Indis a l'Argentina?

«El que fa més difícil la tasca d’introduir el wichí a l’escola són les actituds dels mestres no indígenes, molts dels quals no veuen amb bons ulls la presència dels docents wichís»

Sense els avis no hi ha revolució

«Tenim molt poc a perdre ja. I a fe de Déu que, a canvi, tenim moltíssim a guanyar perquè ningú no ens farà renunciar a les dues conviccions que ara mateix donen sentit als nostres dies: que guanyarem i que no trigarem gaire a veure-ho»

Contra la fe, obrim els ulls

«No sabíem si el mur era de fibrociment i cauria amb facilitat o si el pes de la història l'havia convertit en pedra impenetrable. Però estàvem disposats a passar-nos dies picant»

Bombardar Barcelona

Recuperem l'article d'Eugeni Casanova, que, gràcies al testimoni del doctor Oriol Domènec, reconstrueix la gran explosió que van causar les bombes a la Gran Via de Barcelona els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. L'article posa en evidència que no va ser l'atzar que va originar la gran explosió, sinó que la gran matança va ser premeditada pels feixistes.

La idea suïssa: pagar per la RTV pública

«Tot i que ni a Catalunya ni a l’estat espanyol el cànon no té cap tradició ni segurament futur, la maduresa suïssa en aquest punt és digna de consideració des de Catalunya i els Països Catalans»

Fer República des de baix

«Després de l’1-O, el 3-O i el 8-N, tornar enrere no és una opció. La tàctica no és esperar que ens suspenguin més lleis, sinó aplicar i desenvolupar les suspeses»

No ens malmeteu!

«No teniu cap dret a malmetre’ns. Cap dret a manipular el nostre vot. Cap dret a dir-nos que el vam emetre per fer, justament, una altra cosa»

Elegir entre la llibertat i l'esclavatge

Des de Dinamarca (i 2)

«L'agenda de contactes que havia de servir per comunicar a les nostres contraparts, oficialment, els resultats del referèndum el mateix dia 1 a la nit i preparar el terreny per al reconeixement, no s'havia tocat. En lloc d'això, vam començar a buscar mediadors contra-rellotge...»

Què passa a l’escola pública catalana?

«Ambdues propostes tendeixen a la mateixa direcció: incrementar les desigualtats, ampliar les segregacions i crear des de la base diferents comunitats lingüístiques, econòmiques, amb privilegis i discriminacions»

Mirem-nos als ulls d’una vegada

«Anem mirant de construir, entre tots, un nou país amb l’oposició aferrissada del bloc del 155 i de l’autoritarisme d’un estat posat al servei d’unes famílies que sempre han controlat el poder econòmic i polític»

Vols tenir una llengua? Doncs fes-te un estat

«Quina és la nostra oferta, la dels contraris a l’estandardisme estatista? La meva idea és que la diversitat és inclusiva per naturalesa; la uniformitat és excloent per naturalesa»

Carta de Jordi Domingo a Maria Eugènia Gay: 'Fes-te un favor, dimiteix de manera immediata'

'Heu convertit l'ICAB en una mera gestoria, allunyada absolutament del dret i la justícia que la ciutadania, amb tota legitimitat, reclama'.

Els caramels seran sempre nostres

«Què és, si no, la cultura? És política en estat pur, ja que pretén, i aconsegueix de manera més que reeixida, d'incidir en la comunitat»

Carta oberta al senyor Josep Enric Millo i Rocher, delegat del govern del Regne d'Espanya a Catalunya

«Si vostè no n’és conscient, senyor Millo, potser no és digne del càrrec que ocupa. I, si se n'ha adonat –tal com intueixo–, potser no és digne ni del càrrec... ni de la majoria de virtuts que ens caracteritzen com a persones civilitzades»

En el nom del Pere

«Això ha anat fent Pere Casaldàliga, en el cada dia quotidià d'aquestes darreres dècades: un acte ininterromput de generositat i compromís, en moments difícils i estones pitjors»

La desobediència civil: imatges i fets

«Si no estàs disposat a pagar aquest preu, val més que no emprenguis el camí de la desobediència»

El 155 invisible

«La por injustificada, la prevenció excepcional, la sensació de ser indefugiblement sospitosos de qualsevol cosa»

Botifarra d'ou autèntica

«Un dels conceptes més recurrents a les comunicacions sobre sociolingüística, estudis literaris, estudis culturals i arts visuals va ser l’autenticitat. Què passa amb tanta autenticitat? Per què és un dels temes importants en l’estudi de la cultura catalana i la xarcuteria?»

