14.01.2020 - 05:00
Joseph Alois Ratzinger (Benet XVI) canonitzà Hildegard von Bingen el 10 de maig de 2012. Ja és gros: un papa conservador fent santa una monja més que progressista i, a sobre, amb vuit segles de retard. Tots dos alemanys, això sí, perquè Ratzinger va néixer a Baviera i Hildegarda, a Renània. Gregori IX, que era romà, ja inicià el procés de canonització d’Hildegarda l’any 1227, però ho deixà córrer: preferí fer sants Francesc d’Assís, Domènec de Guzmán i Antoni de Pàdua, predicadors de volada.
El cas és que Hildegarda també predicava per places i carrers, un fet extraordinari en una monja i del segle XII. Però és que tot en Hildegarda era fora del comú. Escrivia assaig, poesia, textos místics, filosòfics i científics; dibuixava, componia música, curava malalts, predicava a tort i a dret… Nascuda el 1098, quan tot just tenia vuit anys els seus pares la confiaren com a oblata a l’anacoreta Jutta von Sponheim. Poc després, ambdues dones s’enclaustraren al monestir benedictí de Disibodenberg, on Hildegarda es quedà fins 1150. Després, ja abadessa, fundà els nous monestirs de Rupertsberg i d’Eibingen, prop de Bingen (Renània), on romangué fins que morí, l’any 1179.
«Quan la dona s’uneix a l’home, l’escalfor del seu cervell, on radica el plaer, fa que ell assaboreixi el goig de la unió i ejaculi el seu semen. I quan el semen ha caigut on pertoca, aquesta fortíssima escalfor del cervell l’atreu i el reté. Immediatament, es contreu la ronyonada de la dona i es tanquen tots els òrgans que durant la menstruació estan a punt per obrir-se, de la mateixa manera que un home fort sosté una cosa dins de la mà.» És la primera descripció amb intenció científica de l’orgasme femení. La devem a Hildegarda. Té gràcia que la fes una monja benedictina. Figura a la seva obra Causa et curæ, escrita devers 1151, un veritable tractat de medicina i farmacopea. Anteriorment havia escrit Physica, compilació de coneixements sobre mineralogia, botànica i zoologia. Agrupà les dues obres en un corpus que anomenà Subtilitates diversarum naturarum creaturarum. Plasmà en dibuixos les aures migranyoses que patia. Tenia una aproximació holística sobre la natura i els éssers vius, sorprenent en una pensadora del segle XII.
Llig l’article complet al web de Mètode
Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF, Barcelona.
