Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  01.10.2011  06:00

Companys del poeta assassinat Salvador Iborra li retran homenatge a l'Horiginal

L'acte s’havia previst per al dia 13, però s'ha deixat per més endavant · El robatori de la bicicleta d'un amic, causa probable de l'assassinat

Men?ame
 

L'historiador Pau Vinyes, company del jove poeta Salvador Iborra, assassinat a Barcelona dijous a la matinada, prepara un acte d'homenatge al bar Horiginal, en el qual es recitarà obra seva, amb el suport del poeta i rapsode Josep Pedrals. La idea de l'homenatge sorgí d'una conversa a Facebook entre els amics d'Iborra. En un principi, s'havia previst que es fes el dia 13, però, atesa la duresa dels fets per a amics i familiars, es farà més endavant, quan tothom s'hagi refet una mica. L'Horiginal, s'ha ofert a cedir l'espai, que ja és on s'apleguen els poetes de la ciutat i que Iborra solia freqüentar.

 

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha estat l'única veu de la casa gran que s'ha referit als fets. En unes declaracions a VilaWeb ha expressat el condol per la infausta mort del poeta. En canvi, les regidories de seguretat i del districte de Ciutat Vella no n'han volgut parlar, perquè els fets encara són objecte d'investigació, i s'han limitat a adduir el comunicat dels mossos d'esquadra.

Salvador Iborra serà enterrat dilluns al matí a la ciutat de València.

La mort que arriba a un jove poeta

Iborra (València, 1978) fou mort ahir a Ciutat Vella de Barcelona d'una ganivetada. Els mossos han detingut dos homes i segons fonts de la mateixa policia Iborra podria haver estat apunyalat durant una discussió amb dos lladres que haurien robat la bicicleta d'un amic d'Iborra. 

L'amic d'Iborra Pau Vinyes, que ha visitat en aquestes últimes hores la casa d'Iborra i ha pogut parlar amb els veïns, ha explicat a VilaWeb la reconstrucció dels fets que ha pogut fer arran de tots aquests testimonis: Iborra va ser assassinat quan volia recuperar la bicicleta d'un company seu, que moments abans havia estat robada pel presumpte assassí. Hores abans dels fets, quan es van adonar del robatori de la bicicleta, tots dos amics van fer un tomb pel barri amb el propòsit de recuperar-la, però no la van trobar. No va ser fins que Iborra no va tornar a casa, sol, a les sis del matí, que va veure el presumpte lladre amb la bicicleta. 'Coneixent en Salvador, m'imagino que li va dir que aquella bicicleta no era seva i que la tornés', explica Vinyes. Però aleshores va aparèixer un company del lladre, segons alguns testimonis citats per Vinyes, i aquest va clavar dues ganivetades a Iborra. Els lladres van fugir amb la bicicleta deixant-lo a terra malferit, mentre cridava demanant ajuda. 'No sé si anaven drogats o tenien algun problema, però en Salvador era cinturó negre de kàrate i segurament el deurien agafar desprevingut o deurien tenir un comportament estrany quan el van apunyalar'. Aleshores els veïns van cridar els serveis d'emergència que, segons alguns testimonis, van tardar més de mitja hora. 'Jo no sé si arribant abans li haurien salvat la vida, però és vergonyós que a quarts de set del matí una ambulància tardi més de trenta minuts a arribar al barri gòtic de Barcelona, al centre de la ciutat'.

Iborra mantenia un bloc 'La ruta desconeguda' i era a Facebook. Es va llicenciar en filologia catalana per la Universitat de València (UV) i després va estudiar un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Va publicar 'Un llençol per embrutar' i 'Les entranyes del foc', i 'Els cossos oblidats' li va valer el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de la ciutat de Sagunt el 2009. Col·laborava al suplement de Cultura del Diari de Balears. Era una dels poetes signants del manifest a favor de la independència 'Poetes per la llibertat'.

L'any passar l'escriptor i periodista Sebastià Benasar li va presentar 'Els cossos oblidats' (Onada Edicions) i, en un apunt, n'hi va incloure uns versos: 

'Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.'

Bennasar va escriure una crítica molt elogiosa del llibre al Diari de Balears. Deia: 'A la llarga llista de poetes que ha sorgit aquests darrers temps hi hem d’afegir un nom, Salvador Iborra, nascut a València el 1978 i de qui ens arriba ara el tercer poemari –el de la consolidació–, 'Els cossos oblidats'. És el que li valgué el premi de poesia Jaume Bru i Vidal del 2009 i la publicació del text per Onada Edicions, radicada a Benicarló, que ha posat un embolcall ben agradós a un contingut de luxe. Iborra ha bastit un poemari on la pèrdua és el tema principal. Així les coses, cada un dels cossos oblidats és un amor que s’ha transfigurat en el record, ben sovint dolorós, que és l’únic que queda en el paisatge després de la batalla.'

'Els poemes d’Iborra es caracteritzen per una versificació molt llarga, plena, complaent per al lector que busqui una narrativitat en el poema que dista molt dels simples jocs artificials amb el llenguatge que abunda darrerament en nombrosos poemaris. No, Iborra s’implica en el seu poema, en el missatge que vol transmetre i en la forma del text. Vol dir això que és un poemari simple? No, al contrari, vol dir que és un poemari on la forma i el fons es conjuguen de manera magistral per crear en el lector un estat d’ànim que sovint voreja la devastació: «I entreguem-nos una darrera vegada / a la luxúria que el desamor conserva / amb aquella calidesa pura dels abandonats».'

La crítica continua: '«Els cossos oblidats» aplega trenta-nou poemes on es pot veure la llarga influència-homenatge de poetes tan fonamentals de la nostra literatura com Ferrater (boníssim el poema titulat Strong SilentMan) i Estellés, però també el joc amb la postmodernitat, entesa en l’accepció de mescla de cultura alta i cultura popular en un sol text. Així les coses, el cafè o l’esperma es mesclen amb Derrida o Wittgenstein per provocar-nos daltabaixos emocionals molt semblants als que devien sentir els soldats escoltant Lili Marleen, un altre dels punts estratègics del poemari.'

'És un treball sobre la pèrdua i un llibre que incorpora els no-llocs com a espai estratègic on dissoldre aquesta pèrdua. Trens, aeroports, ponts que comuniquen entre un lloc i un altre són espais vitals que impregnen una poesia que té reminiscències anglòfones però que no oblida mai les arrels mediterrànies. com quan el poeta canta a València. Aquests no-llocs, aquesta pèrdua, aquesta desolació, queden demostrats en el tríptic nord-americà que mereix comentari a banda: «Austin, Texas», «Alleujament per a estranys» i «Arizona», tres grans poemes tristíssims en un poemari de gran mestria conceptual, formal i, allò que és més important, espiritual.'

El bloc d'Iborra és encapçalat per una cita de Derrida: 'L'affirmation de la vie ne va pas sans la pensée de la mort, sans l'attention la plus vigilante, responsable, voire assiégée, obsédée de cette fin qui n'arrive pas à arriver.' (Jacques Derrida, Extrait de la revue Le Monde de l'éducation, setembre 2000.)

Men?ame