Mètode - Page 7 of 18 - VilaWeb

Avui és Notícia:

|

|

|

|

|

VILAWEB TELEVISIÓ

‘La tertúlia proscrita’: ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

VILAWEB TELEVISIÓ

‘La tertúlia proscrita’: ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

Ciència i Tecnologia

Arxiu

A l’hivern, les serps dormen

Il·lustració publicada el gener de 2020 pel Centre de Control i Prevenció de Malalties Infeccioses dels EUA, on podem observar la morfologia del coronavirus: la superfície exterior presenta una mena d’espines o puntes que recorden la forma d’una corona. / CDC/Alissa Eckert, MS

Un patrimoni particular

La importància de les col·leccions osteològiques identificades

Els individus de les col·leccions osteològiques de referència poden provenir de diferents orígens. En molts casos, es tracta d’exhumacions dutes a terme per cementeris municipals quan s’ha necessitat guanyar espai per a noves inhumacions. En altres casos, els cranis i esquelets provenen d’individus que van morir en institucions hospitalàries i els familiars dels quals no van reclamar el cos. / Ana Luisa Santos

Mercedes Maestre: la revolució des de la sanitat

Foto: Biblioteca Digital Hispánica

Deixar de vacunar

Foto: Pxfuel

Per què hi ha anys de traspàs?

Foto: I. L.

L’ADN reescriu la nostra memòria

La recuperació dels desapareguts a través del seu perfil genètic

Figura 1. Gràcies als avanços tecnològics en l’estudi del genoma, actualment a partir d’unes restes humanes podem inferir qui i com era la persona a qui pertanyen, i fins i tot esbrinar on va viure, com era físicament, o quina era la seua genealogia. / US Air Force / Tech. Sgt. Tracy L. DeMarco

Comunicar, divulgar, disseminar

Il·lustració d'Evie Shaffer

Futurs digitals

Breu assaig sobre la vida sostenible en l’era digital

Pensar futurs digitals consisteix a resistir les obsessions d’un ordre digital previst amb ambicions absolutes. / Fotografia: Unsplash

Filar la teranyina per canviar mentalitats

Entrevista a Elizabeth Rasekoala, enginyera química i presidenta d'African Gong

Foto: Ana Ponce & Ivo Rovira

Formes diverses de pensar sobre el càncer

Què podem aprendre sobre el càncer estudiant-lo a través de l’arbre de la vida?

Es poden observar fenòmens similars al càncer allà on hi ha qualsevol tipus de vida. És possible que les plantes estiguen millor equipades que els animals per a enfrontar-se al creixement incontrolat de les seues cèl·lules, gràcies a les parets cel·lulars i a la modularitat. Per aquest motiu, són proves vivents de l’omnipresència de fenòmens similars al càncer, com es pot veure en aquest espècimen de margarida amb excrescències anormals (també conegudes com 'fasciació' en el cas de les plantes). / Wikimedia

Comunicacions (climàtiques) creatives

Vies productives per a la ciència, la política i la societat

Estudiants de la Universitat de Colorado-Boulder treballant en la comunicació del canvi climàtic dins del curs «Creative Climate Communications» durant la primavera de 2019. / Max Boykoff

Einstein i la física nazi

Quan la ciència s’enfronta a la ideologia i als prejudicis

La persecució que Einstein va patir a Alemanya per ser jueu el va portar a associar-se amb el sionisme, encara que era massa internacionalista per a abraçar el nacionalisme jueu i va dubtar de la necessitat d’establir un estat jueu separat en Palestina. En la imatge, una fotografia presa entre 1915 i 1920 que mostra Einstein amb líders sionistes. D’esquerra a dreta, Ben-Zion Mossinson, Albert Einstein, Chaim Weizmann i Menachem Ussishkin. / Bain News Service photograph collection / Library of Congress

La destrucció de la investigació a la Viena nazi

El tràgic destí de l’Institut de Biologia Experimental d’Àustria

Antic edifici de l’Institut de Biologia Experimental al Prater Hauptallee de Viena. Avui dia una placa commemora l’Institut. L’edifici va ser destruït per bombes incendiàries l’11 d’abril de 1945, en els últims dies de la guerra a Àustria. / Archive of the ÖAW

De malva, roig i blau

William Perkin i les albors de la indústria química

El químic britànic William Perkin va crear el primer tint sintètic, el malva, quan estava intentant sintetitzar quinina. A partir del descobriment de Perkin, els químics van sintetitzar molts tints més, més barats que els naturals i que obrien un ventall de possibilitats de nous colors. En la imatge, tres botelles de vidre de 1858 i 1860 que contenen acetat de malva. / A. F. Perkin / Science Museum Group Collection

Astrofísica de laboratori

(Astrofísica de què?)

Composició a partir de les dades del radiotelescopi IRAM 30m que mostren la matèria al voltant de l’estel CW Leonis (IRC+10216). Com es pot observar, les capes externes i més fredes de l’estel (en blau obscur) apareixen fragmentades, i un estudi en 2015 va proposar que la massa de l’estel podria estar sent «devorada» per un estel company. / J. Cernicharo, N. Marcelino, M. Agundez, & M. Guelin

La història de Mileva Marić

Hildegarda

De desert nuclear a laboratori evolutiu

La gran història

Les entrevistes més llegides de 2019

Els articles més llegits de 2019

L'Aparador de Nadal

El futur «falaguer» de la biodiversitat

Centenari de Ramon Margalef. El rostre humà d’un ecòleg revolucionari

Homenatge al professor Margalef

La ciència i la ideologia política

El silenci del baobab

Les «formes infinites» de la natura, protagonistes del nou número de Mètode

Esquivant bales màgiques

El cas dels cervells de la Pedraja

L''scriptorium'

Literatura elemental

La taula periòdica més antiga del món

Robert Sapolsky: «Res del que fem està separat de la nostra biologia»

Per què ocorren les aurores?

Les columnes gastronòmiques de Fernando Sapiña, el nou llibre de les «Monografies Mètode»

La ciència a taula: El cinquè sabor

Buscant el soldat desconegut

Alma Bracho porta els 'monstres invisibles' a Mètode amb la seua nova secció

Parlem d’‘open access’

01
…
03
04
05
06
07
08
09
10
11
…
18