Exili digital

  • El Tíbet continua reclamant la independència, també a internet, cinquanta anys després de la fugida del Dalai Lama a l'Índia · El govern xinès ha reforçat els controls a les fronteres i ha augmentat la presència militar a la regió tibetana

VilaWeb
El Tíbet és situat a l'Àsia central, a l'altiplà més elevat del món (altituds de 4.000-5.000 m), envoltat de serralades impressionants: Kunlun, Karakoram i Himàlaia, on hi ha l'Everest. Els tibetans tenen llengua pròpia (tibetà) i professen una branca distintiva de la fe budista (budisme tibetà, també anomenat lamaisme). El país, històricament cobejat per mongols i xinesos, va ser ocupat per la Xina el 1950. Al cap de quinze anys, el 1965, aquest país va establir l'anomenada Regió Autònoma del Tíbet, però sense gens d'autonomia. A més a més, els tibetans expliquen que aquesta regió amb prou feines si abasta la meitat del Tíbet històric. Els anys 1960-1970 la Xina va portar a terme una política encaminada a anorrear la identitat nacional del Tíbet amb la destrucció d'un gran nombre de monestirs budistes. Els tibetans creuen que aquest mateix propòsit té l'arribada en massa de xinesos han, els grans beneficiaris del creixement econòmic d'aquestes últimes dècades. Contra aquesta situació, s'ha aixecat la veu a l'exili del Dalai Lama Tenzin Gyatso, símbol de la resistència pacífica del Tíbet i premi Nobel de la Pau el 1989.

Redacció

09.03.2009 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquesta setmana es commemoren cinquanta anys de la revolta tibetana contra l’ocupació xinesa. El 10 de març de 1959, posteriorment convertit en Dia de Solidaritat amb el Tíbet, van començar les primeres grans manifestacions de tibetans a la capital, Lhassa, contra la invasió, consumada el 1950. La repressió consegüent, que va causar no pas menys de vuitanta mil morts, va forçar el Dalai Lama (cap espiritual i polític del poble tibetà), Tenzin Gyatso, a fugir amb milers de seguidors cap a l’Índia, on es van establir a la ciutat de Dharamsala. A la ‘petita Lhasa‘, hi viuen actualment unes vint mil persones i el mateix Dalai Lama. A la resta de l’Índia hi ha 100.000 exiliats més i al Nepal, 60.000. La diàspora també s’estén a Europa i l’Amèrica del Nord. El govern tibetà a l’exili i les organitzacions que hi donen suport fa anys que usen internet per reivindicar un Tíbet independent i democràtic. La mateixa Administració Central Tibetana, amb pàgina activa des de 1996, disposa de webs específiques per a les oficines de Ginebra, Nova York i Sud-àfrica, i manté les de l’Oficina de Coordinació Índia-Tíbet, aquesta sobre el govern tibetà en xinès i la del Dalai Lama. La darrera novetat és el canal de televisió en línia Tibet.tv.Mitjans de comunicació

Tibet.tv és una de les últimes incorporacions als mitjans digitals tibetans. Més antics són el diari Phayul.com (amb emissora en línia inclosa), l’agència de notícies TibetInfoNet, la ràdio Voice of Tibet i la televisió per IP FreeTibet2008.tv.

Solidaritat

La solidaritat amb el Tíbet també s’expressa àmpliament a la xarxa, amb pàgines tan veteranes com Free Tibet i Tibet Online, la International Campaign for Tibet, el Tibetan Solidarity Committee, l’International Tibet Independence Movement, Students for a Free Tibet (amb bloc en català) i la jove Tibet Europe. I específicament referida a la defensa dels drets humans hi ha el potent Tibetan Centre for Human Rights and Democracy, amb mapa interactiu de les protestes d’ara fa un any. Trobareu més pàgines relacionades amb la lluita tibetana en aquest apartat de Tibet.cat.

Posició xinesa

Així com la comunitat tibetana commemora aquests dies els cinquanta anys de la revolta contra l’ocupant a Lhassa, les autoritats xineses celebren enguany mig segle de ‘reforma democràtica‘ al Tíbet. Hi ho fa també amb pàgines web, la majoria traduïdes a l’anglès, com Tibet.cn i TibetCulture.net, o la novíssima Tibet Human Rights, acabada d’activar per la Societat Xinesa d’Estudis sobre els Drets Humans amb l’objectiu d’exposar el punt de vista oficial xinès sobre els cinquanta anys de ‘l’alliberament pacífic del Tíbet’, que va permetre el pas ‘de la foscor a la claror, de la pobresa a la prosperitat, de la dictadura a la democràcia i de la reclusió a l’obertura’.

Enllaços
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Solidaritat amb el poble tibetà i Budisme.
Diari de l’Escola: El Tíbet i l’ocupació xinesa / El budisme / Tibet (en anglès) / The Olympics and politics (en anglès).
VilaWeb: xat i entrevista amb el tibetòleg Josep Lluís Alay.
VilaWeb Nit: Banderes de protesta.

Recomanem