M’ho expliqueu?

«Hem de demostrar a l'estat espanyol que darrere de cada empresonat hi ha una altra persona disposada a agafar el relleu»

Jaume Fuster i la construcció d'una literatura popular, o vint anys d'un oblit (intencionat?)

«Fuster no és només l’introductor de la modernitat literària en el gènere negre en català; és un dels pares de la literatura popular posada al servei del país com a element de denúncia»

Solidaritat amb Oriol Junqueras

«Rebel·lió és el que van fer Sanjurjo, Mola, Franco i companyia. Tu sempre has defensat les urnes i tens les mans netes»

Encara més sobre la inexistència del delicte de rebel·lió

«Aquí l'única rebel·lió és la que protagonitza el braç judicial del 'A por ellos': una rebel·lió contra els principis inspiradors del dret penal modern i la idea mateixa d'estat de dret

Reis pintats de negre: una tradició racista?

«Les nostres tradicions, sovint carregades de bona fe, també són hereves de construccions culturals problemàtiques de desigualtat de gènere, ètnica o cultural»

Violence as identity

«Violence eventually runs out of steam when its only driving force is violence itself. When it peaks, it implodes, demoralising its advocates»

Reflexions sobre la República Catalana

El professor Joan Becat reflexiona, des de Perpinyà, sobre les possibilitats del moment polític al Principat

La violència com a identitat

«La violència acaba exhaurint-se quan no té cap altre motor que ella mateixa. Quan arriba al seu màxim grau, fa implosió, desmoralitzant els seus partidaris»

Carta de Laura Masvidal, muller de Joaquim Forn

«Ara em sembla que veig la situació cada dia més negra, ens han dibuixat una ficció. Eleccions democràtiques? Han fet veure que ens donaven instruments, però ens imposen les regles del joc, i fan trampes»

Per una política antirepressiva unitària

«Desobeir isoladament és un fracàs; transigir en tot per fugir de la repressió immediata és un fracàs i, a més, implica desmoralització col·lectiva»

Llengües de llegenda

«Cal continuar-se preguntant per què en l’imaginari col·lectiu de tantes societats el mite de Babel ha eclipsat aquells mites en què la diversitat és vista en positiu, com ara el de Pentecosta»

Una investidura no presencial és possible

Tres articles del reglament del parlament podrien servir de base jurídica per a la investidura del president Puigdemont sense la seva presència física a l'hemicicle

Votaré per tu, Marc

«Això fa mal i sovint hi penso, perquè no entenc que les seves ganes de ser espanyols o la por de perdre l'status quo tingui més força que no pas defensar-nos d'aquesta actuació que té més de barbàrie que no de política»

Inés Arrimadas: ni tan transparent, ni tan legalista

La candidata de Cs incompleix la llei de protecció de dades

Manuel Valls i els referèndums

L'ex-primer ministre francès fa campanya per C's i alhora cap de la missió del referèndum de Nova Caledònia

De campanya, amb Josep Pla (IV)

De quan Josep Pla es va presentar a unes eleccions

De campanya, amb Josep Pla (III)

Tercera part de les cites polítiques de Josep Pla, en què l'escriptor analitza la política i els polítics i hi reflexiona · Aquests aforismes no tenen cap altra voluntat sinó acompanyar aquests dies de frenètica agitació política

De campanya, amb Josep Pla (II)

Segona part de les cites polítiques de Josep Pla, en què l'escriptor analitza la política i els polítics i hi reflexiona · Aquests aforismes no tenen cap altra voluntat sinó acompanyar aquests dies de frenètica agitació política

De campanya, amb Josep Pla (I)

Presentem —en quatre parts— una colla de cites polítiques de Pla, sense cap més voluntat sinó acompanyar aquests dies de frenètica agitació política

Carta d'Oriol Junqueras: La vida des d'Estremera

El vice-president del govern i candidat d'ERC explica en aquesta carta a VilaWeb la rutina a la presó i encoratja a omplir les urnes el 21-D

Sense perdó de Déu

«M’ha vingut a la memòria aquella frase del musicòleg i filòsof francès Vladimir Jankélévitch (1903-1985) amb què Jaume Cabré obria, ara fa tretze anys, 'Les veus del Pamano': 'Pare, no els perdonis, que saben què fan'»