem viscut un canvi respecte als patrons de bellesa i el culte al cos. La societat sempre ha tingut models a seguir. A més, històricament hi ha hagut cànons estètics que han motivat certs estils de vida per aconseguir un determinat cos. La diferència és que ara, com a conseqüència de l’expansió d’Internet, hom té al seu abast tota una sèrie d’eines que faciliten la cerca del cos perfecte amb dietes, rutines d’entrenament i consells. El problema sorgeix quan aquestes conductes s’allunyen de la vida sana i provoquen obsessions, com la de tenir un cos perfecte a qualsevol preu.

Blocs, perfils de Facebook, Twitter, Instagram, Tumblr… Són infinites les possibilitats que ofereix la xarxa per poder facilitar el contacte de persones que no es coneixen entre elles, però que comparteixen una mateixa obsessió: un cos perfecte. Aquesta simplicitat de comunicació ha produït un canvi en el desenvolupament dels trastorns alimentaris i les conductes obsessives referents al culte al cos. Així ho considera Mònika Jiménez, doctora de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra: “Internet ha permès oferir una via d’expressió a tota aquella gent amb un tipus de trastorn relacionat amb el culte al cos i que li ha servit per trobar consells i gent que es troba en la mateixa situació, de manera que poden trobar suport mitjançant de la xarxa”.

Però aquesta imatge de cos perfecte en què moltes persones troben el seu ideal de bellesa i el seu model a seguir pot derivar en obsessió. La difusió d’aquests tipus d’imatges ja no correspon únicament a la publicitat i als mitjans de comunicació. El descontentament amb el propi cos i el voler canviar d’aspecte poden derivar en trastorns alimentaris com la bulímia o l’anorèxia, però últimament s’estan donant altres comportaments també relacionats amb la cerca d’un cos perfecte que, tot i no estar reconeguts com a malalties, poden acabar sent perillosos. Per exemple, la potomania que consisteix en beure grans quantitats d’aigua diàries, que poden arribar als 6 litres. Un altre cas és la diabulímia que és una pràctica duta a terme pels diabètics que aprofiten la seva malaltia per perdre pes.

El paper dels mitjans de comunicació i la publicitat

Tota la societat està exposada a la influència del mitjans, però no de la mateixa manera. “No tots tenim la mateixa situació personal”, assegura el psicòleg Antoni Talarn. La influència que pot exercir la publicitat o les imatges d’Internet depenen del grau d’autoestima o de la situació personal de cadascú. “Si una persona està contenta amb sí mateixa i té una bona relació amb la família o amb els amics, aquests impactes sobre els cossos perfectes no els afecten igual que a una persona amb carències afectives”, conclou Talarn. D’aquesta manera el grup de risc i més susceptible de desenvolupar alguna d’aquestes conductes són les dones; sobretot les adolescents introvertides, amb poca autoestima i que poden tenir un disgust emocional per no tenir parella o per problemes amb els amics. Malgrat això, aquesta és una descripció que ha canviat amb el pas del temps, ja que els grups de risc cada cop són més joves. D’aquesta situació n’és conscient la Mònika Jiménez, qui afirma que ara hi ha nenes amb 6 anys que pateixen trastorns alimentaris.

La revolució tecnològica no només ha produït un canvi en la informació, sinó també en les imatges que ens arriben. El Photoshop és l’eina de retoc fotogràfic per excel·lència i és pràcticament impossible no trobar una imatge on no s’hagi aplicat, però el seu ús pot provocar que interpretem com a reals imatges que no ho són. En aquest sentit el fotògraf Adrián González considera que la gent ha de ser conscient de què totes les imatges es retoquen amb Photoshop.

La repercussió que tenen els mitjans i Internet en la concepció del nostre propi cos té molt de pes en com ens veiem a nosaltres mateixos i en el nostre grau d’autoestima. Mònika Jiménez considera que tot i que la publicitat hauria de ser responsable, no es poden criminalitzar completament els anuncis o el Photoshop. Els estereotips els crea la societat i cal una major educació en el fet de què la publicitat no és real. De fet, el seu objectiu és vendre, no mostrar la realitat. S’associa el cos perfecte amb l’èxit i la vida perfecta i, finalment, això pot derivar a ser perillós per a un mateix, no únicament des del punt de vista físic sinó també psicològic.

Per què ens afecten els estereotips?

Els trastorns i les conductes obsessives relacionades amb el culte al cos no apareixen soles, aquesta és una de les conclusions del psicòleg Antoni Talarn, professor de psicopatologia de la Universitat de Barcelona. Per Talarn l’anorèxia o els altres tipus de patologies són la punta de l’iceberg de problemes més profunds. Normalment, les persones que duen a terme aquest tipus de conductes tenen algun tipus de patiment emocional relacionat amb el seu entorn que fa que creguin que un canvi en el seu cos suposarà una millora en la seva vida i una solució als seus problemes. Aquestes persones acostumen a tenir problemes amb la família, els amics, la parella o tenen l’autoestima baixa. Aquesta situació personal fa que siguin més susceptibles als missatges dels mitjans i de la publicitat que vinculen el cos perfecte amb una vida perfecta i, per tant, els seus problemes personals es poden tornar també en uns de físics.

Així doncs, en particular, la publicitat no és l’enemic de la realitat, però òbviament té un grau d’implicació en la imatge sobre el nostre propi cos i quins són els models a seguir. Pot crear l’ideal que tota persona vol aconseguir i, fins i tot, arribar a crear frustració, si no s’aconsegueix ser d’una determinada manera. No obstant això, la percepció que una persona té sobre ella i com li afecten aquests estereotips depèn d’ella mateixa i de la seva situació personal. Per tant, abans d’agafar un model a seguir hom s’ha de qüestionar la realitat de les imatges i ha de ser conscient de què no podran ser aquell home o dona anunci, perquè no és possible ser així, ja que s’escapa d’allò que és real.