Illa i la (falsa) il·lusió de normalitat
La via natural del catalanisme és, i serà sempre, la d'assenyalar i denunciar les contradiccions de l'estat espanyol, que continua sense entendre Catalunya i que no l'entendrà mai
«Totes les ex-xiquetes que conec avui treballem per al món exterior i sembla que, vistes des de fora, hem complert les expectatives bàsiques de la igualtat. Des de fora, remarco: des del cantó que es veu»
«Ens hem tornat gent agra. Potser ja ho érem abans, però jo diria que la crisi –l'econòmica i la moral– ha estat el cop definitiu. Ens ha crescut a dins una mena de supèrbia de pobre, que ens fa ser rancuniosos amb els qui tenen la 'desgràcia' de sortir-se'n»
«Me'n refio, ho dic sense ironia, confio que faran tant com podran per millorar les condicions de vida de la gent»
«La mort ens iguala, passa cada dia, passa a tothom, ens passarà a nosaltres. Per això no és tan difícil d'imaginar que tots, arribada l'hora, voldríem una mena de respecte antic que no és cap secret d'estat: que l'últim moment d'intimitat, que és únic, fos només nostre i dels nostres»
«Llegir-llibres-de-llegir estimula la sensibilitat i l'intel·lecte, el pensament abstracte i l'esperit crític: si jo volgués dominar el món també diria que no serveix de re»
«Les petites produccions que volen fer les coses bé no només han de competir amb les operacions barroeres de camuflatge. L'oli extra verge s'obté exclusivament del fruit collit de l'arbre i molturat el mateix dia, i s'ha de vendre per sota del preu que val si vol tenir una oportunitat al costat d'olis d'olives recollides de terra, siguin vives o mortes o terminals»
«A l'estat espanyol l'atribut de 'nacional' només empara els qui poden presentar uns paperots legalment vigents que certifiquin que la seua és una nació»
'Més enllà de l'anècdota de la caricatura, podem culpar Arrimadas de sentir-se menystinguda com a dona i professional? No em cal ser unionista per a pensar-hi'
«El nou president, convergent!, fent riure el Busqueta i rient amb la Gabriel, però més difícil encara: obrint el riure sincer de l'Iceta i del Rabell. Quina passada: el sentit de l'humor jugant a casa!»
'La independència mai-no-es-farà-al-teu-gust-princesa-del-pèsol, i si en vols una de particular, a l’Ikea venen aquella estora que fa: ‘Benvinguts a la república independent de casa meva’.'